x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Poder adquisitiu

Un augment salarial sense consens

El Govern presenta el projecte de llei que concreta la revalorització de sous després que patronal i sindicats no aconsegueixin acostar posicions
L'augment salarial es tanca sense consens

L'augment salarial es tanca sense consens

L'augment salarial es tanca sense consens

Actualitzada 30/11/2022 a les 11:03
“En els darrers mesos era una pregunta reiterada: què farà el Govern [amb els salaris i els lloguers] en un context que és difícil”, va reconèixer ahir el cap de Govern, Xavier Espot, en una de les primeres frases per presentar el projecte de llei que marcarà els increments salarials i la revalorització dels contractes de lloguer per a l’any vinent. Una decisió que des de l’estiu volia que fos fruit d’un acord entre la patronal i els sindicats, reunits en el si del Consell Econòmic i Social (CES). “No volem fer greuge als interlocutors socials, de tot se n’aprèn”, va defensar Espot en un intent de posar en valor un diàleg que en cap moment va donar símptomes d’arribar a bon port.

Cal recordar que la negociació va començar amb la CEA demanant que no es prengués cap decisió respecte a un possible increment salarial sense que es conegués abans la dada definitiva de l’IPC acumulat de tot el 2022. A l’altre extrem, l’USdA va presentar el primer dia la seva única proposta: un increment del 5%, independentment de l’IPC, sostingut durant quatre anys, més la introducció de la tretzena paga. “Els puc assegurar que el Govern ha picat molta pedra, però les posicions i les premisses eren molt allunyades”, va asseverar Espot, que, així i tot, va defensar que “l’exercici ha suposat un avenç” en “la cultura de la concentració social”. Tanmateix, la decisió que va prendre ahir el Govern va ser l’estocada pràcticament definitiva a l’intent d’acord al qual minuts abans de la roda de premsa el president de la CEA, Gerard Cadena, encara donava alguna possibilitat. De fet, a la reunió d’ahir la patronal va fer un petit gest acceptant que els salaris que van des del mínim fins al mitjà es podrien apujar entre un 4% o un 5%, en una negociació que s’hauria de fer al març de l’any vinent amb caràcter retroactiu. Una posició, però, que no va convèncer Gabriel Ubach, que va tornar a insistir a fer una negociació amb mirada més global per intentar recuperar el poder adquisitiu perdut durant els darrers anys. “La CEA només fa que negar l’evidència, nosaltres insistim en una pèrdua de poder adquisitiu que ha estat constant en els darrers anys”, va carregar el líder sindical, mentre que el representant dels empresaris va defensar que “a la patronal no li agrada que es puguin fer increments via projectes de llei més enllà del salari mínim”. En aquest sentit, l’únic fruit del Consell Econòmic i Social ha estat un acord pel que fa a l’aplicació de la totalitat de l’IPC, és a dir, un 7%, al salari mínim, el qual farà un salt fins als 1.286,13 euros.

Tot i l’anunci del Govern d’ahir, el Consell Econòmic i Social encara es tornarà a reunir per fer un últim intent in extremis. Durant la propera reunió el Govern presentarà un estudi per avaluar la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers anys. “Potser ens ha faltat temps i avui hem aconseguit també que el Govern s’hi impliqui i no sigui només un espectador”, va criticar Cadena, que celebra que Estadística aporti dades concretes a la qüestió de la pèrdua de poder adquisitiu. En aquest sentit, el mateix cap de Govern va reconèixer que en el cas que acabi arribant un acord durant el període d’esmenes encara es podria modificar la decisió anunciada, tot i que sembla poc probable.

Increment recomanat
D’altra banda, cal destacar que el Govern va deixar clar que tot i les obligatorietats marcades, l’executiu recomana als empresaris que tots els salaris s’apugin un 7%. Precisament per aquest motiu l’administració pública aplicarà un increment de tot l’IPC a tots els salaris dels treballadors públics. En canvi, Espot va defensar que aplicar increments superiors de forma obligatòria també hauria pogut comportar la destrucció de llocs de treball “perquè tenim constància que hi ha empreses que no podrien aplicar pujades superiors”. Al mateix temps, el cap de Govern va fer èmfasi en la tasca que l’executiu ha realitzat en matèria salarial durant el darrer any i va deixar clar que “qualsevol altre Govern en el nostre lloc no hauria pogut resoldre aquesta problemàtica”.

 
L'INCREMENT PER AL 94% DE LA MASSA SALARIAL
Tal com va avançar el ministre de Finances, Eric Jover, la setmana passada, l’increment salarial aprovat pel Govern va des del 7%, per al salari mínim, fins al 0,5%, per als salaris de fins a 4.000 euros. Així, la pujada salarial es va reduint de forma regressiva en mig punt, a mesura que els salaris –separats en franges de 200 euros– es van incrementant. Segons va concretar el Govern, aquests increments afectaran el 94% de la massa salarial del país.

Pel que fa a les pensions contributives i les de solidaritat, també s’incrementaran un 7%. De fet, el cap de Govern va detallar que per cada punt percentual que s’incrementen aquestes pensions el cost que té per a la CASS és, aproximadament, un milió i mig d’euros. D’aquesta manera, l’increment anunciat ahir tindrà un impacte d’uns 10,5 milions d’euros per a la CASS.
Etiquetes
Veure’n més
26
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2023 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts