x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
operació catalunya

Rajoy s'enfronta a un màxim de 13 anys per la causa oberta a Andorra

La batlle l’investiga pels delictes de coaccions contra els òrgans constitucionals i un de comercialització de document fals per part d’un funcionari
Mariano Rajoy i Toni Martí durant la visita de l'expresident espanyol a Andorra.

Mariano Rajoy i Toni Martí durant la visita de l'expresident espanyol a Andorra.

Mariano Rajoy i Toni Martí durant la visita de l'expresident espanyol a Andorra.

Fernando Galindo
Actualitzada 19/06/2022 a les 12:26
La batlle Stephanie Garcia ha donat un termini de 15 dies a l’expresident espanyol Mariano Rajoy i a la resta d’investigats en l’anomenada Operació Catalunya perquè nomenin un advocat després que s’hagin notificat les querelles. En el pitjor dels casos, la pena màxima per a l’expresident espanyol sumaria 13 anys de presó.

Tanmateix, des de les entitats que van iniciar les accions judicials, Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’exaccionista majoritari de BPA Higini Cierco, es dona per fet que els lletrats que representin els encausats no tenen altra opció que demanar a la batlle un període de temps acceptable per preparar les defenses i estudiar amb profunditat els dossiers, ja que els querellants fa anys que estan treballant en la causa que implica Rajoy, alguns dels seus ministres i membres de l’anomenada policia patriòtica.

La comissió rogatòria internacional està dirigida a les autoritats judicials d’Espanya, a qui s’informa de les diligències prèvies i es demana la col·laboració en cas que les persones afectades no siguin localitzades a les adreces indicades. Garcia acompanya la demanda amb una transcripció del Codi Penal on es descriu cadascun dels delictes que s’inclouen en la querella i la pena que pot arribar a comportar.

Les querelles a Andorra van ser admeses el 2016. Quan la batlle va citar l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola entre el juliol del 2014 i el juny del 2017, les autoritats espanyoles van contestar que estava emparat per la immunitat diplomàtica.

Així ho van confirmar en una resposta parlamentària del 2021 al diputat del PDeCAT Sergi Miquel, que va preguntar per la petició d’Higini Cierco perquè es retiri la immunitat que protegeix Barroso de qualsevol investigació sobre la seva actuació, desenvolupada amb Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior.

A Espanya, l’Audiència Nacional s’ha negat a investigar l’Operació Catalunya totalment al·legant que el comissari José Manuel Villarejo captava informació sobre corrupció.

Els actes denunciants atribueixen a Mariano Rajoy i qui va ser el seu ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, un delicte de coaccions contra els òrgans constitucionals i un il·lícit de creació, ús i comercialització de document fals per part d’un funcionari, i descarten que Espanya pugui rebutjar la comissió rogatòria al·legant que afecta la sobirania o la seguretat de l’estat. Només Barroso podria quedar al marge gràcies a la immunitat que el protegeix.

DELICTES IMPUTATS

-Coaccions
El qui il·legítimament i amb violència o intimidació força una persona a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment obligat ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrestament.

-Amenaces
Qui amenaci una persona de causar un mal constitutiu de delicte o d'un delicte major contra la integritat física exigint qualsevol condició lícita o il·lícita ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

-Xantatge
El qui exigeixi a una persona una quantitat o el compliment d'alguna condició, sota amenaça de revelar o difondre fets reservats que puguin afectar negativament l'honor o el patrimoni de l'amenaçat o de persones que hi estan íntimament vinculades ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

-Extorsió
El qui amb ànim de lucre obliga una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un negoci en perjudici del seu patrimoni o del d'un tercer. Càstig de dos a nou anys.

-Coaccions (2)
El qui mitjançant violència o intimidació i sense incórrer en un atemptat violent contra l'estat de dret, influeixi o tracti d'influir en les institucions a adoptar una decisió ha de ser castigat amb pena de tres a deu anys.

-Document inveraç
El funcionari que, en emetre un document públic, o en consignar dades, ho faci consignant falsament declaracions, fets o actes, ha de ser castigat amb pena de de tres mesos a tres anys.
 
L'ESCUET "JOER" DE L'EXLÍDER DEL PP
Alguns mitjans espanyols han incidit en el fet que cap alt dirigent del PP actual ha fet declaracions sobre aquest afer. Únicament el president de la Junta d’Andalusia i aspirant a la reeleció, Juanma Moreno, es va limitar a dir en to jocós que “Andorra queda molt lluny d’Andalusia”, i el PP català va tirar de tòpics per defensar la presumció d’innocència.
Quan se li va preguntar a Rajoy per part de La Sexta, l’expresident no va respondre i va deixar anar un “joer”. A El Intermedio, els imputats es van convertir en l'Equip Andorra, format per “expolítics de fortuna” que “van intentar acusar polítics independentistes d'un delicte que no havien comès”. Una paròdia més del Gran Wyoming.
Etiquetes
Veure’n més
40
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts