Treball precari

Alguns dels treballadors consultats van decidir no acceptar l’oferta en no veure clares les condicions o es van fer enrere quan missatges a les xarxes socials d’Argentinos en Andorra ja alertaven a final d’any de les pràctiques de l’empresa de treball temporal assenyalada, originària d’Espanya i amb delegació a l’Argentina que s’ha establert al Principat. Però la crisi que viu l’Argentina i l’oportunitat de treballar a Europa és un ham. I el que s’han trobat els que van acceptar són problemes amb els permisos de treball, retards en el pagament de la nòmina, haver de reclamar que els abonin el transport, que no se’ls faciliti roba de treball, condicions d’allotjament dubtoses... Un grapat de queixes que ara Treball i Immigració investigaran.

El Govern va informar dijous que havien fet una primera verificació després de ser alertats per Argentinos en Andorra d’aquesta empresa. I que el que havien comprovat és que es tractava de treballadors desplaçats amb contractes de curta durada (inferiors a 30 dies) i que la seguretat social era competència de l’empresa d’origen. Segons han relatat treballadors, estan coberts per una assegurança privada i a la primera fornada dels que van arribar se’ls va tramitar una autorització H.1., la que “autoritza a residir i a executar únicament treballs d’una durada que no excedeixi els 30 dies naturals per any natural”, malgrat que venien de l’Argentina i que és una fórmula que sobta, tenint en compte només el cost del viatge. A més, un document de l’empresa facilitat per un dels testimonis que al final va decidir rebutjar la feina promet “un contracte indefinit” i sou “segons el que estableix el conveni col·lectiu d’Andorra”. Aquell primer permís dels primers treballadors es va esgotar i els van poder regularitzar de nou, cosa que els permet quedar-se durant sis mesos. Els cobreixen l’allotjament al país (un hotel) i els van pagar el vol, però se’ls descompten d’un salari que ronda els 1.700 euros, segons un testimoni. I malgrat que el compromís és que els abonarien les hores extres a preu andorrà, el mateix testimoni apunta que en lloc de cobrar-les el 40% per sobre de l’hora ordinària (el que diu la llei andorrana) se les paguen un 10% per sobre. Un altre dels problemes que s’han trobat és que els paguen el salari en una data indeterminada. Això és el que va dur un grup a acudir a Inspecció de Treball, malgrat que al final no van denunciar.

“Malauradament per a nosaltres no és res estrany”, apunta un dels treballadors referint-se a la precarietat que es viu a l’Argentina. I és el que contesta als qui li demanen com és que ha acceptat segons quines condicions. En necessitats bàsiques com la de l’allotjament el primer grup ha estat més afortunat que els treballadors que han arribat últims perquè, segons les fonts, una quinzena viuen en un habitatge de quatre habitacions a la Seu.

Part dels testimonis van arribar a l’oferta des de l’Argentina amb publicitat a internet, però d’altres ja hi van contactar aquí, buscant feina després d’haver-se pagat el passatge per provar sort a Andorra. Malgrat tot, la primera relació va ser una entrevista per videoconferència amb un representant de l’empresa a l’Argentina. Després arribava el contacte amb una persona de l’oficina a Andorra. Un dels treballadors va preferir buscar feina a la restauració malgrat que és professional de la construcció en comprovar que hauria de treballar en règim de desplaçat. “El contracte era una barreja de legislació andorrana i argentina i em van dir que no tindria CASS, que tindria una altra assegurança”, va explicar. El salari no arribava a 1.500 euros “i vaig sortir de l’entrevista amb més dubtes que certeses”. A un altre dels testimonis li oferien contractes setmanals durant un mes. Ara el Govern haurà de determinar si hi ha infracció.