Europa podria obligar a canviar la Constitució

Si Andorra adopta l’acord d’associació amb Brussel·les s’haurà de sotmetre a la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). I si la cort d’última instància identifica una llei andorrana que contradiu el cabal comunitari s’haurà de modificar la norma local. Fins i tot si es tractés de la Constitució. Aquest seria un dels canvis més importants que comportaria el pacte amb Europa, segons va afirmar ahir al vespre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella l’advocat Benoît Le Bret, redactor de l’estudi d’impacte de l’acord encarregat per Andorra Endavant. “L’opinió del tribunal no es podrà contradir”, va recordar Le Bret.

El jurista, soci de l’oficina del bufet Gide Loyrette Nouel a Brussel·les i excap de gabinet de la Comissió Europea, va matisar, però, que no ha trobat “incompatibilitats evidents” entre el dret comunitari inclòs en l’acord d’associació i la Constitució. El risc, per tant, que s’hagués d’esmenar la Carta Magna si Andorra esdevé estat associat de la UE seria “petit”, tot i que podria tenir “conseqüències molt grans”. Le Bret va qualificar la Constitució andorrana de “bona” i va mostrar-se partidari de limitar les modificacions constitucionals al mínim, de reservar-les per a “les qüestions més importants”.

Un altre dels canvis més rellevants que tindria l’acceptació dels termes de l’acord per part del poble andorrà seria la política migratòria. Sense entrar en els detalls de l’argumentació –impossibles de resumir en poques línies–, Le Bret va assenyalar que comportaria l’assumpció de la lliure circulació de persones –només, això sí, per als ciutadans comunitaris. “Amb l’acord d’associació s’acaba la immigració selectiva”, va afirmar, per la seva part, la consellera general d’Andorra Endavant Carine Montaner en declaracions als mitjans de comunicació en acabar l’acte. A tall d’exemple, Montaner va apuntar que s’eliminarà el requisit per als residents passius provinents de països de la UE d’invertir com a mínim 600.000 euros al Principat i que els llindars mínims per al reagrupament familiar s’eliminaran.

El secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, va seguir l’acte a primera fila al costat del cap de Govern, Xavier Espot, la ministra d’Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i el síndic general, Carles Ensenyat, entre altres figures de la política nacional. Riba no va estalviar crítiques a Le Bret en declaracions a la premsa al final de l’acte. El responsable de les negociacions per l’acord d’associació amb la Comissió Europea va lamentar les “omissions” i la “manca de precisió” en el discurs de l’advocat belga. “Sha dit que la directiva [norma comunitària d’obligat compliment per part dels estats] sobre el segon pilar [proposta de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre una fiscalitat mínima] arribaria tard o d’hora. No fa part de l’acord. Si en algun moment la Comissió fes una proposta per introduir-la, seria una modificació de l’acord i, per tant, comportaria una renegociació dels termes de l’acord.”

D’altra banda, pel que fa a la compatibilitat de la Carta Magna amb el cabal comunitari acceptat –qüestió amb què el jurista va obrir la seva intervenció–, el secretari d’Estat va ser clar: “No hem detectat que hi hagi una necessitat d’haver de modificar la Constitució.”

UN NO A L'ACORD NO TANCARÀ LES PORTES

Si Andorra diu que no a aquest acord d’associació no se li tancaran les portes per sempre. Les màximes autoritats comunitàries “no volen la divergència” entre estats membres, però poden comprendre perfectament que un país no estigui d’acord amb “un determinat model de convergència”, va afirmar Le Bret. És per això que si el Principat diu que no al pacte actual, però manté la “voluntat de convergir”, tindrà més oportunitats en el futur per negociar altres acords amb Brussel·les.