SITUAT A L'AVINGUDA FITER I ROSSELL, A ESCALDES

Subhastat per 201.000 euros un pis de 43 metres quadrats

El preu de sortida fregava els 158.000 euros, el 90% de la taxació

Una fotografia de l'interior del pis difosa a la web de la Cambra de saig.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Cinc licitadors aspiraven a quedar-se el pis de 43 metres quadrats de l’edifici el Toll de la part alta de l’avinguda Fiter i Rossell, a Escaldes-Engordany, i la plaça de pàrquing situada al mateix edifici, que va sortir ahir per primer cop a subhasta a la seu de la Justícia. El preu de sortida de les dues unitats immobiliàries embargades era de 157.833 euros, un 90% de la taxació de 175.370 euros. Les successives ofertes van fer pujar el preu final fins als 201.000 euros després de més de 30 dites protagonitzades per tres dels aspirants que, ja a les acaballes, sumaven de 1.000 en 1.000 euros. Qui se’l va quedar és un resident que era el primer cop que adquiria un bé en una subhasta.

Un interès lluny del suscitat per una altra subhasta celebrada fa un parell de setmanes i que va aplegar una quarantena de licitadors. El preu de sortida era més llaminer: uns 76.000 euros, tot i que l’adquisició va superar de llarg els 100.000. L’any passat una altra convocatòria va sumar una norantena d’interessats. Però en aquell cas estava justificat pel nombre de béns a adquirir: una vintena d’unitats immobiliàries (pisos i pàrquings) situats en un edifici de la carretera d’Engolasters. Fonts coneixedores van indicar que el nombre de subhastes immobiliàries ha anat a la baixa després d’un pic entre el 2017 i el 2019, fruit de la crisi del 2008 i d’expedients d’embargament que van anar assumint i donant sortida els saigs. Amb poca oferta immobiliària assequible, les poques alternatives de subhasta són atractives malgrat que pel pis i el pàrquing d’ahir el guanyador n’acabarà pagant quan formalitzi l’adquisició més de 4.000 euros per metre quadrat d’un immoble amb força anys d’antiguitat. L’adquisició –que tal com marca la normativa s’ha de formalitzar en el termini de 30 dies hàbils posteriors consignant la totalitat del preu– inclou també tot el contingut del pis situat en una tercera planta i, per tant, mobiliari i estris diversos.

MÉS TRANSPARÈNCIA

Xavier Granyó, un dels tres saigs en actiu, defensa la “transparència” del procés per tal que estigui obert a la participació de qualsevol ciutadà interessat i el “valor” que se li ha volgut donar a aquest procés. Malgrat que participar en una subhasta implica haver d’abonar en dipòsit el 15% del valor (més de 23.000 euros en el cas d’ahir), es possibilita fer-ho mitjançant finançament bancari. Granyó apunta que no es dona el fenomen del subhaster –el que s’hi dedica com a via de negoci–, tot i que a les subhastes immobiliàries no únicament participen particulars, també professionals del sector. En aquest cas, han d’ajustar el preu que ofereixen perquè després li han de treure un rèdit i al preu del bé subhastat s’han de sumar els costos derivats d’haver d’escripturar. Les condicions de la subhasta es publiquen al BOPA i la web de la Cambra de saig facilita imatges dels béns subhastats i accés al citat edicte. En el cas de les licitacions d’habitatges, els interessats poden demanar al despatx del saig que gestioni l’expedient visitar-lo per acabar de decidir si els interessa o no participar-hi.

LA SUBHASTA

1 MÉS DE 30 DITES FINS ALS 201.000 EUROS

Més de 30 dites van separar el preu de sortida dels dos béns immobiliaris del preu d’adjudicació final. Tres dels aspirants van fer les successives ofertes.

2 UN PREU MÉS ALT, MENYS ASPIRANTS A L’ADQUISICIÓ

Amb poca oferta immobiliària assequible, les subhastes són una oportunitat, tot i que el preu de sortida ja era força més alt que el de fa dues setmanes.

3 OPORTUNITAT PER OBRIR LA PARTICIPACIÓ

Els saigs apunten que es tracta d’un procés transparent que vol afavorir la participació. El dipòsit, sovint elevat, es pot fer via finançament bancari.

UN DEUTE AMB LA COMUNITAT

La història darrere del pis d’ahir és particular perquè l’embargament és fruit d’un deute contret amb la comunitat de propietaris. El titular de l’habitatge –no resident al país– no ha donat durant anys senyals de vida ni tampoc ho han fet els seus possibles hereus, amb la qual cosa la factura pendent amb l’edifici ha anat augmentant. Va ser la comunitat la que va instar l’embargament per un deute que òbviament no ascendeix als 201.000 euros que s’acabaran pagant per pis i pàrquing. Els diners quedaran en dipòsit per si algun dia algun hereu els reclama.

tracking