Els professors defensen que la IA és “una eina acadèmica més”

La intel·ligència artificial (IA) va néixer oficialment el 1956, però ha estat els darrers anys quan s’ha fet popular a totes les esferes. Una de les més discutides, l’educativa. Són molts els alumnes que reconeixen utilitzar programes com XatGPT per fer les tasques acadèmiques i això ha fet saltar les alarmes. Ara bé, els docents del país asseguren que la intel·ligència artificial és una eina acadèmia com qualsevol altra i que la clau de tot plegat és replantejar els mètodes educatius, així com donar estris als estudiants perquè en facin un bon ús.

“La intel·ligència artificial és una eina més que permet als estudiants accedir a qualsevol informació, igual que poden fer amb Google o Viquipèdia”, afirma Emmanuel Sarti-Gardes. Ha estat professor de primària durant 19 anys i actualment està cursant un màster per impartir classe a segona ensenyança, batxillerat o formació professional. Ell mateix confessa haver fer ús de la intel·ligència artificial per fer treballs del màster algun cop i apunta que el quid de la qüestió és fomentar l’esperit crític dels alumnes. “Que reflexionin un cop tinguin la informació davant, que comprovin si està bé i, per descomptat, que la redactin de manera diferent”, apunta Sarti-Gardes, tot afegint que en cap cas s’ha d’amagar als alumnes que existeixen aquestes possibilitats.

Carla Guinot és professora de formació andorrana, a banda de secretària d’organització del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP). Coincideix amb el seu company en el tema de l’esperit crític i de no amagar què és la intel·ligència artificial, però proposa un canvi més radical. Guinot assegura que “aquestes eines tenen molts aspectes positius i el que s’ha de fer és canviar la manera d’ensenyar i de fer classe”. Suggereix que en comptes de donar estris a les aules per fer una redacció o presentació i manar que els alumnes la facin a casa, hauria de ser a l’inrevés. És a dir, que portin la informació de casa “i sigui a classe on demostrin què han après”. Sarti-Gardes afegeix que també és important com els docents plantegen els treballs: “Si fas preguntes molt obertes és més fàcil que un estudiant pugui copiar. En canvi, si els fas reflexionar és diferent l’ús que poden fer de la intel·ligència artificial.”

Els dos docents aclareixen que no és el mateix l’ús que es fa de la intel·ligència artificial a primària que a ensenyaments superiors. En tot cas, reivindiquen que per als casos més greus existeixen detectors de plagi.