Ocultar documents “a les calces”

Tenia les posicions a la taula així que me les he ficat a les calces (és així) perquè no ha donat temps a la trituradora.” És un fragment extret de manera literal d’un correu electrònic de Rosa Perdiguer a Joan Cejudo amb còpia a Joan Pau Miquel del 20 de gener del 2012, en el qual explica que va haver d’amagar informació d’un client a conseqüència d’una visita inesperada de l’Administració Federal d’Ingressos Públics de l’Argentina. Aquest és només un dels e-mails que es reprodueixen en l’informe de PwC per demostrar les “males praxis” emprades per tal de dotar “d’una certa normalitat i aparent legalitat” l’activitat que s’estava realitzant a l’entramat intern de BPA, així com “d’intentar garantir la impunitat” dels encausats, segons s’indica a la querella.

Aquestes “males praxis” consistien a esborrar informació, traslladar documentació física des de i cap a diferents territoris i enviar targetes VISA des d’Andorra fins a altres països. “En el cas d’esborrar cada X temps, corregeix-me si m’equivoco, es fa perquè existeix informació que podria comprometre l’oficina, per això vam donar a Sebastian l’eina d’esborrament segur”, s’especifica en un correu del juny del 2011 de Francisco García a Rosa Perdiguer amb còpia a Joan Cejudo, la versió original del qual és en castellà. La resposta de Perdiguer va ser: “Hi ha informació SÍ compromesa que és la de BPA... que òbviament ni jo ni cap client, ni cap casa de canvi, hauríem de tenir.” I encara una nova resposta de García apunta que “el procés d’esborrament pot ser selectiu”.

De tots els correus analitzats, l’informe conclou que la xarxa muntada per realitzar les males praxis consistia a destruir discs durs, instal·lar un programa per esborrar la informació informàtica i eliminar i ocultar la documentació física de clients. Però no tan sols la informació digital era objecte de “neteja”, també la física, ja que suposava “un enorme risc per als d’aquí i per al banc en cas d’una inspecció”, segons reconeixen en diversos e-mails. Per això es trasllada certa documentació física a altres oficines de BPA i admeten, en alguns correus electrònics, que aquesta pràctica podria comportar “repercussions de delicte penal” amb afirmacions com “me n’aniré a la presó”. “No traspassaré la documentació per si em tornen a parar per tot el risc que comporta per a tots”, va afirmar Javier Reyes en un correu per a Alicia González el 15 de juliol del 2009. En un altre e-mail de Perdiguer a Javier Reyes, Xavier Mayol i Pablo Laplana s’indica que “no és necessari que passis... ja parlaré d’aquest tema amb Xavier Mayol i amb qui correspongui [...] el fet que tinguem a l’Argentina aquesta documentació és un risc legal que correm tant els que estem aquí com el banc... i la major part d’aquesta documentació és per a ús del Dept. de Compliance [...] és il·legal el que ve a fer!!!”.

La xarxa de “males praxis” també consistia a enviar targetes VISA des d’Andorra a altres països. En la querella s’adjunten diversos cor­reus electrònics per evidenciar aquesta pràctica. “El tema més delicat és justament el que estem fent... l’enviament de targetes Visa... i per courrier”, donat que “si els pillen sí que ja podem acomiadar-nos del client... i el lio en què ens posarem”, diu Perdiguer en un correu a Laplana, Cejudo, Savador Morgó, Santiago de Rosselló i Isabel Sarmiento.

L’informe de PwC indica que totes les persones identificades a través dels correus a les quals s’havia enviat una targeta VISA a l’Uruguai, l’Argentina o Mèxic tenien una residència diferent a l’andorrana, i que és a través del procés de captació de fons que s’acaben convertint en clients de l’entitat, una pràctica que estaria fora del seu àmbit d’actuació segons el marc normatiu aplicable. A més, dels correus s’extreu que els participants eren conscients de la il·legalitat dels fets. “[...] l’activitat que estem fent a l’Uruguai, estem en una situació irregular que pot comportar sancions econòmiques fins a 300.000 USD i d’inhabilitacions de fins a 10 anys”, va apuntar Xavier Pérez en un correu. “No estem autoritzats a treballar al país, i per l’Argentina l’activitat que portem amb els clients en aquest país és totalment il·legal i il·lícita”, va afirmar Rosa Perdiguer en un altre missatge.

ELS MÀXIMS ACCIONISTES NO APAREIXEN EN CAP DELS CORREUS

Els màxims accionistes de BPA abans de la intervenció del banc, els germans Cierco, no apareixen en cap dels correus analitzats per l’informe de PwC. La querella afirma que “no hi ha constància que els membres del Consell d’Administració (tret del propi director general i conseller delegat Joan Pau Miquel i de la secretària Rosa Castellón) en tinguessin coneixement”. Els germans Cierco tampoc estan processats en el judici per la causa primera de BPA, el cas Gao Ping, en el qual s’estan jutjant actualment 24 persones. El cas BPA acumula diverses causes, entre les quals el cas Landstreet, el cas Odebrecht, el cas Petrov, el cas Redder o el cas Sinaloa, que encara no s’han començat a jutjar. A la llarga llista s’hi afegeix ara la nova querella, que obre una altra via d’investigació, ja que el querellant entén que el delicte de blanqueig que s’hagi pogut cometre –i que s’està jutjant en altres causes– és posterior als delictes d’associació il·lícita i al d’activitat bancària o financera il·legal del qual se’ls acusa ara.