El servei de transport sanitari es troba sota mínims

El canvi de concessionària al transport sanitari va arrencar amb una amenaça de vaga per part del personal i vuit mesos després la situació està lluny de millorar. El mes de maig la tensió s’ha tornat a desbordar i ara mateix Andorrana de Transport Sanitari només compta amb onze treballadors operatius, fet que els ha obligat a demanar el suport del SAAS i a contractar treballadors de l’hospital per fer extres. Van subrogar 23 empleats de l’anterior concessionària i van arribar a una plantilla de 28, però ara mateix les baixes per malaltia sumades a la gent que ha optat per deixar l’empresa han minvat notablement la seva capacitat. En el rerefons hi ha un conflicte laboral molt diferent segons qui l’explica. Ahir un dels representants de l’UTE, Àlex Ballestà, va defensar el compliment de la normativa laboral i les condicions de subrogació i va lamentar que “en vuit mesos no ha estat possible, no hi ha hagut entesa amb la part sindical”. La conseqüència és que l’1 de maig van lliurar una planificació laboral que va suposar una nova trencadissa. En un parell de dies onze treballadors van agafar de cop la baixa, una coincidència si més no sospitosa que ha dut l’empresa a denunciar els fets a la CASS.

Ara mateix només queden de baixa mèdica un parell d’aquells treballadors i hi ha tres més que ja ho estaven abans, mentre que sis treballadors han abandonat directament la feina. Una conseqüència, sosté l’empresa, d’un clima laboral cada vegada més complicat. Així que han hagut de trucar a la porta del SAAS perquè “el servei s’ha de donar, no hem de saturar els onze que tenim”. I sobre les crítiques que se’ls paga més que als treballadors de la concessionària, Ballestà contesta que “em veig entre l’espasa i la paret perquè el servei s’ha de donar”.

ELS TRASLLATS A FORA

L’UTE situa la clau del conflicte en els serveis de transport sanitari fora d’Andorra. El que defensa la plantilla és que entre les condicions de subrogació hi ha que aquests serveis són voluntaris. La concessionària ho nega perquè no ho diu en el conveni col·lectiu que es va signar amb l’anterior adjudicatària del servei i perquè no veu validesa al document que presenten els treballadors per sustentar-ho. La qüestió és que tot i que el sistema s’ha mantingut els primers mesos, al maig el van modificar en considerar-lo inviable. “El transport extern del país ha de dependre de quin peu s’aixequi aquell dia el treballador?”, es demana Ballestà. A més, continua, el resultat era totalment desequilibrat perquè provocava que aquells que no en feien perquè no volien no arribaven a complir l’horari laboral. I assegura que Inspecció de Treball els va fer la mateixa observació perquè, a més, en considerar-se voluntàries s’han estat pagant com a extra malgrat que el treballador, de fet, no hagués arribat a fer les hores de treball reglamentàries. “Això s’havia d’arreglar”, va insistir Ballestà.

La planificació del maig va introduir aquests serveis per a tot­hom –de fet representen la meitat de l’activitat, assegura la concessionària– i això, a més, ha derivat en què s’hagi hagut d’alterar el sistema de torns vigent que era de tres dies de treball una setmana i quatre la següent amb jornades de 12 hores. Mantenir-ho hauria suposat haver de tenir una quarantena de treballadors i l’empresa ho veu inviable.

“NO ESCLAVITZEM NINGÚ”

La concessionària es defensa d’altres denúncies, com ara modificar vacances unilateralment o jornades de feina maratonianes. Sobre les vacances va assenyalar que el plec de bases els obliga a reforçar el servei durant la temporada alta que és essencialment la d’hivern i els mesos de juliol i agost i que, en conseqüència, difícilment es poden donar vacances en aquell període. Assegura, però, que s’ha comunicat amb els dies que marca la legislació. Amb relació a unes declaracions de l’USdA que denuncia episodis de setze hores de conducció, també ho va negar recordant que en aquest període potser s’han donat un parell d’ocasions en què un mateix equip ha hagut de fer dos trasllats a l’exterior en una guàrdia, però que “és excepcionalment, es comunica i es parla amb els treballadors i són sempre dos conductors. No estem esclavitzant treballadors, són coses excepcionals i estan en el món sanitari”. Aquesta és una qüestió en la qual Ballestà també insisteix, que les característiques de la feina sanitària impliquen treballar amb imprevistos i que, en qualsevol cas, totes les hores fora de la jornada de feina reglada es paguen com a extra.

La concessionària integrada per Ambulàncies Carlemany, Valira i Egara –Ballestà també va voler deixar clar que les decisions es prenen conjuntament i que no hi ha una preponderància d’Egara– assegura que té “la porta oberta” per trobar una solució a la crisi, que entén que ha de passar també per la implicació del ministeri de Salut i el SAAS.