“Pols blanca entre bitllets”, “coimas” i “corrupció”

“Quan aquest senyor em va tenir confiança em va explicar primer que els diners procedien de casinos i posteriorment del narcotràfic”, “La majoria de les vegades quan obria les bosses hi havia pols blanca entre els paquets de bitllets”. Són frases prou explícites contingudes en un informe intern tramès per Joan Marc Masson el 8 d’agost del 2007 a Xavier Mayol, Josep Antoni Rivero i Santiago de Rosselló, tots tres membres del comitè de prevenció de blanqueig de capitals de BPA. En aquest document, en castellà en la versió original, un tal Fernando, del qual s’omet el cognom, descriu a través d’una declaració jurada la seva participació en l’operativa dissenyada per Manuel Urdangaray, llavors responsable de l’oficina de BPA a Mèxic. Masson, que rellevarà Urdangaray en les seves funcions, adverteix: “És molt greu, això és Mèxic i hem d’anar molt al tanto i amb precaució.”

El correu electrònic, que forma part de l’evidència digital presentada per PwC, és un dels molts que s’inclouen en l’informe complementari a la querella. No és l’únic, però, en què executius de l’entitat reconeixen obertament l’origen criminal dels fons amb els quals treballen. La mateixa responsable de prevenció de blanqueig, Isabel Sarmiento, informa el 2 de setembre del 2008 a la representant de BPA a l’Argentina, Rosa Perdiguer, que el beneficiari d’un dels comptes és el governador de la província uruguaiana de Neuquén i que els fons corresponen “a comissions i regalies per les intermediacions en les renegociacions de les concessions”.

Màfia xinesa?

Els e-mails de Rosa Perdiguer es troben entre els més compromesos. En una nota tramesa el 5 de gener del 2012 a Joan Cejudo, Javier Reyes, Isabel Sarmiento i Santiago de Rosselló reconeix obertament que del compte d’un dels clients d’Alfredo Blasco “han sortit ajudes familiars per a mitja Xina [...] que és finançament no reglat ni oficial... és la coneguda màfia xinesa?” I en un altre correu tot just cinc dies després adverteix a Blasco: “Podeu demostrar que l’origen i destí dels fons serà el client i no seguirà operant per a tercers? Per compliance no hauríem de tenir cap compte de xinesos obert.”

També és molt revelador el correu que la responsable de l’oficina argentina envia a Joan Pau Miquel, De Rosselló i Cejudo: “Avui m’ha comentat Pablo G, que ha rebut una trucada a primera hora, avisant-lo que aquesta tarda rebrà a la seva oficina la visita d’un familiar proper al jutge Oyarbide (el que porta la causa que investiga la UIF amb informació d’Andorra)”. Interpreta aquest avís d’acord amb l’argot porteny: “Vol dir que li demanaran la coima... per ‘intentar no fer més soroll amb Giovinazzo’. Pablo G, ja s’ho esperava... ja m’ha dit que calcula que l’import estarà en no menys de 200.000 usd.”

La mateixa executiva fa referència obertament a activitats delictives dels seus clients com suborns, com en el cas del missatge (23/03/2012) enviat a Xavier Campos respecte a pràctiques irregulars a l’Argentina: “El 2012 se’ls va colar una transfer d’uns 300.000 usd, que van resultar ser coimas de l’exministre de transport.” Aquell error va provocar la intervenció de la Unitat d’Intel·ligència Financera argentina, que va enviar una demanda d’informació internacional. “Aquest tema de la UIF... els ha costat una coima que han pagat al jutge Oyarbide perquè s’oblidi d’ells en la investigació d’uns 250.000 usd... que en part ens ha beneficiat perquè ja no investigaran tan directament BPA”. Malgrat tot, Perdiguer adverteix que “ara ja tenen la certesa que BPA està fent alguna cosa a l’Argentina... i em consta que estem al punt de mira de les investigacions”.

En l’opinió del perits els traspassos i transferències de fons d’origen dubtós es corresponen amb entrades de capital de clients principalment de les unitats de negoci de Mèxic i l’Argentina, i que les operacions es feien amb el coneixements i la connivència de determinats membres de l’alta direcció que alhora formaven part dels òrgans de govern i comitès de BPA.

ELS GRANS BANCS JA NO VOLIEN TREBALLAR AMB BPA ABANS DE LA NOTA DE LA FINCEN

L’operativa bancària de BPA estava molt limitada abans de l’emissió de la nota de la FinCEN que va comportar la seva intervenció el 2015. Els grans bancs internacionals ja es malfiaven de l’entitat i van començar a deixar-hi de treballar cinc anys abans. El primer de tots, J.P. Morgan, que talla la intermediació en dòlars l’1 de novembre del 2010. La decisió del gegant nord-americà tindrà un efecte en cascada i el seguiran quatre bancs més de diferents països, fins al cessament definitiu de tots els acords internacionals el 15 de març que provoca el bloqueig absolut de l’operativa de l’entitat a l’exterior i “greus limitacions dins l’àmbit intern”. Un treballador de BPA informa a De Rosselló per e-mail que “en l’actualitat no disposem de corresponents en USD ni en EUR per poder operar. Ni tan sols per poder informar els comptes que ens tanquen, on han de transferir els fons”. La decisió de les entitats foranes “demostra que aquesta activitat bancària il·legal es va portar a terme durant molts anys i fins que l’entitat va ser intervinguda”, segons la querella. I conclou que el pas del temps ha confirmat “els fets denunciats per la nota de la FinCEN”.