"Andorra no és Mònaco però tampoc estem a anys llum”

Josep Maria Cabanes rebutja les etiquetes i defuig les polèmiques internes que està vivint Liberals després del procés de primàries que li van donar la victòria per només un vot. Afirma que és “realista” i lloa la feina del Govern de coalició, alhora que demana encarar els reptes de futur del país.

Alguns diuen que la seva candidatura va sortir del no-res, com un bolet.

Sí, com un bolet, aquesta és la paraula exacta [riu]. Per què la gent em valora i m’aprecia? Perquè sempre he rebut tothom, des del més ric al més pobre i si hi ha hagut una solució sempre l’he trobat. Vaig entrar molt jove en política, vaig estar diverses vegades a les comunals, set anys a l’oposició del comú d’Andorra, després vaig anar de ministre de Justícia i Interior tres anys, era ja president de caça i pesca abans i ho torno a ser ara. El 2007 vaig apartar-me de la primera línia política. Des de llavors sempre m’han vingut a buscar. Fa tres anys Gallardo em va venir a buscar per anar a la llista de la capital amb Quim Miró. Aleshores tenia un projecte professional, que ara ja he acabat. Ara m’anava bé presentar-me però no perquè volgués, jo estava content amb Gallardo, però hi ha hagut aquest ball de bastons i m’ho van proposar.

És Jordi Gallardo qui el va venir a buscar?

Van venir diverses persones, una comissió, com també ho va fer fa tres anys. I entre ells hi havia Jordi Gallardo.

Hi ha un sector que li retreu a Gallardo que l’anés a buscar per compatir amb Pallarés.

Aquí es va liar una guerra creuada que s’ha qualificat de moltes maneres a la premsa. Jo no en vull saber res. Jo en cap moment de la campanya he parlat malament de la Judith, cosa que ella sí que ha fet. L’únic que he dit és que si ella diu que soc neoliberal és que no em coneix. Jo em lliuraré de desqualificar una ministra i l’únic que puc fer és valorar-la positivament com he fet amb la feina que ha fet el Govern els últims tres anys.

El sector afí a Pallarés es denomina com a progressista.

Al banc, per exemple, tenim nou oficines i hi ha sis directores i tres directors. El tema home, dona, i salaris el tinc molt superat. Allà els salaris van en funció de la importància a l’oficina, no si és home o dona. Quan a l’altra part es diuen progressistes, jo penso que més que progressista s’ha de ser realista. Les coses són com són.

Vostè mateix es va definir com el candidat conservador.

Soc una persona d’ahir, d’avui i de demà. La prova és que soc fundador del partit liberal, innovador amb la secció jove i que vaig treballar moltíssim, no saps quant, amb el tema de la violència domèstica. Però és un tema complex. En aquest país no ha d’existir cap tipus de violència, cap tipus de delinqüència i molt menys la violència domèstica. És una obsessió que he tingut sempre des que era ministre.

Quina línia emprendrà a partir d’ara Liberals amb Josep Maria Cabanes al capdavant?

Liberals és el partit més antic d’Andorra però ha sigut sempre el més innovador i progressista. M’identifico plenament amb aquestes línies. Els que m’han posat aquesta etiqueta de conservador i home d’abans és perquè no em coneixen i crec que el poble no pensa això.

El sector afí a Pallarés no veu bé una possible reunificació amb terceravia.

És que per ara no hi ha hagut cap apropament amb terceravia. Jo vaig dir que el prioritari era la decisió de Gallardo. Un cop presa, toca ara fer l’executiva. Quan s’hagi fet, s’aprovarà al Congrés i les futures negociacions i el programa es treballarà i es consultarà amb les bases del partit.

Va ser vostè que va dir que tenia la intenció de recuperar els antics liberals.

Sempre he dit que Andorra necessita unitat per resoldre temes importants com els que hi ha sobre la taula. Si tots podem anar units, millor, però evidentment això passarà per les bases del partit. Però no sé d’on ha sortit aquest acostament. Una altra cosa és que molta gent d’altres partits m’han felicitat.

Hi ha un sector que considera que el partit amb vostè farà un gir a la dreta.

Jo poso Jordi Gallardo com a president perquè no vull acumular càrrecs i perquè és ell qui ha conduit aquests 11 anys del partit i aquests tres de govern de coalició amb DA. He dit sempre que volia seguir les línies marcades pels tres anys de govern i millorar-les. El passat l’hem de recordar amb nostàlgia i amb amor perquè si estem aquí és per la gent d’abans.

Hi ha molts temes d’actualitat com l’habitatge, els salaris, el poder adquisitiu... Què aportarà Josep Maria Cabanes per millorar tots aquests aspectes?

Són temes claus en els quals sí que penso com el passat. Quan tothom tenia una bona feina, un bon salari, els pisos tenien un preu assequible... Això sí que em dona nostàlgia. Hem de buscar alternativa perquè fent un bloc de pisos socials no n’hi ha prou. El salari mínim en algun moment s’haurà de revisar. Andorra no és Mònaco però tampoc estem a molts anys llum. A Mònaco un pis per quatre persones et pot costar 15 milions d’euros i els lloguers ja ni els vull conèixer. Qui ho havia de dir fa 10 o 15 anys que avui aquí es pagaria per un pis el que s’està pagant ara? I avui és realitat. Per a mi és un tema de política global. Andorra valora molt les fronteres i la seguretat però també el desig és que tots els immigrants que vinguin a treballar tinguin la mateixa vida digna que tenim la gent que som d’aquí. Amb pedaços no arreglarem el problema.

Creu que s’han fet pedaços fins ara amb l’habitatge?

No dic que s’hagin fet pedaços i gràcies a Déu que s’han fet les mesures que s’han fet. El mèrit que ha tingut el Govern és superar la covid i anar erredicant la crisi econòmica que ha esdevingut però una vegada ja ens n’allunyem, hem de mirar de reestruturar la situació global.

Un altre tema important és la negociació amb la UE. Vostè parla de línies vermelles.

Tenim clar que no podem estar fora, que hem de tenir una homologació bancària però potser sí que cal tenir clar els tresors de la corona amb temes com la immigració. Per a nosaltres la seguretat ciutadana i la tranquil·litat que els infants vagin sols a l’escola són sagrades. No és una línia vermella, és un tema de negociació d’un país que som només 80.000 habitants.