mesures per revertir la tendència

Les feministes demanen incentius per afavorir la natalitat

Alerten que sense accions l’edat de les mares seguirà a l’alça i els fills, a la baixa

Una parella amb el fill.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les feministes reclamen accions que permetin revertir la tendència de l’increment de l’edat de la dona per ser mare per primera vegada i de la baixada de la natalitat. Actualment Andorra és el país on les dones tenen el primer fill més tard de tot Europa, en concret als 33,47 anys, i la xifra de naixements registrada l’any passat (502) és la més baixa dels últims trenta anys. La situació, alerten els col·lectius feministes, seguirà empitjorant si no s’aposta per canvis legislatius i incentius.

Des de l’Institut de la Dona (IAD) Montserrat Ronchera va apuntar que el Principat és un dels països amb una taxa d’activitat entre les dones més alta, “equivalent a països com Suècia o Finlàndia, que van començar abans que nosaltres a introduir la dona al món laboral”. Aquest és un dels motius, va considerar Ronchera, que provoca que “moltes dones retardin la maternitat per mantenir-se actives”. Per Mònica Codina, presidenta de l’Associació de Dones (ADA), el principal motiu d’aquesta tendència és que “les dones ja no estem disposades a fer renúncies”. Així, va afegir que “fins i tot moltes dones decideixen no tenir fills i no frenar la vida laboral”. En aquest sentit, va afegir que “també hi ha hagut un canvi de mentalitat i les dones ja no tenim al cap allò que ens havien venut que no hi ha vida sense la maternitat”.

Una opinió que comparteixen també des d’Acció Feminista, que va destacar que “les tendències socials han canviat, les dones hem sortit de casa i ja estem plenament integrades al món laboral, a diferència de les generacions de les nostres mares i àvies, i això afecta”. En aquesta nova realitat, “afecta la manca de polítiques públiques per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar, gairebé inexistents a Andorra. I que també calen per impulsar un canvi de mentalitat en l’empresa privada”. Entre les accions necessàries tots els col·lectius feministes destaquen igualar les baixes de maternitat i paternitat, ajudes econòmiques que poden passar des d’ajudes fiscals fins a preus assequibles per a serveis públics com les escoles bressol i alimentació i higiene infantil a baix cost. També totes reclamen mesures per afavorir la conciliació laboral, tant per a l’home com per a la dona, i deixar de pressuposar que sempre és la mare la que hagi de demanar aquests permisos. “No es tracta sols de donar ajudes, cal que ens donin drets i garantir l’accés als serveis a tothom, per poder decidir si ser mares o no i maternar amb dignitat”, van opinar des d’Acció Feminista, que van afirmar que “no ens estranya estar a la cua d’Europa, ja ho estem per altres temes i en aquest tema, també”. “Diuen que Andorra és un país perquè hi visquin famílies, però no és un país que afavoreixi tenir fills”, van afegir.

En aquesta línia, Codina va agregar que perquè el canvi sigui possible “el teixit empresarial s’ha d’implicar i fer un canvi de mentalitat”. “Les empreses hi han de creure i promoure la conciliació, sense veure això com un perjudici, sinó com un potencial de l’empresa”, va sentenciar la presidenta de l’ADA. En aquest sentit, va considerar que “no només calen lleis, també cal creure en el canvi i fer-lo possible”. Codina va celebrar “el primer pas” que suposa la llei d’Igualtat, però va remarcar que “encara queda molt per fer”.

Una opinió compartida per Ronchera, que malgrat defensar l’aplicació de la llei i estar treballant des de l’Institut de les Dones perquè totes les empreses la compleixin, també va deixar clar que “no hem d’inventar res”. “Hem d’agafar de referència altres indrets on les accions hagin funcionat i adaptar-les a Andorra”, va concloure.

tracking