judici pel 'Cas Gao Ping'

L'AREB destapa l'operativa fraudulenta utilitzada a BPA

El director general de l’ens afirma que alguns directius i empleats de BPA no respectaven la normativa antiblanqueig del banc

Processats del judici de la causa primera de BPA, coneguda com el 'cas Gao Ping'.ARXIU

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El director general de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Òscar Gelabert, va afirmar ahir que “el problema [a BPA] és que alguns directius i empleats no complien la normativa antiblanqueig de l’entitat”. Ho va fer a preguntes de l’advocada de BPA en tant que responsable civil, després d’assenyalar que l’auditora PwC, que va entrar al banc un cop va ser intervingut el 2015, va constatar que la normativa antiblanqueig de l’entitat estava perfectament redactada. Gelabert, que testificava per segon i últim dia al judici per la causa primera de BPA, va posar com a exemple un correu electrònic de l’octubre del 2010 entre Isabel Sarmiento i Santiago de Rosselló en què l’excap de blanqueig de l’entitat li deia a l’exdirector adjunt del banc que “aquí la normativa se la pasa todo el mundo por el arco de triunfo”.

Demanat després per quin era el nivell del compliment normatiu, Gelabert, que també és administrador únic de l’entitat intervinguda, va afirmar que “segons el que he pogut veure el compliment normatiu era bastant estètic ja que es rebien transferències quantioses i després es feia el control”. A BPA, va arribar a dir, “es fabricava la documentació ad hoc per a cada transferència”.

També a preguntes de la representació legal de BPA, el director general de l’AREB va parlar sobre les auditories internes del banc i algunes irregularitats. Va explicar que a la que es va fer el novembre del 2007, de 16 operacions, n’hi havia nou que no tenien documentació justificativa. A la del maig del 2009, de 5.120 operacions, 3.871 no tenien la documentació. Per Gelabert, era molt difícil que els auditors externs de BPA detectessin aquestes irregularitats perquè l’auditor “només té accés a la informació que li donen”.

Abans de contestar a aquesta lletrada, l’administrador únic de BPA havia respost als advocats defensors dels processats que no l’havien interrogat dimarts. Va parlar del que es va trobar quan va arribar al banc el juliol del 2016, més d’un any després de la intervenció del banc el març del 2015. “Vaig sentir dir [a les dones que feien la tasca de la neteja] que en aquell banc mai s’havia arribat a triturar tant paper com en aquella època.” Va matisar, però, que “no puc confirmar ni desconfirmar que els empleats de l’entitat es duguessin informació”.

700 Milions d'euros

El director general de l’AREB va quantificar ahir per primer cop quants diners hi ha bloquejats a BPA de clients no traspassables. Són uns 700 milions d’euros, va dir Gelabert, que va recordar que són el 20% dels actius que tenia el banc i que hi ha 1.500 identitats de clients no aptes.

REBUTJAT EL RECURS PER NO ADMETRE LA QUERELLA CONTRA ESPOT

El Tribunal Constitucional ha decidit no admetre a tràmit el recurs d’empara presentat per Higini Cierco contra l’aute de la sala penal del Superior que va avalar la no admissió de la querella contra Xavier Espot. L’exmàxim accionista de BPA va interposar una querella el 17 de novembre del 2022 contra Espot per les funcions que exercia el 2015, quan es va intervenir el banc, com a ministre de Justícia i per les que exerceix des de fa quatre anys com a cap de Govern, per uns presumptes delictes de prevaricació, de tràfic d’influències i de malbaratament de cabals públics. La querella tampoc no va ser admesa en primera instància pel Tribunal de Corts. Cierco al·legava en el recurs al Constitucional una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció i a l’accés a un tribunal de l’article 10 de la Constitució i de l’article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a la defensa, al procés degut, a la seguretat jurídica i a la prohibició de discriminació. Els magistrats conclouen que el recurs d’empara “està manifestament mancat de contingut constitucional i ha de ser declarat inadmissible a tràmit”. El TC argumenta que els magistrats del Superior van fer una anàlisi “precisa dels elements de la querella” i conclou de manera detallada que segons les disposicions del Codi Penal “aquests elements no són susceptibles de qualificació penal”. I assegura que per això la sala penal declara que la decisió de Corts “d’in­admissió a tràmit de la querella presentada pel recurrent i del seu arxivament és ajustada a Dret i ha de ser confirmada”. Cierco considerava que s’havien vulnerat els seus drets perquè tant la decisió de Corts com del Superior “van ser pronunciades en un lapse de temps molt curt”. I posava l’exemple d’una querella contra la seva dona presentada el 2017 i que es va resoldre el 2020.

Higini Cierco.

tracking