Acció Feminista demana un model de salut mental dirigit a les dones

D’ençà que s’aplica el Pla integral de salut mental (Pisma) a l’activitat del SAAS s’han anat succeint algunes modificacions sobre com s’està tractant la salut mental al país, amb canvis progressius que es dirigeixen més cap a una atenció social i familiar amb un menor component clínic. Tot i això, des d’Acció Feminista tenen alguns dubtes sobre com s’està aplicant pel que fa a la perspectiva de gènere. Segons explica Yolanda Blanco, psicòloga clínica i membre d’Acció Feminista, la perspectiva de gènere s’inclou de manera transversal i com a un dels objectius de l’agenda 2030, però assegura que “el problema és que al pla no existeix cap acció per implementar aquesta perspectiva de gènere”.

Des d’Acció Feminista tenen la sensació que aquesta aplicació transversal de la perspectiva de gènere té una intenció molt bona, però veuen que no s’aplica de manera concreta. “Necessitem que hi hagi un canvi en com es tracta la salut mental de les dones i s’apliquin mesures concretes. Si no n’hi ha, tot plegat es diluirà”, va assegurar Blanco. El principal problema que troben actualment és que falta formació, perspectiva i entendre que les dones tenen les seves pròpies característiques.

Biaixos en el diagnòstic
Un dels pals de paller de les reivindicacions sobre salut mental que té Acció Feminista són els problemes causats per alguns biaixos en el diagnòstic d’algunes malalties mentals i psíquiques. Actualment, encara hi ha afectacions com la síndrome de l’espectre autista o Asperger que estan infradiagnosticats en dones. Aquesta situació es dona principalment perquè els símptomes més estudiats i reconeixibles són els que desenvolupen els pacients de sexe masculí. Sobre aquesta qüestió, Blanco va afirmar que “som conscients que a causa de certs biaixos es poden infradiagnosticar certs problemes. Per això volem que s’apliquin algunes accions que ja es troben al pla i que se n’afegeixin d’altres que ajudin a resoldre-ho”.

Vinculat a aquests baixos, Blanco va indicar que fa uns mesos es va publicar que el percentatge de dones que s’havien autolesionat o mostrat indicis de voler-se suïcidar és molt superior al d’homes, i que per aquesta raó “considerem que aquests factors s’han de tenir en compte” a l’hora de formar a professionals i encarar com es tracta la salut mental. Respecte a aquesta problemàtica van proposar que es doni una educació més efectiva als professionals en el desenvolupament de malalties mentals a les dones i explicar quins són els biaixos que hi ha en el diagnòstic de malalties mentals en dones en totes les fases de la seva vida.

Des d’Acció Feminista asseguren que han fet propostes al ministeri de Salut, com ara incorporar els factors de gènere a la investigació i avaluació de problemes de salut mental fent algunes propostes i correccions del text del Pisma. Una de les demandes és crear un sistema d’informació que ajudi a explicar com la càrrega de ser dona pot impactar en les probabilitats de patir problemes de salut mental. “Volem conscienciar sobre el pes que tenen situacions com la doble jornada laboral, la sexualització o les addiccions a la salut mental de les dones”, va comentar Blanco. Va afegir que es podria crear una unitat de salut mental de les dones. “No és estrany, a Catalunya el Col·legi de Psicòlegs hi té un grup de treball dedicat ”, va detallar.