La CASS preveu més afiliats tot i l'alentiment econòmic

El pressupost de la CASS té una incidència directa en gairebé tota la població. El projecte que ha elaborat per a l’any vinent té en compte que l’economia andorrana, segons les previsions dels organismes avaluadors internacionals, experimentarà una menor expansió en les relacions comercials veïnes, i juntament amb el baix potencial de desenvolupament –força dependent del turisme i del sector bancari– fan temperar el creixement el segon semestre del 2022 i estimar un creixement menor en l’exercici del 2023. De tota manera, les estimacions parlen d’un increment de la massa salarial del 4,5% respecte al tancament del 2022, que se situa en el llindar d’un 11% respecte a l’execució de 2021 i en un 8,9% respecte al 2019, any prepandèmic. El nombre d’assalariats donats d’alta manté un creixement del 2,50% en relació amb el 2022, de prop de 43.831 persones assalariades de mitjana mensual, xifra que suposa un augment del 4,6% de les cotitzacions.

Tenint en compte aquestes xifres, l’evolució de la recaptació d’ingressos liquidats per cotitzacions de manera global s’estima en un 5,5% de millora el 2023 en comparació amb la previsió final per a aquest any, fins a un import total de 319 milions d’euros –representa el 85% del total–. Cal recordar que els ingressos principals de la CASS provenen de les cotitzacions, per a la branca general del 10% –el Govern assumeix el dèficit– i per a la jubilació està fixada en el 12%.

La seguretat social calcula un dèficit de caixa previst per equilibrar el pressupost de la branca general de 40.798.013 euros. Les despeses d’aquesta branca se centren en les prestacions econòmiques i les prestacions sanitàries. La parapública avisa que les prestacions de reemborsament d’assistència sanitària patiran un nou increment del 4,7% –fins a un import de 124.469.601–, i apunta com a causes la dimensió i envelliment progressiu de la població, l’encariment dels tractaments i fàrmacs, nous circuits assistencials i les novetats que afegeix la cartera de serveis sanitaris amb finançament públic –en curs de desenvolupament reglamentari– com el transport no medicalitzat per a assegurats amb dificultat de mobilitat, la reproducció assistida i les prestacions realitzades per psicòlegs, que sumen poc més de dos milions.

L’altra branca que depèn de la CASS, que té pendent encara una profunda reforma per assegurar la continuïtat, són les pensions de jubilació. Per al 2023 està previst fer transferències de fons per un import de 21.950.500 euros a l’ens del fons de reserva de jubilació. L’entitat insisteix que la prolongació de l’esperança de vida segueix una tendència ascendent i “urgeixen les reformes que permetin donar confiança als assegurats pel que fa a les expectatives que tinguin respecte a les pensions futures que van construint al llarg de la seva vida laboral”.

Es preveu que l’import global de les pensions de caràcter contributiu de l’any 2023 se situï un 10,4% per sobre de les previsions del 2022, de conformitat amb les evolucions dels darrers exercicis amb dades obtingudes durant els sis primers mesos d’aquest any, i tenint en compte les entrades de nous pensionistes previstes en les projeccions i els ajustaments a l’IPC. El nombre de pensionistes a càrrec de la branca de jubilació s’incrementa un 5,5%, amb dades de sis mesos, en relació amb l’any 2021, fins a 15.555 pensionistes el 2022, i manté aquesta evolució de creixement per al 2023.

La cotització a la branca de jubilació creix a un 5,9%, fins a un import de 139 milions d’euros, i els autònoms hi aportaran 22 milions d’euros.

MILLORA DEL 3,7% DEL SALARI MITJÀ

El 5,9% del pressupost de despesa de l’entitat (350 milions) es destina a transferències al fons de reserva de jubilació, per a aportacions a l’activitat del fons, per un import de 22 milions d’euros, procedent dels fluxos de caixa de la branca jubilació. Pel que fa a l’evolució del salari global mitjà de la seguretat social, base de la cotització dels treballadors per compte propi, es preveu un augment de 3,7%, fins a 2.238 euros, per la “rellevant” recuperació del sectors turístic i del comerç.