La Batllia tira endavant la investigació contra Rajoy per coaccions

La Batllia ha activat la investigació contra l’ex president espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Així ho va confirmar ahir l’advocat Alfons Clavera, que va impulsar una querella el 2019 amb l’Insitut de Drets Humans d’Andorra i l’entitat catalana Drets per denunciar la trama andorrana de la coneguda com a operació Catalunya. A més de l’expresident i els exministres espanyols, la batlle també imputa l’ex secretari d’Estat de Seguretat espanyol Francisco Martínez, l’ex director general de la policia espanyola Ignacio Cosidó, el comissari i ex director adjunt operatiu de la policia Eugenio Pino i l’ex-agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Bonifacio Díez.

La instructora de la causa, Stephanie Garcia, ha posat en marxa les comissions rogatòries internacionals perquè es notifiqui als ex alts càrrecs de l’Estat veí les accions judicials que s’han emprès i els ha donat un termini de quinze dies per nomenar un advocat al Principat. De no fer-ho, se’ls designarà un d’ofici, segons van indicar fonts coneixedores del cas. Passat aquest tràmit, la investigació, que inclou diversos delictes tant per als excàrrecs polítics espanyols com per a la coneguda com a policia patriòtica, tirarà endavant.

La querella està relacionada amb les suposades coaccions que els dirigents espanyols haurien realitzat contra els mandataris de l’antiga BPA per tal d’aconseguir informació relacionada amb els comptes de la família Pujol i frenar el moviment independentista català. La magistrada considera, entre d’altres qüestions, que s’hauria comès un delicte d’atac a la sobirania andorrana a través de coaccions, amenaces, extorsió i xantatges. Tot plegat es va començar a investigar el 2017 quan l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel va revelar en seu judicial haver estat víctima d’aquestes coaccions per tal de revelar informació bancària dels polítics catalans. L’amenaça, segons va explicar Miquel, era destruir el banc si no donava la informació que se li demanava. Un fet que va acabar succeint arran de la nota de la FinCEN del 2015. A la querella interposada per l’Institut de Drets Humans amb col·laboració amb Drets s’hi van sumar també l’ex accionista majoritari del banc Higini Cierco, l’exconseller delegat Joan Pau Miquel i també la família Pujol.

"No ho perdonarem mai"
La presidenta de l'Institut de Drets Humans, Elisa Muxella, ha manifestat aquest matí en declaracions a la televisió catalana que la querella es va presentar perquè es va considerar que amb les actuacions des d'Espanya "la nostra sobirania estava malmesa per un Estat veí, perquè no pots fer xantatge a ciutadans d'Andorra". I ha afegit que la causa judicial no va començar contra Mariano Rajoy si no contra "les persones que van executar el xantatge com Celestino Barroso" que ha assegurat es va presentar a BPA per demanar-li a Joan Pau Miquel els comptes de la família Pujol "i li va dir que si no li donava la informació tancarien el banc". La responsable de l'entitat ha asseverat que Barroso té protecció diplomàtica "pel PP i pel PSOE i algú haurà de parlar amb ells i demanar com arreglem això" i ha assenyalat que "hi ha una protecció perquè aquesta persona no declari, no digui res, per què el volen protegir? si no ha fet res", en la conversa al programa matinal de TV3.

Elisa Muxella ha afirmat que per aquelles actuacions "molta gent ha patit molt", com l'esposa i els fills adolescents de Joan Pau Miquel perquè va estar dos anys a presó preventiva; les persones que van perdre la feina a BPA i els que tenien els diners en comptes de l'entitat que van quedar bloquejats "i això és intolerable i no ho perdonarem mai".