BPA només va fer 42 declaracions de sospita de blanqueig entre el 2001 i el 2014

Banca Privada d’Andorra (BPA) va fer només 42 declaracions de sospita de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme davant la unitat d’intel·ligència financera (Uifand) entre els anys 2001 i 2014. Després de ser intervinguda arran de la nota de la FinCEN nord-americana el març del 2015, amb la gestió de l’entitat en mans de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), el nombre de declaracions de sospita de blanqueig que s’han fet arribar a la Uifand s’ha disparat. En concret han estat 284 les que s’han fet arribar des de BPA sota la gestió de l’AREB al regulador entre els anys 2015 i 2023.

Són unes dades que ahir va posar sobre la taula el cap de la Uifand, Carles Fiñana, en la seva compareixença com a pèrit en el marc del judici per la causa primera de BPA que s’està celebrant a la sala magna de la seu de la Justícia. Fiñana va estar declarant durant unes sis hores en una compareixença que es va allargar per l’intens rogatori al qual el va sotmetre el fiscal general, Alfons Alberca. Les defenses, en aquest cas, van ser menys inquisitives que el ministeri públic.

Molt preparat per fer front a la seva declaració, Fiñana va explicar que de les 284 declaracions de sospita que l’AREB ha fet arribar a la Uifand, 227 s’han derivat a la Fiscalia i 51 s’han arxivat per part del regulador. Unes declaracions de sospita que s’han fet entre el 4% de clients de l’entitat que finalment no s’han pogut migrar al banc pont.

El cap de la Uifand es va centrar, en el cas de la BPA abans de la intervenció, en els anys 2007 i 2014. Va dir que en aquell període de temps de les 195 declaracions de sospita que van fer tots els bancs de la plaça andorrana 27 eren de BPA, “una quantitat que no és menyspreable”.

Les operacions d’intercanvis de diners entre clients de BPA, més conegudes en el cas Gao Ping com a compensacions, també van tenir cert protagonisme en la declaració del cap de la Uifand. Fiñana va assegurar que mai havia sentit a parlar del “concepte” de les compensacions fins que va començar la instrucció de la causa primera del banc. Va dir que aquest sistema de posar clients en contacte per fer compensacions era una tipologia de risc de blanqueig altíssima. En una resposta que la Uifand va fer a la Batllia, l’ens va dir que la finalitat de l’operativa sembla voler ocultar la traçabilitat dels diners.

CORTS OBRE UNA CAUSA PER DESOBEDIÈNCIA CONTRA PALLARDÓ

El president de la sala que jutja la causa primera de Banca Privada d’Andorra, Enric Anglada, va iniciar la sessió d’ahir anunciant que el Tribunal de Corts ha decidit obrir una causa per desobediència contra l’empresari valencià Rafael Pallardó per no haver vingut fins al Principat a declarar. L’anunci venia un dia després de la data que el principal testimoni del cas Gao Ping estava cridat pel tribunal a declarar. Pallardó es pot manifestar que ha estat jugant amb els magistrats perquè primer va dir que no pensava venir a declarar a la sala magna de la seu de la Justícia i després es va desdir per assegurar que sí que ho faria. Fa uns dies, dilluns passat, l’empresari valencià va enviar un correu electrònic al Tribunal de Corts en què manifestava la seva condició de ciutadà espa­nyol, que desitjava declarar a Espanya, en un jutjat espanyol i assistit per un advocat d’aquest país en empara de la Constitució de l’Estat veí del sud. Dimarts, quan Anglada ho va anunciar, el president de la sala ja va parlar d’“una manca de voluntat” de Pallardó de declarar. Dimecres, el dia previst per a la seva declaració, Anglada va dir que si l’empresari no fos espa­nyol –Espanya no entrega els seus nacionals a països que tampoc ho fan com és el cas d’Andorra– hauria demanat una ordre d’extradició. Pallardó estava considerat el testimoni de càrrec de la causa.