Captar diner a Uruguai, Mèxic i Argentina

El banc va impulsar el procés d’expansió internacional com a base per a “l’activitat delictiva”

Una oficina de l'antiga BPA.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’informe de la consultora PwC, que destapa l’estructura interna de BPA destinada a promoure la comissió de delictes, se centra a analitzar el que els gestors de l’entitat anomenaven “procés d’expansió internacional” a través de les “unitats de negoci” que tenien a l’Uruguai, Mèxic i l’Argentina. El document fa referència als instruments utilitzats a cada país que van servir com a base d’activitats presumptament per al blanqueig de diner, la creació de documents inautèntics, la supressió de documents, la creació, alteració i supressió d’enregistraments tècnics, l’alteració de dades informàtiques o la corrupció, segons s’assenyala a la querella presentada per l’AREB contra tretze exalts executius de l’entitat.

Uruguai

A l’Uruguai es treballava a través d’IFE i Noswey. En el primer cas, segons s’indica en l’informe, la societat va ser constituïda el novembre del 2001 com una institució financera externa (IFE). La querella apunta que la seva activitat “estava limitada a la realització de les activitats pròpies d’intermediació financera per a persones no residents a Uruguai”. Els correus electrònics analitzats adreçats per Rosa Perdiguer, la representant del banc a l’Argentina, a d’altres membres de l’ens demostren que “l’IFE treballava i obria comptes bancaris i exercia de banca comercial fora de l’Uruguai”, segons els querellants. “Els treballadors de l’IFE només estan habilitats per treballar a l’Uruguai, així que qualsevol gestió a l’Argentina, Brasil, Paraguai... és il·legal”, s’admet en un correu del juliol del 2009 de Perdiguer a Javier Reyes, la versió original del qual és en castellà. És només un dels diversos correus en els quals Perdiguer demostra ser conscient que qualsevol activitat fora de l’àmbit de la seva autorització podia ser considerada delictiva. “Un empleat de l’IFE pot treballar i obrir comptes a estrangers a Montevideo [...] però no pot fer-ho fora (Argentina, Brasil, Xile...) o facilitar obertures a països de l’exterior (Andorra, Suïssa...) on és delicte”, es confessa en un altre correu.

Una inspecció de la Superintendència de Serveis Financers de l’Uruguai evidencia la seva activitat il·legal i acaba amb la liquidació de l’IFE. Per continuar “amb la voluntat inequívoca de l’associació il·lícita de mantenir el negoci a Uruguai”, s’emfatitza en la querella, es va construir una nova societat el juny del 2009 anomenada Noswey. La querella deixa clar que “l’objecte social d’aquesta societat no incloïa cap activitat de l’àmbit bancari o financer. Així i tot, Noswey va desenvolupar activitats pròpies del sector bancari”, tal com reconeixien alguns treballadors a través dels correus analitzats. “[...] L’activitat que estem fent a Uruguai, estem en una situació irregular que pot comportar sancions econòmiques de fins a 300.000 USD i d’inhabilitacions fins a 10 anys”, s’apunta en un correu de Xavier Pérez a Enrique Rafael Gracia Cerdà, Santiago de Rosselló, Joan Cejuda i Alfredo Español.

Argentina

A l’Argentina es treballa per mitjà de Bienes Patrimoniales Asistidos, que va ser constituïda el setembre del 2006 i no disposava de cap autorització per desenvolupar cap activitat ni bancària ni financera. L’informe de PwC evidencia que, tot i així, Bienes Patrimoniales Asistidos “va dur a terme activitats per a les quals no disposava de la preceptiva autorització” i, a través de més correus electrònics, s’observa que Joan Pau Miquel, Rosa Perdiguer, Pablo Laplana, Joan Cejuda i Xavier Mayol n’eren conscients. “[...] No podem rebre res per fax i molt menys directament des d’Andorra [...] igual que no podem trucar a Andorra contínuament ja que fan controls [...] igual que hauríem de tenir cura del que es parla per telèfon, per si ens ‘punxen’ les trucades. Jo és que no sé si a BPA, sincerament, són conscients del que tenim muntat a Buenos Aires [...]. No som cap oficina o sucursal de BPA [...] entre d’altres coses perquè no estem autoritzats a treballar al país i per a l’Argentina l’activitat que portem amb els clients en aquest país és totalment il·legal i il·lícita”, admet Perdiguer en un correu enviat a Salvador Morgó, Pablo Laplana i Xavier Mayol.

Mèxic

L’operativa des de Mèxic es feia a través de quatre entitats diferents: Oficina de Representación, Operadora de Fondos, Asesor de Inversiones i Centurión. En tots els casos, segons la querella, tampoc es disposava de les autoritzacions pertinents en compliment de la normativa bancària i financera.

En el cas de l’Oficina de Representació de BPA, que es va obrir el 25 d’abril del 2006, la querella afirma que desenvolupava “activitats d’intermediació financera com la captació de fons per compte propi o aliè”. “No pot aparèixer en el document a presentar a l’autoritat mexicana cap al·lusió a un dipòsit pignorat. Les oficines de representació TENEN PROHIBIT CAPTAR i a Mèxic ÉS DELICTE DIPOSTIAR DINERS EN PARADISOS FISCALS I NO DECLARAR-LOS, és a dir, pel que sembla a la caràtula del Contracte de Préstec la pignoració d’un dipòsit, estem posant el client en un follón gros”, s’admet en un correu de Manuel Urdangaray a Laplana i Mayol.

BPA va tancar l’Oficina de Representació a Mèxic l’octubre del 2010 arran d’una inspecció de la Comissió Nacional Bancària i de Valors del Govern de Mèxic. Després del tancament de l’oficina, els membres implicats van decidir constituir la societat Centurión Consultores Económicos, que va començar a operar el 18 de desembre del 2012. En un correu de Joan Marc Masson a Xavier Campos s’indica que “[...] tot això, sota el coneixement i consentiment del Sr. Joan Pau Miquel qui, com a Conseller delegat de BPA, hauria aprovat totes les despeses relatives a la constitució i adequació de les noves oficines de Centurión”. Els querellants afirmen que l’empresa mexicana “en cap moment va disposar de cap mena d’autorització per part de la Secretaria de Hacienda y Crédito (Mèxic) per tal d’operar com a oficina de representació”. El director d’assessoria legal del negoci internacional de BPA, Alfredo Español, va enviar un correu electrònic a Xavier Campos el 19 de juny del 2012 en què deia: “T’agrairé que demanis als nostres col·legues allà desplaçats que no tornin a enviar-te, ni a tu ni a ningú, correus d’aquest estil en els que es descriu la seva proposa perquè el banc accepti realitzar activitats, sens dubte, il·legals. El grau descriptiu del correu és de premi [...]”.

Després d’analitzar aquests i d’altres correus que s’inclouen en l’informe de PwC, els querellants afirmen que els exalts càrrecs de BPA van dur a terme les “males praxis” de “manera voluntària i conscient, amb un total menyspreu de la normativa sectorial andorrana i dels països on realitzaven l’activitat”. “L’activitat bancària i financera il·legal portada a terme per part de l’associació il·lícita a l’estranger no només atemptava contra la seguretat econòmica i patrimonial dels clients bancaris, sinó que perjudicava els interessos dels països d’on s’extreien capitals sense respectar les respectives normatives sectorials”, es conclou en la querella.

tracking