Una vintena de refugiats ucraïnesos es manifesta a la capital

L’himne d’Ucraïna va sonar ahir a la plaça The Cloud d’Andorra la Vella entonat per la vintena de refugiats ucraïnesos que es van manifestar. Un grup de persones que va fer un clam demanant a la Unió Europea que aturi la compra de gas i petroli a Rússia ja que és la manera que té el règim de Vladímir Putin per continuar finançant la guerra. “Com s’entén que posin sancions per un cantó i després li comprin el gas o el petroli?” es va preguntar Anastasia Kravets, presidenta de l’associació d’ucraïnesos a Andorra. En aquest sentit, Kravets va xifrar en gairebé mil milions d’euros la despesa de la unió per comprar combustible rus, “diners que Rússia fa servir per comprar bombes i fer-les esclatar al nostre país”, va sentenciar.

El detonant d’aquesta manifestació –després de mesos d’aturada per part del col·lectiu– va ser la crisi derivada de la destrucció de la presa de Kakhovka la semana passada, una situació que ha provocat importants inundacions a la zona i ha causat un gran nombre de víctimes civils. “Aquí al país no hi ha ningú que tingui familiars a la zona però el bombardeig i les inundacions provocaran una gran crisi econòmica perquè el país depenia d’aquelles terres per cultivar”, va explicar la representant dels refugiats al Principat.

Unes demandes que van anar enfocades a la Unió Europea però també cap als consumidors i empresaris del país, ja que algun manifestant es va queixar que des de l’inici de la guerra hagin entrat a Andorra nous productes provinents de Rússia.

A l'espera d'un nou espai

“La majoria de gent el que vol és tornar a casa seva”, va asseverar Kravets, que va xifrar al voltant de les 250 persones el nombre de desplaçats que encara romanen al país. Alguns d’ells, prop d’una cinquantena, segueixen vivint a l’hotel del Tarter després que el Govern i el propietari de l’edifici assolissin un acord el passat mes d’abril per ampliar l’estada dels refugiats fins al proper setembre. “Estem a l’espera que ens diguin alguna cosa des del Govern, però per ara la gent que està allà hi podrà seguir fins al setembre” va remarcar Kravetts, que tot i així va reconèixer que “la gent està preocupada perquè evidentment no es volen quedar sense lloc on anar”. Cal recordar que amb els actuals càlculs elaborats per l’associació han quedat alliberades algunes places relatives a la quota de refugiats aprovada per l’executiu, la qual es va xifrar en les 285 persones.

Segons les darreres dades del ministeri d’Afers Socials del passat mes d’abril, hi ha una setantena de nens que estan escolaritzats als centres educatius andorrans, mentre que pel que fa als ajuts repartits pel mateix ministeri s’han cobert les necessitats bàsiques de fins a un centenar de famílies i també ha facilitat targetes de prepagament per a centres comercials, transport i telefonia.

UN CONFLICTE QUE POSICIONA ANDORRA

La guerra entre Rússia i Ucraïna va començar el 22 de febrer del 2022. Un fet que va fer retornar els conflictes bèl·lics al continent europeu després d’anys de pau i que va tenir una resposta unànime dels països al voltant de la Unió Europea. Un entorn que va forçar també estats històricament neutrals com Andorra a posicionar-se per primer cop i a aplicar sancions contra el país presidit actualment per Vladímir Putin. Una neutralitat que es va trencar l’1 de març de l’any passat després que s’aprovés un acord per aplicar sancions financeres a personalitats vinculades a l’entorn del país rus i bielorús.