El nou síndic general vira cap a la sostenibilitat

“En cap cas el desenvolupament econòmic pot perjudicar la configuració geogràfica de la terra andorrana, el paisatge, la bellesa natural i el medi ambient, que són, malgrat tot, la nostra millor riquesa”, va afirmar ahir el nou síndic general, Carles Enseñat, després de prendre possessió del càrrec davant de Jordi Jordana –el conseller de més edat de Canillo– i de Pol Bartolomé –el conseller més jove–. Unes paraules que es va fer seves, però que va dir el síndic Julià Reig fa ara cinquanta anys. No va ser l’únic antecessor del càrrec que va citar. També va recordar les paraules de Francesc Cairat, que ara fa set dècades va assegurar que “el poble andorrà ha sabut conservar un sistema de govern lliure de les xacres que han afectat altres països”.

“Són dos períodes de la història molt rellevants: d’una banda, on un síndic fa front a una situació de tancament absolut de les fronteres com és Cairat i, de l’altra, Julià Reig, que era l’Andorra oberta que explorava el món”, va afirmar Enseñat per justificar la tria de les dues cites, en el que també podria ser vist com picar l’ullet a Concòrdia, no tan sols perquè Francesc Cairat és el besavi de Cerni Cairat, sinó també perquè la formació ha fet bandera de la necessitat de reformar el model de creixement.

“Els sonarà a molts d’una actualitat innegable”, va asseverar el nou síndic en el discurs, en què també va apuntar que “els nostres reptes no són una repetició dels temps passats, però sí que tenen certa ressonància amb aquells: hem viscut i viurem situacions complexes –en alguns casos, adverses– i també hem de forjar nous equilibris perquè la prosperitat d’avui no comprometi l’Andorra del demà”.

Més enllà de la qüestió de la sostenibilitat, Enseñat va posar sobre la taula la necessitat que el Consell General torni a estar al centre del debat. Una cambra “ha de guanyar-se, cada dia, continuar sent la més alta institució de reflexió, de diàleg, de debat i de presa d’acords de país i pel país”, va afirmar en un discurs carregat d’història i de detalls a interpretar com, per exemple, la referència a les “xacres que han afectat i afecten altres països”, i que cal evitar “que s’infiltrin en els fonaments d’aquestes parets desafiadores dels segles”. Un missatge que volia disparar contra els populismes o la capacitat de la classe política de generar desafecció de la ciutadania envers la participació en la vida pública, va detallar el nou posseïdor del barret de dues puntes.

La sessió d’ahir també va confirmar la conformació de la Sindicatura per als propers quatre anys. La subsíndica general serà Sandra Codina, mentre que les dues secretaries seran ocupades per la demòcrata Carol Puig i per la consellera de Concòrdia Maria Àngels Aché.

REPORTATGE

Endreçant les set claus El discurs del nou síndic general, Carles Enseñat, no va ser l’única referència històrica o a la tradició andorrana en la sessió constitutiva de la IX legislatura constitucional. Una jornada en què més enllà de la calor que van passar els consellers per la vestimenta tradicional de la capa i el tricorni, l’ensurt de la consellera Maria Martisella que va fer caure la creu en el moment de jurar el càrrec, la multitud de fotografies que es van fer els nouvinguts a Casa de la Vall o la claca que tenien els consellers d’Encamp liderada per la cònsol major de la parròquia, Laura Mas, també va destacar pel traspàs oficial de les set claus als respectius consellers. Un ritual que va impulsar expressament el nou màxim responsable del Consell General, que va voler posar ordre a la qüestió de qui havia de tenir cadascuna de les set claus que serveixen per obrir l’armari on es guardava, antigament, l’arxiu de documents del Consell General –ara conservats a l’Arxiu Nacional–. “Veieu les marques de quan es van moure els panys per incloure Escaldes-Engordany?”, preguntava Enseñat a la premsa atenta al detall i a la màgia que aportava la litúrgia. Així, d’ara endavant la clau de cada parròquia estarà en possessió del cap de llista de cada circumscripció i, en el cas que aquest faci el salt a l’executiu, serà el número dos qui es quedarà amb la mateixa. Així, per exemple, quan Jordi Torres assumeixi el càrrec de ministre de Turisme, la clau d’Encamp passarà a mans de Maria Martisella. Una situació que no passarà en el cas de la Massana, doncs el control del pany massanenc seguirà en possessió de Carles Naudi, tot i que Raül Ferré faci el salt a l’executiu. “No, no, res de res...”, va contestar el futur membre del consell de ministres quan el saludaven al so d’“enhorabona ministre!”.