Denominació d'origen

Només hi ha una cosa més perillosa que un Borbó amb una escopeta, i és un polític andorrà a l’hora de batejar el seu nou partit. A les reunions per posar nom a la criatura electoral hi deu haver alguna cosa a l’ambient que invita a prendre decisions poc recomanables que segur que provoquen penediments futurs. I és que les criatures creixen, els surt pèl a les cames i segons quins noms ja no valen per anar a lluitar de debò en uns comicis.

Imaginem-nos per un moment què devien pensar els taronges quan van decidir anomenar el partit “Demòcrates per Andorra”. Pensem alguna cosa que ens faci diferents de la resta, alguna idea? Tenint en compte que això va de democràcia, què us sembla “Demòcrates”? I jo penso, què passa, que els altres són uns fatxes? És com dir el “Partit dels Llestos”, deixant clar que els altres tenen menys neurones que una ameba. Potser és per això que guanyen, perquè quan la gent vota i ha de triar entre els Demòcrates o la resta pensa que més val democràcia que autoritarisme.

No ajuda el fet que d’altres partits triïn noms absurds per a les seves candidatures. S’imaginen que a França el partit de Macron es digués “El massís central”? O “el Montblanc”? Tindria menys atractiu que la Letícia Sabater cantant el Happy Birthday Mr. President seminua sobre un piano de cua. Doncs als de Concòrdia i PS els va semblar tan bona idea que van posar-li “Enclar” a la candidatura. Per-fa-vor!

També hi ha noms que són oxímorons per si sols, com “Acció”, perquè des que s’ha fundat el partit, d’acció la veritat és que n’han tingut entre poca i gens. Vaja, que a la seva seu, el dia que veuen volar una mosca fan festa major. Tampoc deuen viure gaires emocions fortes a la seu de SDP. Les seves sigles em semblen críptiques com una equació de segon grau, i volen dir “Socialdemocràcia i Progrés a Andorra”. Com que el nom vol ser modern però acaba rememorant les albors de la política de fa més d’un segle, es fan dir “Progressistes”. Crec que tothom ho hauria entès més fàcilment si s’haguessin posat PDJ: el Partit del Jaume. I punt, així de senzill.

És cert que posar noms no és fàcil, sobretot si vius la vida en una escissió permanent. I si no que els ho diguin al Forné i companyia, que en menys d’un any han anat de Liberals a Acció i ara a la candidatura “Seny”. Si no triomfen a les urnes sempre poden fer servir el nom per a un consultori dental. Algú els hauria de recordar que el seny normalment s’associa a la moderació, i això de parir un partit a cada contesa electoral sembla més aviat cosa d’un excés de rauxa. Sort que només es vota cada quatre anys, perquè a aquest ritme hi hauria més partits que electors.

On han trobat un nom que fa honor a la veritat és a Escaldes: “Consens”. No cal que ho jurin, que per muntar aquesta candidatura n’han hagut de trobar tant que fins i tot s’han vist obligats a retirar contubernis de la batllia. Sí, ja saben que el PS reclamava un deute a la Gili i que ara, amb el retrobament, li han perdonat. Tant de bo el meu gestor hipotecari fos del PS, collons, n’hi ha que tenen sort. Veurem, però, què passa si no guanyen, que són capaços de canviar el consens per uns nous idus de març.

En altres llocs no s’hi han escarrassat gens ni mica. A Encamp el PS es diuen “Avancem”, tot i que s’han deixat “cap a la derrota” per ser objectius del tot. I mentrestant, a Ordino, a la candidatura Frankenstein, ho tenien fàcil, es podrien haver posat UCG, que encara que sembli un sindicat espanyol vol dir “Units contra Grífols”. No era molt més entenedor per als votants?

Els puc ben assegurar, però, que la candidatura que millor representa els ciutadans d’aquest país en conjunt és la QSJDDPF. Si alguns poguessin els asseguro que la votarien avui mateix, i és que tothom vol “Que Sigui Ja Dia Disset, Per Favor”!