Meritxell Mateu i Joan Pau Miquel, culpables de corrupció

El Tribunal de Corts condemna l’exconsellera demòcrata Meritxell Mateu a 18 mesos de presó condicional per haver comès, de manera continuada, els delictes menors de corrupció i abús d’informació privilegiada durant el seu mandat com a consellera general. Així mateix, la sala resol inhabilitar-la per a l’exercici de càrrecs públics durant cinc anys i li imposa una multa de 80.000 euros. La sentència en primera instància també considera culpable l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel del delicte menor continuat de corrupció comès per un particular, i el castiga a sis mesos d’arrest nocturn condicional i a una multa de 30.000 euros. A més, l’inhabilita per a l’exercici de drets públics i càrrecs públics per un termini de dos anys.

Finalment, la sentència preveu el comís dels 48.000 euros que Mateu va cobrar en el marc de la seva relació laboral amb BPA a través de l’empresa panamenya Landstreet. A més, el text recull un fet poc habitual: les parts hauran d’assumir les despeses de publicar la sentència al BOPA i al diari de major tirada un cop sigui ferma.

El veredicte del Tribunal de Corts, que es va notificar ahir, és més benèvol del que demanava la Fiscalia. En el moment de la vista oral, l’acusació pública va argumentar que els acusats havien comès un delicte major continuat de corrupció agreujada, mentre que la resolució els culpa dels delictes menors. Per a l’exconsellera general, el ministeri fiscal demanava quatre anys i mig de presó, set anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics i una multa de 125.000 euros. Per a l’exconseller de BPA reivindicava dos anys de presó i una multa de 48.000 euros, a banda de les inhabilitacions de drets públics i càrrecs públics.

ELS FETS

Els fets en qüestió van tenir lloc entre el 2011 i el 2014. Mateu feia prop de mig any que havia estat elegida consellera general per Demòcrates quan el novembre del 2011 va començar a prestar serveis a BPA. En aquell moment, l’entitat bancària ja treballava en un projecte conjunt amb Allianz i IMC per posar en marxa una societat de portatge salarial a Andorra que permetés gestionar els recursos humans de treballadors expatriats a l’Amèrica llatina. En el marc d’aquesta relació laboral, Mateu va al·legar que s’encarregava de gestionar les relacions entre el banc i les empreses. De fet, l’exdelegat de BPA va manifestar que Mateu va ser escollida pel càrrec “perquè tenia molts coneixements del món francòfon”, i va detallar que la seva tasca era “mimar i informar de la realitat andorrana”.

Ara bé, el projecte en qüestió requeria canvis legislatius per esdevenir una realitat. Així ho va confirmar l’exministre d’Economia i parella de Meritxell Mateu en aquell moment, Jordi Alcobé, durant la vista oral. El ministeri fiscal va argumentar que l’exconsellera va dur a terme accions com a parlamentària a fi d’incentivar canvis legislatius que afavorissin el projecte amb Allianz i IMC. També va sostenir que va aportar informació privilegiada obtinguda gràcies a la seva condició de consellera, així com a través de converses amb qui aleshores era la seva parella, l’exministre Alcobé.

La Fiscalia es va basar en una sèrie de correus electrònics de l’exconsellera que provaven que hauria actuat com a “lobbista”. Ara bé, els testimonis que van declarar durant la vista oral van coincidir que Mateu no hauria actuat com a lobbista durant els anys que va compaginar el seient de consellera demòcrata amb la feina a BPA.

LA SENTÈNCIA NO ÉS FERMA

Durant el judici, les defenses de Mateu i Miquel van demanar l’absolució dels seus representats. És per aquest motiu que és possible que es plantegin recórrer contra la sentència davant del Tribunal Superior. Si finalment presenten un recurs, caldrà esperar el nou veredicte perquè la sentència esdevingui ferma.

EL PROJECTE REQUERIA CANVIS LEGISLATIUS

Mateu col·laborava de la mà de BPA per crear una societat de dret andorrà de portatge salarial. Ara bé, l’exministre d’Economia i exparella de Meritxell Mateu, Jordi Alcobé, va admetre que el projecte requeria canvis legislatius per ser realitat. La idea era portar el model de portatge salarial que Allianz tenia a Suïssa a Andorra. Calia crear una societat –que Mateu havia d’acabar dirigint– que permetés gestionar els recursos humans d’empreses que tinguessin treballadors desplaçats a Amèrica.