Corts ordena reobrir el cas de la mort d'un treballador de Saetde

El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’empara per la vulneració del dret a un judici de durada raonable, però el desestima pel que fa a la vulneració dels drets a un procés degut i a una decisió fomentada en Dret. L’afer s’arrossega des del 19 de gener del 2020, quan Txitxo, de 51 anys –com era conegut el treballador–, va ser localitzat accidentat a les pistes de Pas de la Casa després d’estar sis hores suportant les baixes temperatures d’aquella matinada. L’accident va tenir lloc a les dues de la matinada i va ser trobat a les sis. A les nou va arribar a l’hospital i a les 11.10 hores se’n va certificar la defunció.

Des d’aleshores la seva vídua no descansa per intentar esclarir què va passar, i per això el novembre del 2020 va presentar una querella per la comissió d’uns presumptes delictes d’homicidi per imprudència professional greu i d’omissió del deure de socors contra diversos treballadors de Saetde i contra la companyia d’assegurances de l’entitat. El fet que no se li practiqués l’autopsia i les “reticències d’Inspecció de Treball a fer un informe” van esperonar la vídua a reclamar amb més insistència a la Batllia que portés a termes les diligències necessàries per saber què va passar. Però des de l’octubre del 2021 –quan van ser convocats els inculpats per declarar– no s’ha fet res, i fins i tot la Fiscalia apunta que hi ha dilació.

Per això l’1 de juliol va interposar el recurs d’empara al TC contra la inactivitat, però dies després la batlle va arxivar el cas. Gràcies a un altre recurs, el Tribunal de Corts va obligar la setmana passada a reobrir la fase d’instrucció, i ara, segons fonts coneixedores, molt probablement la batlle rebi l’informe d’Inspecció de Treball, que en un inici es decantava, per a sorpresa de la família, per declarar el sinistre com a accident de munta­nya, fins que es va acceptar que la mort de Txitxo havia de ser tractada d’accident laboral, ja que estava fent en solitari un reconeixement de les instal·lacions amb la moto de neu.

Les fonts també van remarcar ahir la impotència de la dona en constatar que totes les diligències que anava demanat quedaven al calaix, com el peritatge de la moto de neu –en custòdia judicial– o el registre de les trucades d’aquella tràgica matinada, amb les quals –segons les fonts– es podria determinar com va ser l’actuació de salvament i si el protocol es va activar correctament. Però amb el temps que ha transcorregut es dona quasi per perduda la possibilitat de disposar d’aquest registre per determinar quina de les diferents versions és la que més informació pot aportar.

Sobta, i molt, que no s’hagués practicat l’autòpsia per determinar les causes de la mort, ja que les hipòtesis són múltiples, des d’un fatal accident fins a un infart o d’altres possibilitats que les fonts prefereixen no precisar. El mateix Tribunal Constitucional considera que no hi ha complexitat per demanar les proves que sol·licita la querellant i recorda que en en altres casos semblants no s’ha trigat més de dos anys a demanar un registre de trucades a Andorra Telecom. De la resposta judicial dependrà la decisió de portar el cas a Estrasburg.