El Govern desestima que el raonador pugui presentar recursos al Constitucional

El Govern ha valorat de manera positiva la proposició de llei presentada a Sindicatura pel grup parlamentari socialdemòcrata relativa a la llei del raonador del ciutadà, però ha desestimat que pugui presentar recursos davant del Tribunal Constitucional (TC). Segons la resposta feta pública a través del butlletí del Consell General, des de l'executiu es recorda que segons l'article 99.1 de la Constitució, només poden interposar aquest tipus de recursos una cinquena part dels membres del Consell General, el cap de Govern i tres comuns. Per tant, el Govern entén que per atribuir funcions de control de constitucionalitat al raonador "caldria una reforma constitucional".

Malgrat aquest punt en contra, l'executiu s'ha mostrat partidari que el raonador del ciutadà gaudeixi de l'estatut d'autoritat, ja que aquest fet "reforça la independència, la imparcialitat i la legitimitat de la institució". En aquest sentit, es recorda que la institució té atribuïdes competències en matèria de drets dels menors d'edat, de persones discapacitades, i de lluita contra el racisme, la intolerància i la discriminació.

Aquesta proposició de llei, per tant, li dona noves competències ampliant a l'interès general i a la protecció dels drets humans, en sentit ampli, els supòsits que habiliten competencialment el raonador del ciutadà per intervenir prop de les entitats privades; també se li encomana desenvolupar relacions i fomentar la cooperació amb la societat civil en general i, en particular, amb totes les organitzacions no governamentals que es dediquen a la promoció i a la protecció dels drets humans, al desenvolupament econòmic i social, a la lluita contra el racisme o a la protecció de col·lectius particularment vulnerables.

Precisament, l'ampliació de competències esmentada mereix una valoració molt positiva per part del Govern, perquè aquestes competències són pròpies de la institució i permetran millorar el seu àmbit d'actuació. Amb tot, s'assegura que "és molt important que el raonador del ciutadà pugui centrar els seus esforços a tractar els expedients relatius a aquestes competències que té atribuïdes ‒l'abast de les quals s'amplia‒ i no en un àmbit que entenem que no li és propi, com és la impugnació de l'eficàcia d'actes administratius, ja previst per altres mecanismes en el nostre sistema jurídic que funcionen adequadament".

Una altra previsió que incorpora la proposició de llei és l'obligació que té el raonador del ciutadà, un cop elegit, d'establir un codi ètic de comportament de conformitat amb el que disposa el principi 9 dels Principis de Venècia, fet que el Govern considera del tot necessari per definir i promoure els principis ètics i deontològics que han de guiar l'actuació de la institució del raonador del ciutadà. Pel que fa a la retribució del raonador, el Govern comparteix que ha de ser adequada i suficient, però el fet que la proposició de llei estableixi que ha de ser equiparable als més alts càrrecs de l'administració "genera dubtes en relació amb quins alts càrrecs concrets s'hauria d'equiparar".

Finalment, en relació amb la previsió que introdueix la proposició de llei segons la qual les queixes i les reclamacions adreçades al raonador poden tenir efectes suspensius en els terminis per presentar una demanda davant de l'administració pública o de la justícia administrativa, el Govern posa en relleu la seva disconformitat. "El procediment administratiu vigent és garantista per a l'administrat i alhora és un procediment àgil i amb uns terminis adequats, que permeten que els expedients administratius es resolguin en un termini raonable de temps", afirmen.

Si s'hi introdueix la possibilitat que les queixes i les reclamacions tinguin efectes suspensius en els terminis per presentar demandes davant l'administració o la justícia administrativa, "els procediments es dilataran en el temps i es podrien arribar a formular queixes o reclamacions simplement pel fet d'obtenir un termini suplementari en determinades situacions, fet que podria arribar a sobrecarregar la institució del raonador del ciutadà i a ser contraproduent per a la consecució dels seus objectius".