“Pel futur dels nostres fills”

Desenes de clams van ressonar a la manifestació d’ahir, on va conviure gent de totes les edats, orígens i sensibilitats amb un objectiu comú.

Nens aguantant cartells a la manifestació d'ahir.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La manifestació d’ahir ho va constatar, és igual l’edat, la raça o el sexe, el problema de l’habitatge afecta tothom per igual i així es va demostrar veient la demografia que va assistir a la manifestació.

Jordi Giménez, que va assistir a la protesta amb la seva família, ho va deixar força clar: “Estem aquí pel futur dels nostres fills”. A més, Giménez va apuntar que coneix molta gent que ha hagut de marxar d’Andorra per l’augment del preu de la vivenda, una tònica que es va repetir amb tota la gent a qui es va preguntar. “Amb un sou de 1.280 euros no podem pagar un lloguer, ni menjar ni anar al metge”, va afegir el Jordi, que es va mostrar clarament indignat per la situació actual.

Un altre pare preocupat pel futur dels seus fills va ser Eduardo Carvalho, que es va lamentar que amb el preu de la vivenda actual és molt complicat poder tirar endavant la seva família, ja que en els últims anys els han apujat diverses vegades el lloguer. Ell, igual que el Jordi, va anar acompanyat de la seva dona i els seus dos fills, tots dos en edat escolar.

Encara jove, però amb més edat que els fills de Carvalho, era Neu Guàrdia, una andorrana de 23 anys, que va qualificar de “molt trist” el fet que el jovent hagi de marxar d’Andorra per buscar-se un futur. En el seu cas, ella també ho va haver de fer per poder estudiar i va remarcar que “és important apostar per un futur digne que permeti a la gent jove tornar”, va afegir. Un discurs similar el va tindre Inés Ferranz, que va apuntar que la gent no té la capacitat d’independitzar-se per culpa dels preus desorbitats del lloguer i que al seu entorn, “fins i tot gent de 30 anys encara ha de viure a casa dels pares a falta d’una vivenda assequible”.

Precisament aquesta situació és la que va viure Telmo Santos, que amb 37 anys va haver de tornar a casa els seus pares perquè no va trobar un lloguer que pogués pagar. La seva acompanyant, Sílvia Martínez, va afegir que ella té una filla de 18 anys i que, com també ho volen la Neu i la Inés, “vol ser independent, però no pot pel preu dels lloguers”.

A banda dels de les persones, a la manifestació també hi va haver lloc pels drets dels animals, i és que una altra problemàtica relacionada amb l’habitatge és amb la que es troben els amos de gossos, com la Laura, que és propietària de dos exemplars i a l’hora de trobar una residència on els acceptessin, va admetre que va tindre molts problemes i se li van tancar moltes portes pel fet que els seus animals no eren ben rebuts.

tracking