Crítica de l'apatia pura

Deia el candidat d’Acció que vivim un temps de desafecció política gegant, i veient el nivell dels participants i la manca de ganes mostrada ahir sincerament no m’estranya. I és que si alguna cosa va definir el debat territorial de la Massana va ser l’apatia en estat pur. Tot just acabàvem de superar l’equador de la campanya i alguns semblava que haguessin fet la ultratrail del Montblanc d’anada i de tornada. Potser per això, ara que hi penso, insistien tant a demanar que el podòleg entri per la CASS! M’imagino que quan es parla de les especificitats andorranes, que ahir van posar molt damunt de la taula, una de les que cal servar deu ser aquesta: els debats en què el presentador no ha de fer callar els candidats, sinó que els ha demanar si us plau que parlin, que diguin alguna cosa i imposin la seva veu per damunt del cric-cric dels grills.

Ni una pel·lícula txecoslovaca en blanc i negre dels anys cinquanta en versió original i sense subtitular pot arribar a superar la grisor del debat d’ahir, en el qual l’única nota de color van ser les ulleres del candidat Naudi. Estem apanyats. I això que vam poder assistir als únics cops guanyadors fins ara vistos en els debats territorials, del puny del citat candidat de Ciutadans Compromesos i Demòcrates, que va llançar els seus rivals a la lona sense gaire oposició en un parell o tres d’ocasions, i encara estic sent benèvol.

Val a dir que li ho van posar bastant fàcil, desconeixent primer el que havien votat els seus respectius consellers durant la legislatura que acabem de cloure, i després autoimmolant-se: el d’Acció criticant l’atenció social i a la gent gran dirigida per la ministra Pallarés, fundadora del seu mateix partit; i el de PS-SDP criticant mesures del Govern enfocades als mateixos col·lectius amb l’únic argument del silenci més absolut. Maleïts debats, deuen pensar alguns, quan surten del que porto escrit en els papers del faristol!

Si volen un filó de negoci ara que es parla tant de diversificació econòmica, enguany que al país tenim tants partits polítics i tantes candidatures, de ben segur que una empresa que oferís cursos d’oratòria seria un èxit rotund. I a la classe magistral intitulada Què no s’ha de fer si vols intentar treure ni que sigui un vot a part del teu el dia de les eleccions de ben segur que posarien el vídeo del debat d’ahir.

La nota positiva va venir de l’interès mostrat pels tres candidats, també per part de Miquel Moliné i Josep Fusté (PS-SDP i Acció, respectivament), per la implantació a Andorra del cànnabis medicinal. Ja els dic jo que ahir, per empassar-me aquella horeta dura que de tan feixuga com va ser semblava dirigida pel director de cinema Albert Serra, un mica de cànnabis medicinal inhalat en forma de cigar m’hauria anat de perles; a mi, al moderador d’Andorra Televisió i als pocs teleespectadors que compartien la nostra (mala) sort.

Però al principi de tot el candidat Fusté va trobar la solució a tots els nostres mals i no ho vam saber veure aleshores. I és que ens va dir que calia potenciar la intel·ligència artificial a Andorra i amb això tenia més raó que un sant. Proposo començar a aplicar-la ja en els debats de les comunals que vindran a final d’any: no sé si el xat GTP aquest se’n sortirà millor, però de ben segur que pitjor segur que no ho farà...