La cuina
Sense despentinar-se
La campanya de Liberals. La formació de Cabanes ha optat per una campanya clàssica en les formes i en els reclams. Nous cuiners, recepta tradicional.
Cabanes, París i Cerqueda en un acte de campanya a la frontera del riu Runer.
Al tercer plat del nostre particular menú degustació hi trobem un clàssic entre els clàssics de la cuina electoral andorrana, un partit que va governar el país catorze anys i que després de quedar mort i enterrat, va reaparèixer el 2015 i, quan ningú no comptava amb ells, van fer 4.000 vots –aviat és dit–. D’aleshores ençà, han anat perdent llençols (terceravia, Carine Montaner, Acció) i coixineres (UPA) a cada bugada electoral i ara, en l’enèsim rellançament de la marca, s’han confiat a algú que ara també busca la seva reaparició a l’escaquer polític, un Josep Maria Cabanes que cada cop que pot recorda que li han demanat que encapçali aquesta versió 5.0 dels liberals.
L’ESCENARI SOMIAT
L’escenari somiat en el cas dels liberals de Cabanes no té nom i cognom, però sí que té una xifra exacta: els poc més de 4.000 vots que en les dues últimes eleccions han recollit les forces conservadores-liberals i, de propina, tot allò que es pugui arribar a desgastar Demòcrates per la dreta. El botí existeix, però també té risc de dispersar-se entre les diferents forces exliberals i fins i tot més enllà. Però ara parlàvem de somnis i el dels liberals no consisteix tan sols a fer-se amb aquesta gran bossa de vots, sinó a transformar-la en una quantitat d’escons prou important per ocupar una proporció generosa del Consell i tornar a governar en coalició, però amb més pes, sense necessitar els escons d’Acció (o millor encara, sense que Acció tingui escons) i amb una presència governamental que permeti a alguns dels tòtems del partit que no han anat a llistes mantenir-se al Govern o continuar tenint-hi influència des de fora.
EL REPTE
El que més impressiona de la situació actual dels liberals és que si punxem aquest somni de màxims, i rebaixem les expectatives a un somni més realista, l’escenari no canvia gairebé gens a efectes pràctics. Exagerem una mica –però no gaire– si diem que Cabanes va arrencar la campanya amb la campanya ja feta. Amb un pacte amb Demòcrates que d’activar-se els pot arribar a donar fins a tres consellers territorials sense despentinar-se i amb l’abandó de terceravia que els obre una autopista cap a una part important d’aquella bossa de vots de què parlàvem abans, sumar prou per ser grup parlamentari i prou també per condicionar que Demòcrates els necessitin per governar si entre els dos sumen sembla tan fet que de no aconseguir-ho sí que podria considerar-se un fracàs de totes totes.
ELS OBSTACLES
Malgrat tot el que hem dit fins ara, el camí liberal no està exempt de dificultats. La principal d’elles és la d’haver de fer una campanya diferenciada –presentant Cabanes com a candidat a cap de Govern, defensant un programa de màxims– quan ells mateixos donen per feta la repetició d’una coalició en què, en el cas de sumar, serien els socis menors i per tant ni Cabanes seria cap de Govern ni podrien aplicar tot el programa que defensen.
LES TRIES
Una altra dificultat encara era la de desmarcar-se, com a liberals, d’una part dels liberals anteriors, però aquest repte se’l van ventilar a les primeres de canvi amb una revolució cromàtica i un rebranding que ha transformat el partit blau en la candidatura negra i Liberals d’Andorra en els homes de Cabanes.
La segona aposta fonamental ha estat pel missatge principal, un “Primer, Andorra” que els candidats repeteixen fins a l’extenuació i que el partit ha mirat de posicionar per tots els canals possibles, recorrent fins i tot al marxandatge –gratuït– en forma de repartiment de banderes per la Constitució i d’imants que simulen les enganxines AND dels cotxes per mirar d’aconseguir que des de la nevera o des de les matrícules, la qüestió nacional es faci més present i això els arrossegui els vots desitjats.
Més enllà d’això, els adjectius que millor descriuen la campanya liberal són els de clàssic i sobri. No han sortit del guió i han tirat de sota, cavall i rei: anar visitant els col·lectius que toquen, fent les reunions de poble lloant les virtuts de cada parròquia i –com que el pes de les territorials el porten els demòcrates– concentrant-se a exhibir Cabanes, a preparar-lo per a debats i entrevistes i a anar posicionant a l’agenda els greatest hits de l’ideari d’aquests liberals 5.0: el no intervencionisme, el gestionar el país com una empresa, el reduir les ajudes socials per fiar la igualtat al creixement, el tornar a l’Andorra bona i l’Andorra, Andorra, Andorra. Nous liberals, recepta tradicional.
PATÉ DE CAMPANYA
La visió de Julià Reig i Concòrdia Al debat de Diari TV Cerni Escalé, cap de llista de Concòrdia, va lloar la visió de Julià Reig sobre el creixement urbanístic d’Andorra. Ho va fer en el cara a cara amb Carles Enseñat, que ràpidament va replicar recordant que coneix de primera mà el llegat de Julià Reig, tenint en compte que és tracta d’un avantpassat molt proper.
Fusté s’enreda amb un vet futur a CC Josep Fusté es va liar en unes declaracions a ATV que van aixecar totes les alarmes tenint en compte que DA, Acció, CC i Liberals tenen un fil comú que els uneix malgrat les divergències manifestes entre si. Finalment, el candidat d’Acció va precisar que només hi haurà vet a CC per part dels consellers de la Massana, si és que n’aconsegueixen.
AGENDA
-Marín parlarà sobre salut mental. Espai Jovent. 12 h. La candidata de DA abordarà un problema de salut que preocupa cada cop més.
-Trobada aperitiu amb els veïns de Sispony, els Plans, i Escàs.
Hotel ABBA Xalet Suites de Sispony. 20.00 h. Ciutadans Compromesos (la Massana).
-Reunió de poble de junts a Sant Julià de Lòria. Auditori Rocafort. 21.30 h.
-Reunió de poble a Sant Julià de Lòria. Sala Sergi Mas de Casa comuna. 20.30 hores.