x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
enquesta a la població

Dificultats per arribar a fi de mes

El nombre de persones que afirmen trobar-se amb més entrebancs econòmics ara que abans de la covid creix gairebé 19 punts
El preu del gasoil és un dels que més s'han incrementat.

El preu del gasoil és un dels que més s'han incrementat.

El preu del gasoil és un dels que més s'han incrementat.

Fernando Galindo
Actualitzada 24/06/2022 a les 11:15
Quatre de cada deu persones afirmen que arriben a final de mes amb certa o molta dificultat. Així s’extreu de l’Observatori del primer semestre de l’any realitzat per Andorra Recerca i Innovació. En concret ho assegura el 41,7%. La dada suposa un augment de gairebé 19 punts respecte del nombre de persones que apunten que tenen problemes econòmics abans de la pandèmia. El director de l’estudi, Joan Micó, ho va atribuir a l’elevada inflació dels darrers mesos. La xifra també s’incrementa, més de cinc punts, respecte a les respostes del segon Observatori de l’any passat i gairebé quatre punts més que el primer Observatori del 2021. En aquest sentit, i preguntat sobre com qualificaria la situació econòmica personal, un 11,5% diu que és dolenta o molt dolenta, un 43% la considera regular i el 44,9% indica que és molt bona o bona.

La percepció de la situació econòmica general del país no ha variat gaire, en canvi, respecte del segon semestre de l’any passat. Així, el 34% considera que la situació és bona o molt bona, el 45% creu que és regular i un 19% afirma que és dolenta o molt dolenta. Sí que destaca, però, que el 50,5% dels enquestats asseguren que l’economia està ara pitjor que l’any passat. El 25,1% considera que ha millorat i el 18,6% creu que està igual. Les perspectives de futur no són gaire més optimistes. El 31,5% de la població augura que en un any la situació serà pitjor i el 19% creu que estarà igual. Un 31,6% espera que millori.

Les dificultats econòmiques responen, en un 55,8% dels casos, a l’augment de preus i la pèrdua de poder adquisitiu. En segon lloc, però a molta distància, donen com a raó la pèrdua d’ingressos, ja sigui per tenir un sou més baix o treballar menys hores (15,2%).

Habitatge
Un altre element destacat per la ciutadania és, novament, el preu de la vivenda. En concret, l’habitatge, els salaris i el cost de la vida són els principals problemes d’Andorra que destaca la població amb un 56% dels casos, que representa un augment de més d’un punt respecte de l’últim semestre de l’any passat. En segon lloc destaquen les prestacions socials, les pensions i la sanitat, amb un 20,7% de les respostes, i per darrere se situen les infraestructures, els equipaments i els aparcaments (16,8%) i el trànsit (13,9%). Per sota ja queden altres aspectes com la política, el transport públic o el medi ambient, i gairebé al final, amb només un 0,2% de les respostes, se situa la covid.


Quan la pregunta es concreta sobre quina de totes aquestes temàtiques afecta personalment l’enquestat, el preu de l’habitatge torna a posicionar-se primer amb el 24,6% de les respostes. Els salaris ocupa el segon lloc (13,1%), les polítiques socials i les prestacions i les pensions, el tercer lloc (9%); en quarta posició, el trànsit (8,5%), i per sota el nivell de vida car (7,5%). A diferència d’altres observatoris, en aquest cas l’habitatge no només preocupa les persones amb professions menys qualificades, sinó també directius, professionals tècnics i personal administratiu. A tall d’exemple, el 16,1% de les persones que van indicar que l’habitatge era un problema eren directius, propietaris o comandaments intermedis, mentre que el 2021 el percentatge en la mateixa pregunta es reduïa a un 8,5%. “Les dades demostren que el problema de l’habitatge és estructural”, va indicar Micó. En aquest sentit, va afegir que “abans la majoria de persones que es queixaven del preu del lloguer tenien feines poc qualificades i, per tant, s’entenia que amb sous més baixos. Ara, en canvi, preocupa també persones amb feines que en principi estan més ben remunerades”. El sociòleg i encarregat de l’estudi va matisar que els enquestats també van queixar-se del “creixement desordenat” de l’habitatge, en relació amb la construcció de pisos de luxe.
Etiquetes
Veure’n més
50
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts