Espot topsE

Sisè i últim plat del nostre menú degustació. El cas d’avui és un d’aquells restaurants d’èxit que la va petar molt fort en el seu dia, que va obrir tot seguit un munt de franquícies, però que des de fa un temps ha arribat a un punt d’estancament. Des d’aleshores ha hagut de tancar algun local –que ara somien tornar a obrir– i tot i que al centre ja no és la franquícia amb més restaurants, la seva sòlida implantació a totes les parròquies li ha permès mantenir-se com la cadena més vista als carrers del país.

L'ESCENARI SOMIAT

El somni de Demòcrates és qualitativament diferent al de la resta de partits perquè allò que tota la resta ambicionen és la posició de què ells parteixen i, és clar, somiar de mantenir és molt menys sexi que somiar d’aconseguir i encaixa més dins la categoria de reptes que no pas a la de somnis. Però els de Xavier Espot també somien. La majoria absoluta en solitari, per exemple. Ser la força més votada a nivell nacional, també. I, després, algunes places sensibles. Com ara recuperar Escaldes i fer-ho, a més, sense Toni Martí o fins i tot contra Toni Martí. O recuperar la capital (en unes generals) malgrat el reagrupament dels socialdemòcrates.

EL REPTE

El repte de Demòcrates és, com dèiem, mantenir-se al Govern, encara que sigui havent de recórrer al suport de Liberals o d’Acció, o de totes dues forces. Més enllà de les quotes de poder, Xavier Espot també s’enfronta a un repte personal, la revàlida de la seva obra de Govern, que es pot camuflar guanyant en escons, però que només podrà ser completa si també s’imposa en vots.

ELS OBSTACLES

Tot i comptar amb els avantatges de partir de la posició de privilegi, els obstacles que esperaven Demòcrates en aquestes eleccions no eren menors. S’enfronten al desgast de 12 anys al Govern –i sense l’as a la màniga de presentar una cara nova per mitigar-ho–, un desgast que a l’espera de saber si els afecta a les urnes ja els ha afectat en la configuració de les llistes electorals, on pràcticament no hi figura cap dels qui no fa tants anys eren els pesos pesants del partit. A més, els taronges s’enfronten a la dificultat de ser atacats des de tots els bàndols i d’haver de respondre a tots ells, fet que els ha restat capacitat d’iniciativa a la campanya i també comptar per primer cop amb un nou moviment polític que els discuteix i els interpel·la no des d’una posició frontal –com ho fan els socialdemòcrates–, sinó des d’una de no gaire allunyada de la que ocupen els demòcrates, que és la que pretén ocupar Concòrdia.

LES TRIES

Davant d’aquesta acumulació d’obstacles, els de Demòcrates es van posar fil a l’agulla a mirar de contrarestar-los des de molt abans que arrenqués la campanya, amb la formació d’unes candidatures que eren extraordinàriament generoses amb Liberals i amb Acció a canvi de reduir al mínim la incertesa mirant de lligar curt la victòria a algunes parròquies clau. La jugada, a més, els ha permès desdibuixar les dues forces liberals durant la campanya i reduir al mínim eventuals fuites de vots.

La gran aposta dels de Xavier Espot en aquesta campanya, però, torna a ser Xavier Espot. Si fa quatre anys es van centrar en la seva figura i en tot el que podia aportar al país, ara ho fien tot a la seva obra de govern. Espot reivindicant l’obra d’Espot per tornar a ser Espot.

Fent-ho, han mirat d’avançar-se als atacs a l’Andorra que deixa el de moment primer Govern Espot exhibint-se en lloc de defugir les crítiques mirant endavant. I això ho han fet de múltiples maneres. D’entrada, concedint-li la primacia de cada secció del programa electoral a allò ja fet per sobre d’allò que pretenen fer. Després, apel·lant a la figura personal d’Espot, relacionant-la amb el principal eslògan de campanya, de manera a presentar-se com allò ja conegut davant la incertesa de la resta d’opcions –un recurs que li servia tant contra el PS com contra Concòrdia–. I, finalment, recorrent sense miraments al recurs del Govern de funcions. Entre tot plegat, a les entrevistes i als debats, els d’Espot s’han sentit més còmodes conjugant els verbs en preterit indefinit que en present o en futur. Per exhibir el millor d’allò que han fet en el passat i mirant de minimitzar allò que no ha anat tan bé de dues maneres: saltant per sobre dels darrers mesos i reivindicar sempre que podien la gestió de la pandèmia. Quan el salt no era possible, desplegaven dues alternatives: admetre una part del problema i mostrar-se autocrítics i atribuir la pitjor part del problema a dinàmiques externes i als efectes secundaris del creixement, que no deixaria de ser una situació preferible a l’estancament, que és del que en el fons van aquestes eleccions per als demòcrates.

PATÉ DE CAMPANYA

Maniobres brutes a la campanya La campanya bruta impulsada per fonts no tan anònimes va tenir ahir una accelerada amb l’aparició d’un fulletó anomenat Premsa Clandestina, en què es feien atacs directes al candidat de Demòcrates i cap de Govern en funcions, Xavier Espot, relacionades amb la seva vida personal, empresarial i política. Una manera de fer desconeguda.

Bartumeu no vol el ‘cara al sol’ L’excap de Govern i president de Progressistes va tenir ahir una petita topada amb un càmera televisiu que pretenia que fes les declaracions de cara al sol. Bartumeu s’hi va negar, no per una connotació ideològica, sinó perquè la sensibilitat de la llum solar li fa mal als ulls. Finalment, sense gran entusiasme, va acceptar el que li deia el càmera.

AGENDA

-Concòrdia. Tancament de campanya d’Escaldes. Carretera de la Plana (entrada a la vall del Madriu), 10 hores. A Andorra la Vella. Consell General a les 11 hores. A Sant Julià, casa comuna, 12 hores.

-Ciutadans Compromesos. Trobada i berenar amb els jubilats de la Massana, a la casa pairal, i declaracions dels candidats. 17 hores.

-Concòrdia. Acte final de campanya al Prat del Roure. 17.45 hores.

-Liberals. Reunió de poble i acte de final de campanya. Centre de Congressos. 20.30 hores.