La cuina

Una ruta per explicar qui som

Enganxar cartells té poc misteri i, tanmateix, en les tries fetes per cada candidatura podem trobar pistes de com encaren la campanya.

Uns candidats comenten estratègies i expectatives el dia en què tot comença.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El d’avui és l’acte amb menys misteri de tota la campanya: es tracta de fer una ruta per totes les parròquies i d’anar penjant cartells. Res més. I, tanmateix, en aquesta secció on ens hem proposat d’explicar-vos com es viu una campanya des de dins, no podíem començar amb cap altra cosa. Perquè, de fet, ahir, ben poca cosa més es va fer a banda de penjar cartells –bé, amb algun matís, després en parlem.

El cas és que de totes les candidatures ahir s’esperava el mateix, però no totes van fer-ho de la mateixa manera i aquesta és la part que ens interessarà aquí. Quina ruta van seguir, per exemple? I per què aquesta i no una altra? Amb Josep Pintat i la seva terceravia fora del joc electoral ens hem quedat sense el darrer purista de la política nacional i cap llista ha optat per seguir l’ordre protocol·lari de parròquies. Pel que fa al punt de partida, poques sorpreses: cinc de les sis forces nacionals van decidir començar la seva ruta per la capital. A PS SDP+ i a Concòrdia, el motiu té un component personal: els dos caps de llista resideixen a Andorra la Vella i van demanar als seus companys començar per la seva parròquia. En els altres tres casos, la capitalitat ho explica tot. La capitalitat i que la batalla pels dos escons de la territorial d’Andorra la Vella es preveu que sigui de les més disputades i a demòcrates i a socialdemòcrates ja els va bé no desaprofitar cap esforç en una circumscripció on a les dues darreres eleccions els escons han caigut cada cop d’un costat diferent.

Els únics que s’han desmarcat geogràficament són els liberals. Per un triple motiu: perquè el líder hi viu, perquè logísticament quadrava millor i perquè els de Cabanes hi aposten fort. Hi ha un pastís anomenat UL i volen ser els primers a caçar-lo.

La resta de la ruta, faves comptades: una barreja de logística –pugem per una vall i baixem per una altra– i d’interessos. Si mirem la resta de l’itinerari de Concòrdia, per exemple, coincideix perfectament amb aquelles places d’on esperen més coses: als llocs on tenen llista territorial, primer, a la resta, després. El toc original a la política andorrana l’aporta Acció, que tenint candidatura nacional només va enganxar cartells a tres parròquies, la capital i aquelles on fa llista. L’argument? No és un acte per contactar amb l’electorat, sinó tan sols per repetir un cop rere l’altre les mateixes declaracions als mitjans i, comptat i debatut, es van estimar més deslliurar-se mitja tarda per poder començar el porta a porta i el whatsapp a whatsapp.

Més enllà dels cartells –que déu-n’hi-do com comuniquen, ja en parlem un altre dia–, el d’ahir era un dia per passar els primers missatges. I els missatges no sempre es transmeten amb paraules. A Concòrdia i a Demòcrates, de fet, ho van fer amb la posada en escena. Els de la grandalla s’havien marcat la fita de donar a conèixer totes les seves cares i el seu entusiasme. Els ocupants actuals del tron volien demostrar que són molts, que són optimistes i que són forts a totes les parròquies. A les altres llistes, l’objectiu primordial era inserir des del minut zero un missatge a l’agenda mediàtica: els liberals, que la seva prioritat és Andorra; Acció, que volen ser la clau de la governabilitat i PS SDP +, que són l’única alternativa real als governs dels darrers dotze anys, un canvi que tenen gravat a foc a l’eslògan, als cartells i a cada declaració que van fer ahir els seus candidats. A partir d’avui, tocarà desgranar.

EL TOC AMARGANT Un dia de treva

Dir que la campanya electoral va començar ahir sembla una exageració, vist com han anat les darreres setmanes i, especialment, els darrers dies. Deixem-ho estar dient que ahir es van penjar els cartells i es va començar a demanar directament el vot. En públic. Sí, millor així. En qualsevol cas, el d’ahir va ser un dia de treva, on no hi va haver confrontació, on els candidats estaven envoltats només dels seus, on als novells se’ls notava la il·lusió per aquesta nova aventura i i als més veterans, entre tants aplaudiments i l’entusiasme, la cara de “i per què no podem nosaltres?”. Un dia de treva, però, és un dia de treva. Perquè venim d’una precampanya tensa. I perquè els propers dies seran esgotadors per a tothom: queden moltes portes per picar, molts debats per preparar, moltes preguntes per respondre i molts atacs –segurament– per entomar i molts nervis per controlar per aparentar ponderació i mesura en els moments més tensos. L’objectiu? Explicar-nos bé les seves propostes. Des d’aquest racó, mirarem de desgranar com s’ho fan.

Paté de campanya

Concòrida BARREJA DE CANDIDATS A PRÍNCEP BENLLOCH La plaça Príncep Benlloch va ser un dels punts més concorreguts ahir durant l’inici de la campanya, fins i tot massa en alguns moments. I és que era el lloc que corresponia a Concòrdia, però finalment també hi van acudir els membres de PS SDP+, situació que va provocar que en algun moment es barregessin candidats de totes dues opcions. Andorra Endavant QUE NINGÚ TREGUI ELS CARTELLS ELECTORALS La líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va dedicar ahir cinc minuts de rellotge a posar cola i enganxar el cartell del seu partit. “El més important són les cantonades. Que ningú les pugui desenganxar i treure el cartell”, va dir. I quan va ser el torn de la seva companya Elisa Muxella no va dubtar a animar-la. “Va, Elisa, a pintar”, deia.

AGENDA

Debat amb els sis caps de llista organitzat per la CEA

Auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Per streaming a Diari TV. 19 hores

Reunió de poble de PS-SDP a la Massana.

Teatre les Fontetes a les 20 h. Amb Susanna Vela, cap de campanya.

Candidats de Concòrdia a la plaça Príncep Benlloch.

tracking