.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Eduard Jordi

“Un taxista amb la caixa ja fa, no necessita una comptabilitat”

El nou degà insisteix que el nou sistema per dipositar comptes és una bona idea, però mal executada i demana facilitats per als autònoms
Eduard Jordi, el nou degà del Col·legi d'Economistes d'Andorra, durant l'entrevista amb el Diari d'Andorra.

Eduard Jordi, el nou degà del Col·legi d'Economistes d'Andorra, durant l'entrevista amb el Diari d'Andorra.

Eduard Jordi, el nou degà del Col·legi d'Economistes d'Andorra, durant l'entrevista amb el Diari d'Andorra.

Fernando Galindo
Actualitzada 11/07/2022 a les 12:11
Després d’haver assumit el càrrec de degà del Col·legi d’Economistes d’Andorra fa poques setmanes, Eduard Jordi analitza els reptes de futur del col·lectiu, així com la situació econòmica del Principat.

Quin ha de ser el paper del Col·legi d’Economistes del país?
En l’actualitat hem tingut un paper discret en comparació d’altres col·lectius. És curiós que sempre havíem funcionat sense una legislació que emparés les professions lligades a l’economista. Tu tens un metge i, tot i les seves branques d’especialitat, sempre van a parar a un col·legi de metges. En el nostre cas és tan genèric que fa que sigui molt més difícil.


Com veu el nou degà la nova regulació sobre el dipòsit de comptes?

El fons és molt bo. La idea del Govern ha estat que en un sol tràmit administratiu es facin tots els impostos, estadística i dipòsit de comptes. Res a dir. Una altra cosa és l’execució, l’amplitud i el timing. L’execució no ha estat adequada i ens hem trobat amb dificultats operatives. El timing no ha estat correcte perquè aprovar un canvi a l’abril, quan ja hi ha comptes que s’han formulat i sense que aquest s’hagi consensuat, és mala idea. I amb l’amplitud de la informació que demanen tampoc hi estem d’acord, tot i que va en contra nostre perquè ens donaria més feina. Que hagin de dipositar comptes segons quines empreses no té sentit. No ens enganyem, la gent no porta una comptabilitat impol·luta.

No hauria de canviar això?
Una comptabilitat no és un full d’entrada d’ingressos i despeses. És un pla general comptable amb una metodologia concreta. Això té un cost d’un professional. Un taxista o un perruquer que no tenen un nivell de facturació prou alt, el vertader impost acaba sent totes aquestes obligacions. Crec que hi ha altres maneres per aconseguir la informació sense que suposi una càrrega.


Per exemple?

Fiscalment es pot tributar per una determinació objectiva en el cas de les persones físiques. Tributant ja acabes tributant sense tenir la necessitat de portar una comptabilitat. Amb l’IGI també tens determinació objectiva. La informació comptable que necessita el taxista, no pateixis: amb la caixa ja fa. No necessita amortitzacions ni gaires històries més. És veritat que el Govern ha de conèixer més, però sabent una mica el volum de facturació es pot saber.

Els països veïns no demanen aquesta informació?
Per motius estadístics, no hem vist que això es demani. En països del nostre entorn no hi ha obligació de les persones físiques de presentar comptes. Cal entendre que una societat té la responsabilitat limitada i, per tant, és molt lògic que hagi de presentar comptes perquè com que respon només d’aquest patrimoni s’han de poder consultar com estan les coses, tot i que sigui un tema tabú al país. En persones físiques responen il·limitadament del seu patrimoni. És una opinió personal, però crec que hem anat més enllà del que ens tocava.


Canvio de qüestió, com veu la gestió econòmica del Govern?
En podríem parlar molt... Crec personalment que estem molt bé, però tenim un perill real de morir d’èxit. A la vida tot són equilibris. Hem fet tan bé les coses que el problema és que ara ens trobem amb mancances per un creixement tan gran que no podrem absorbir.

És el cas de l’habitatge?
La problemàtica de l’habitatge s’acabarà solucionant amb regulació via més o menys intervenció, però al final és el mercat. I si aquest reajust de l’oferta i la demanda no es fa aviat tindrem problemes.

El sistema no demana, de tant en tant, una crisi?
Per mi, no. Una bona economia és la que pot créixer de manera sostenible i sostingudament.

Però es pot créixer cada any?
El límit te’l posaran els recursos. Si seguim així ens carregarem el món. La inflació, per exemple, no és dolenta. El problema és aquesta inflació desbocada. Créixer és bo, el problema és quan això ho fas en detriment d’algunes coses.

En quin sentit?
De què serveix ser més ric si perds qualitat de vida. Has de fer cues, respires malament, no estàs a gust... Els diners ajuden, però no podem perdre de vista el medi ambient.

Mantenir aquest sistema fiscal és viable a llarg termini?
El primer que s’ha de fer és revisar la maquinària. Analitzar els serveis públics que necessitem i els que no i veure quin és el cost just d’aquests. Un cop sapiguem el model, llavors fixem els impostos. Una part de la nostra economia sempre ha estat l’atracció fiscal. Nosaltres no som un paradís fiscal, els altres són un infern fiscal. Si es decideix un model en el qual calen més impostos trobant un equilibri amb la competitivitat fiscal, per què no? Però s’ha de justificar bé.

L’FMI insisteix que cal més deute per diversificar l’economia. Com ho veu?
La inversió pública en un moment en el qual tot funciona, no cal. La inversió pública té un efecte multiplicador quan hi ha crisi. Diversificar l’economia? És clar que sí, però amb cura, perquè no tota la inversió estrangera és bona per al país. A més, no ens enganyem, de què vivim avui? Del turisme, de la banca i de l’immobiliari. Sectors tradicionals que semblen que els hàgim abandonat.
Etiquetes
3
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts