El Govern tenia tota la informació sobre les irregularitats des del gener

Anem per parts. A final de maig del 2023 el consell d’administració de la CASS va nomenar per unanimitat Josep Escoriza com a director. Escoriza va començar a treballar a principi de juny i va assumir el càrrec un mes després, l’1 de juliol. Galabert ho va fer a mitjan octubre, amb nomenament efectiu l’1 de novembre. Precisament la tardor del 2023, entre l’octubre i el novembre, en un consell d’administració de la CASS, es va analitzar una situació anòmala de pagaments de més en les xifres de pensions d’invalidesa del grup 1. En aquella reunió es planteja la manera com els afectats no paguin per la negligència administrativa i, amb la vista centrada a condonar el deute, la institució encarrega un informe jurídic per saber de quin marge de maniobra disposa. La negativa d’aquest informe obliga la CASS a tirar pel dret i procedir amb l’obligació de reclamar el deute a les 213 persones que, almenys durant els darrers tres anys, s’haurien beneficiat dels diners de més. S’acorda que s’explicarà de forma individual cada cas a cada afectat i, mentre es treballa en el procés de digitalització dels pagaments, contacten amb Afers Socials per demanar la presència d’un treballador que intermediï en els casos de major vulnerabilitat.

Aquesta informació, que balla entre els diferents estaments governamentals, arriba a oïdes del cap de Govern i cita, com s’ha dit abans, Galabert i Escoriza per saber la magnitud del problema. Segons va informar ahir el ministre portaveu, Guillem Casal, la data de la reunió va ser el 15 de gener. Davant la impossibilitat que la CASS es condoni el deute a si mateixa, el Govern demana un informe jurídic al mateix gabinet que anteriorment la CASS havia sol·licitat per traçar quin recorregut es pot donar a la condonació. L’informe resultant proporciona dues vies: modificant la llei de la CASS amb un projecte de llei de caràcter urgent o bé mitjançant el pressupost. Per modificar la llei de pressupostos es poden fer esmenes que incideixen de forma directa sobre aquests, és a dir, que comportin un canvi en una partida. El problema d’aquesta via és que es mou en una fina línia, ja que en ser uns diners que ja s’havien pagat aquest fet no modifica el pressupost.

PROP DE NOU MILIONS

Segons fonts de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la xifra rondaria els nou milions d’euros, comptant els 1,5 milions dels darrers tres anys. També s’explica que en els darrers anys hi ha hagut un augment de les pensions d’invalidesa, tot i que és una xifra que costarà de saber amb exactitud. El segon element indispensable entra, ara, a correcuita: els tempos. A final de gener hi ha Consell General amb la llei de pressupostos com a punt estrella de la jornada. L’opció més ràpida per solucionar el conflicte, que recordem que ja estava en procés de reclamació per part de la CASS, és via pressupostos. El 23 de gener Xavier Espot va citar el grup de la majoria per explicar el cas i l’endemà, en una comissió de Finances, que ja havia tancat l’informe, va reobrir el pressupost per introduir l’esmena. El 29 de gener s’aprova l’esmena en els pressupostos. El president del grup parlamentari de Demòcrates, Jordi Jordana, va sortir al pas de les crítiques de la minoria sobre un trasllat d’informació “parcial i mínima”, explicant que “se’ns va fer saber que era un error administratiu de la CASS i que la xifra oscil·lava entre els dos i els tres milions d’euros”. El ministre portaveu no va concretar quina informació tenia el Govern sobre els pagaments irregulars, en quina data la va tenir, qui va demanar condonar els imports que es podien reclamar als beneficiaris que han cobrat de més, què va transmetre el cap de Govern al grup parlamentari de la majoria o què es va transmetre a la resta de partits. En algun moment, doncs, la cadena de comunicació es va trencar.

AE ES MANIFESTA

El grup de Carine Montaner va destacar en un comunicat “la importància d’una investigació externa, neutra i fiable” per l’afer de les pensions, el qual considera “un escàndol”.