Les propines, un costum que va a la baixa

La propina a l’americana ha començat a popularitzar-se darrerament en restaurants i bars d’algunes grans ciutats espanyoles. Alguns establiments suggereixen, quan lliuren la factura, que es pagui entre un 5% i un 10% més del que s’ha consumit. Evidentment no es tracta d’una obligació per als clients, però sí que aquests es veuen, d’alguna manera, forçats a mostrar el seu agraïment en cas que considerin que han rebut un bon servei. Això crea polèmica, ja que hi ha persones que consideren que no s’ha de deixar propina per als cambrers perquè aquests tinguin d’aquesta manera un complement al seu salari. D’altres opinen que són els propietaris els que han d’apujar el salari dels seus empleats, i no que la remuneració depengui, almenys en una part, de la voluntat dels clients.

A Andorra sembla que, de moment, encara estem lluny que la propina a l’americana pugui ser present, ni que sigui incipientment. I és que, segons comenten fonts del sector de la restauració, la realitat és que els clients deixen cada vegada menys diners en concepte de propina, segurament influïts per la crisi derivada de l’elevat nivell de vida, que complica a molts ciutadans poder arribar amb facilitat a final de mes. Aleshores, si en moltes ocasions, després d’una consumició, el client ni tan sols deixa uns cèntims per arrodonir el preu, difícilment se li pot demanar que acabi pagant un percentatge del tiquet per aquest concepte. Tal com explica l’expresident de l’Associació de Bars, Heiko Kichner, un bon coneixedor del sector, “cada vegada hi ha menys propines, i el cert és que la crisi es nota. Abans molta gent deixava els cèntims que sobraven del preu de la consumició, però ara ni això”. Segons manifesta, aquest fet no passa en altres activitats, com per exemple la de guia turístic, en la qual els usuaris sí que acostumen a recompensar les persones que s’hi dediquen. “Si treballes en la restauració no pots estar pensant en la propina, perquè el més segur és que no representi una quantitat gaire important”, afegeix Kichner. D’aquesta manera, segons afirma Kichner, el cert és que el pot destinat als empleats de bars i restaurants, que s’acaba repartint habitualment entre tot el personal, és cada vegada més minso, i es pot situar de mitjana entre 50 i 100 euros, tot i que també és cert que, en els casos d’establiments de més categoria, alguns treballadors poden arribar a percebre entre 300 i 500 euros per aquesta via. A més a més, el fet que cada vegada es pagui més freqüentment amb la targeta bancària contribueix també a fer que molts clients s’ho pensin encara més a l’hora d’afegir un extra a la factura. “No crec que a Andorra es pugui implantar la propina a l’americana”, conclou Kichner.

Aquesta és també l’opinió del propietari de Can Manel, Carles Flinch, que ha constatat que el vell costum que existia de deixar propina ha anat clarament a la baixa els últims anys. “Alguns clients en deixen, però habitualment és molt poc”, assenyala, i subratlla que, per tant, “la propina a l’americana és un model que té poc recorregut a Andorra”, tot i que tampoc descarta que en el futur hi pugui arribar. Per a Flinch, han de ser els consumidors els que, de manera voluntària, decideixin si acaben aportant o no una gratificació pel servei, que en tot cas al seu local es reparteix “entre tot el personal, des dels cambrers fins a la dona de fer feines”.