ELS EFECTES DE LA COVID-19
La població que es beneficia d'algun ajut ha augmentat des del 2019
Els destinataris de prestacions creixen el 19% des del 2019 i els habitants, el 6%
Alberch, a l'esquerra, ahir a la presentació de l'estudi.
La població que es beneficia d’algun tipus d’ajut governamental ha augmentat des del 2019, tot i la recuperació econòmica després de la pandèmia de la covid-19. Ho constata l’estudi Del 2020 al 2023: tancant el cercle de la pandèmia de la covid-19 a Andorra, elaborat per Marta Alberch, fundadora i directora d’Andtropia, presentat ahir al migdia a la seu d’Andorra Recerca+Innovació. L’informe destaca, en efecte, que el 2022 8.759 persones van rebre ajudes, mentre que el 2019 van ser 7.360. Es tracta d’un augment del 19%. En el mateix període la població va augmentar el 6% (4.862 persones en xifres absolutes), ja que va passar de 77.543 a 81.588 persones.
A partir de l’anàlisi de les xifres macroeconòmiques, l’estudi conclou que la recuperació del PIB dels estralls de la pandèmia va ser “molt ràpida” i superior a “la resta de països” veïns. Així, si el 2020 la caiguda va ser de l’11,2%, el 2011 va créixer el 8,9% i el 2022, el 8,8%, mentre que les previsions eren del 4,3% i el 4,2%, respectivament.
Els sectors que han crescut amb més força després de la pandèmia són les activitats immobiliàries i els serveis empresarials. Les empreses que treballen en aquests àmbits donen feina actualment a 7.108 persones, mentre que el febrer del 2020 la xifra era de 5.990 persones. L’increment, del 18,7%, és molt superior al de l’hoteleria (3,4%), les activitats socials i serveis personals (4,5%), i el comerç i reparació de vehicles de motor (2,8%). El pes del sector en el total d’assalariat ha passat del 13,9% al 15,5% en quatre anys.
Un altre dels punts que l’estudi destaca és la caiguda de la despesa mitjana per llar. Així, si el 2019 se situava en 37.460,09 euros anuals, el 2020 baixava el 8,1% fins a 34.430,36 euros, i el 2021 es recuperava l’11,0%, fins als 38.228,59 euros, per sobre del 2019. Ara bé, si s’hi descompta l’IPC, la despesa mitjana per llar se situaria el 2021 en 36.967 euros, l’1,3% per sota de la mitjana del 2019.
En el període estudiat (2019-2023), el pes de la despesa del lloguer amb referència als salaris ha augmentat progressivament. El 2022 el salari mínim era de 1.157,87 euros i el lloguer mitjà, de 779 euros, xifra que representava el 67,3% del salari. El 2023, amb el salari mínim de 1.286,13 euros i el lloguer mitjà de 879 euros, va passar a representar el 68,3% del total del salari. Pel que fa al salari medià, el pes de la despesa en lloguer el 2022 era del 45,1% i el 2023, del 46,6%. Comparant-ho amb els salaris mitjans, el 2022 la despesa del lloguer suposava el 36,1% del sou i el 2023, el 37,9%. En tots els casos el pes de la despesa del lloguer és superior al 33% recomanat. Es confirma que els preus dels lloguers estan augmentant per sobre dels salaris.
ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA EN LA SALUT MENTAL ENCARA ES FAN SENTIR
Les visites de menors de 17 anys atesos al servei de consultes del servei de salut mental del SAAS van ser 3.357 en total (2.172 de nois i 55 1.185 de noies) el 2019 i van passar a 4.099 (2.425 de nois i 1.674 de noies) el 2021. És a dir, s’han incrementat el 22,1% en quatre anys. El principal augment, del 41,3%, s’ha vist en el cas de les noies, mentre que ha estat de l’11,6% en els nois. Per franges d’edat, l’augment més important ha estat en la d’11 a 17 anys, que ha passat d’un total de visites de 1.841 (1.058 de nois i 783 de noies) el 2019 a un total de 2.688 (1.443 de nois i 1.245 de noies) el 2021, xifres que suposen una pujada del 46,0%. Per gènere, es repeteix la tendència, ja que les noies han augmentat les seves visites en el 59,0% i el nois, en el 36,4%. El segon semestre del 2022 els principals motius de la consulta eren la depressió (31,4%) i l’ansietat o angoixa (28,2%). L’estudi destaca que, segons els experts, hi ha una relació clara entre la pandèmia i la salut mental dels més joves.
MÉS INCREMENTS DE SOU PER ALS HOMES
L’estudi constata que arran de la pandèmia les dones van reincorporar-se al mercat de treball amb la mateixa facilitat que els homes. Pel que fa als salaris, alguns sectors tenen marcades diferències entre els augments d’homes i de dones. En les activitats immobiliàries i serveis empresarials, l’increment per als homes se situa en el 20,8% i, en canvi, per a les dones és de més del 12,6%. D’altra banda, la pandèmia va tenir un marcat biaix de gènere. Si el 2019 les defuncions d’homes representaven el 53% del total, el 2020 van passar a ser el 61%. El 2021 i el 2022 la situació va normalitzar-se, ja que van suposar el 54% i el 55%, respectivament.