El permís d'inversió estrangera s'exigirà als andorrans que resideixen a fora

Els nyaps legislatius s’han instal·lat amb fermesa a Casa de la Vall, amb actuacions conjuntes i coordinades de Govern i del grup de la majoria. L’any ha començat amb “l’espectacle” de la Llei del pressupost, marcada per l’intent de tapar els pagaments irregulars de les pensions d’invalidesa de grau 1 durant anys i la pífia en els increments de les jubilacions que ha aturat el Copríncep francès amb l’amenaça de portar el text al Constitucional. El relleu l’ha agafat amb ganes la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, publicada avui al BOPA. Un text amb objectius més que lloables per salvaguardar l’equilibri mediambiental amb un model de creixement sostenible, generar una nova font d’ingressos que es destinaran a polítiques públiques per fomentar l’habitatge de lloguer i contribuir a la diversificació econòmica. Ara bé, com ja ens estan acostumant, hi ha certs aspectes d’aquesta llei que, segons els experts consultats, són més que controvertits, per emprar una expressió políticament correcta.

L’article 4 regula les exempcions a la taxa i en l’apartat a) diu: “Les adquisicions, per causa de mort, de béns immobles o de drets reals sobre aquests per part d’una persona física o jurídica no resident”, amb la qual cosa els legisladors s’han oblidat de contemplar en l’exempció les societats que en els seus actius tinguin algun bé immoble. Seguim. L’article 5 estableix que “són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra”, i en l’apartat a) aclareix que afecta “persones físiques no residents al Principat d’Andorra”. La disposició final primera amb la modificació de la Llei 10/1012 furga en la ferida. A la pràctica significa que a un andorrà no resident que vulgui adquirir més del 10% d’una societat li caldrà autorització d’inversió estrangera, segons els mateixos experts consultats. Comptat i debatut, la llei provocarà que un andorrà no resident que adquireixi accions d’una societat andorrana que tingui en el seu actiu béns immobles haurà de pagar una taxa que vindria a ser una mena de “drets reals”. Amb quin cost? L’article 7.2 ens treu de dubtes: “la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada que resulti proporcional al capital estranger en què participi en la persona jurídica, o al percentatge de finançament estranger, excloent el finançament de les entitats degudament autoritzades a operar pel sistema financer andorrà”. Per exemple, en el supòsit que un nacional no resident hereti accions d’una empresa del país i aquesta tingui algun bé immoble en els seus actius, haurà de tributar amb la dificultat afegida d’haver de determinar quina proporció de l’actiu és l’immoble en qüestió.

Les disposicions finals i en concret la primera, que modifica de l’article 1 de la Llei 10/12 d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, ens reserva la cirereta del pastís. En el punt d) parla de “persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al 50 per cent de manera conjunta. També són inversions estrangeres les destinades a sucursals o altres tipus d’establiments permanents a Andorra de no residents; i les efectuades per altres persones jurídiques andorranes...”, de manera que si ens atenim al redactat hi ha dos tipus de persones jurídiques que només el legislador deu saber quines són les unes i les altres, perquè no ho especifica enlloc. Un apartat que acaba reblant el clau: “[...] quan almenys el 50 per cent dels drets de vot del seu òrgan de decisió pertanyi, directament o indirectament, a qualsevol de les persones físiques o jurídiques, descrites a les lletres a), b), c) i d) d’aquest article”. Genial és la paraula, perquè el redactat en l’apartat d) ens remet a l’apartat d). I això només ha fet que començar; ens esperen grans tardes de glòria. I amb el comú d’Andorra la Vella, també.

ESBOÇ DEL TEXT

TAXA PELS IMMOBLES

L’impost és un tribut de naturalesa indirecta que grava la inversió estrangera al país en bens immobiliaris de diferents tipologies.

OBLIGATS TRIBUTARIS

Les persones físiques no residents a Andorra estan obligades a pagar la taxa corresponent. I també els andorrans no residents.

PARÀMETRES

El tipus impositiu que s’aplica es determina en funció de la tipologia i del nombre de propietats que inclogui el volum d’inversió.

INCREMENT GRADUAL

L’impost mínim és del 3% del valor real de la inversió fins a un màxim del 10% quan la compra sigui de més de deu pisos.

EXEMPCIONS

No es tributa quan l’adquisició es destina a una l’activitat diferent de la promoció immobiliària o la compravenda d’immobles.

PENALITZACIONS

Les infraccions i sancions es regeixen pel règim establert en la Llei de l’ordenament tributari vigent.