tribunal de corts

Viatges frustrats

L'activitat de Kenzamon Viatges hauria afectat, almenys, 23 persones. La Fiscalia acusa la responsable dels delictes majors continuats d’estafa i d’ús fraudulent de targeta de crèdit.

El local de l'agència Kenzamon Viatges.arxiu

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Ho diu la dita: les coses barates acaben sortint cares. L’agència Kenzamon Viatges, o KV2000, tenia fama d’oferir els millors preus. La responsable del negoci, Sonia Sam, era capaç de trobar les ofertes més atractives per viatjar, principalment, a l’Amèrica Llatina i a les Filipines. Així ho va corroborar més d’un dels seus clients ahir en seu judicial. El millor màrqueting, el boca-orella, va fer que l’empresa anés guanyant popularitat entre la comunitat llatinoamericana resident al Principat. Fins i tot l’ambaixador de Cuba a Andorra havia recomanat a un amic comprar el viatge a l’Havana en aquesta agència. Tot semblava funcionar els dos primers anys i els clients estaven satisfets. Ara bé, el 2012 les coses van fer un tomb i la situació econòmica de Sam va començar a trontollar. Hauria estat aleshores quan la responsable de Kenzamon Viatges hauria començat a fer les presumptes operacions fraudulentes.

“Li vaig pagar més de 3.000 euros per uns bitllets. Ens els va donar i vam viatjar fins al destí, però després ens vam quedar tirats a l’aeroport de Bolívia”, va recordar ahir un dels perjudicats per l’activitat de Sam. “Ens vam haver de quedar una setmana més perquè no havia comprat els bitllets de tornada. La meva filla va demanar un préstec i vam pagar passatges a una altra agència per 3.000 euros.” És una de les moltes històries que el Tribunal de Corts va escoltar amb relació a l’activitat de KV2000.

“Per la comunitat peruana vaig saber que en aquesta agència els vols eren més barats. Vaig pagar 720 euros, però dos dies abans em vaig assabentar que el bitllet mai s’havia comprat”, va explicar una altra dona. I les històries seguien. “El 2013 li vaig pagar tres bitllets per anar a l’Havana. Un amic era l’ambaixador de Cuba a Andorra i em va recomanar aquesta agència”, va explicar un altre presumpte perjudicat. “El localitzador no funcionava, però Sam em va dir que tot era correcte i que anés a l’aeroport. Un cop allà vaig haver de pagar uns altres bitllets.”

El modus operandi era que Sam efectuava la reserva, però no pagava els bitllets. O bé abonava només l’anada i deixava els clients penjats a l’altra punta del món. No només això. L’acusada hauria utilitzat, almenys, les targetes de crèdit de tres persones diferents per pagar bitllets de tercers. I en alguna ocasió, en ser enxampada, hauria retornat part dels imports. “Amb els diners anava tapant forats”, va observar ahir el policia responsable del dossier, que va afegir que Sam posseïa llibretes on anotava les operacions fraudulentes i s’autoinculpava.

Els fets s’haurien concentrat entre els anys 2012 i 2013. De fet, Sam va ser detinguda i un cop posada en llibertat hauria continuat l’activitat il·lícita fins quan hauria fugit del país sense deixar-hi cap bé. Deu anys després, el cas va arribar ahir al Tribunal de Corts. Un retard que el president, Josep Maria Pijuan, va deixar clar que no li és imputable. “El tribunal va rebre la causa el maig del 2021”, va esgrimir.

El Ministeri Fiscal considera que Sam, que es va jutjar en rebel·lia, és culpable dels delictes majors continuats d’estafa qualificada per valor superior a 6.000 euros i d’ús fraudulent de targeta de crèdit. A banda de la pena, demana que aboni prop de 40.000 euros (uns 25.000 pels perjudicis directes causats i uns 15.000 pels perjudicis morals). En canvi, la defensa en demana l’absolució.

'MODUS OPERANDI'

1 Cobrava els diners i feia una reserva

Els clients rebien el localitzador de la reserva. Dies abans del viatge, o al mateix aeroport, s’adonaven que la compra no s’havia efectuat.

2 Demanava cobrar en efectiu

En la majoria de casos Sam hauria cobrat en efectiu. Ho justificava, per exemple, dient que el TPV s’havia espatllat.

3 Apuntava dades de targetes de crèdit

Quan li donaven targetes de crèdit anotava els números. En altres ocasions, els mateixos clients que confiaven en ella li donaven les dades. Sam les hauria utilitzat per pagar.

tracking