x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
rEPORTATGE

Un regal de vida

Entrevistem testimonis que han participat en l’exposició fotogràfica ‘Històries per viure’, una mostra íntima i personal exposada al Museu Thyssen sobre l’experiència de la donació i el trasplantament d’òrgans.
Els testimonis a la mostra fotogràfica 'Històries per viure'.

Els testimonis a la mostra fotogràfica 'Històries per viure'.

Els testimonis a la mostra fotogràfica 'Històries per viure'.

CHIQUI NOVIS
Un regal de vida

Un regal de vida

Un regal de vida

CHIQUI NOVIS
Un regal de vida

Un regal de vida

Un regal de vida

CHIQUI NOVIS
Un regal de vida

Un regal de vida

Un regal de vida

CHIQUI NOVIS
Actualitzada 12/06/2022 a les 12:07
Sovint les persones tendeixen a amagar les seves cicatrius. A diferència de la majoria, però, aquelles que han participat en l’exposició fotogràfica sobre donació i el trasplantament d’òrgans Històries per viure, no han tingut cap problema per exhibir la marca de les seves ferides. “Sempre he estat discreta i fins ara no em volia mostrar gaire perquè no acceptava la meva situació”, reconeixia Celine De Barros, un dels testimonis fotografiats. “Chiqui Novis ha sabut captivar una força que ni jo sabia que tenia”, assegurava, mencionant la fotògrafa del projecte. En el seu cas, el fet de néixer amb poliquistosis hepatorrenal -una malaltia hereditària que afecta els ronyons i el fetge- va provocar que s’hagués de sotmetre primer a hemodiàlisi i posteriorment a tres trasplantaments d’òrgans, el primer, amb deu anys. Ara en té 27 i assegura que el moment previ al trasplantament va ser un xoc molt dur. “Anar a hemodiàlisi no és el problema. El problema és allò que comporta, que és la pèrdua de llibertat”, assegurava, tot agraint el gest d’aquelles famílies que han decidit donar-ho tot i passar per un mal moment. A Suzete Alejandra, una altra testimoni de la mostra, també li van practicar dos trasplantaments de ronyó i pàncrees en un període de dos anys. “Em van diagnosticar diabetis estacional a partir d’un embaràs. Vaig començar a tenir moltes infeccions d’orina i, al final, els meus dos ronyons van deixar de funcionar”, relatava. De moment, tot evoluciona favorablement però ha de seguir acudint un cop a l’any a Barcelona per sotmetre’s als controls periòdics. Un altre cas diferent és el de la Maria Jesús Martínez, que va rebre un ronyó per part d’una familiar. “El fet que una persona se sacrifiqui per tu i et doni un ronyó provoca un sentiment d’agraïment etern” afirmava. “M’ha canviat la vida completament. Torno a tenir salut. Puc tornar a viatjar i a fer esport”, celebrava. L’anonimat en el cas dels trasplantaments, per una qüestió de protecció de dades, és una condició obligatòria del procés mèdic. Als pacients trasplantats, però, se’ls permet enviar una carta d’agraïment al seu donant. Un gest que Toni Gamero, el president de l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra, ATIDA, no va dubtar a fer, i es va posar en contacte amb la persona que li havia proporcionat medul·la òssia. “El donant s’assabenta que estàs viu. En el meu cas, era un noi de 35 anys d’Alemanya”, explicava.

Ara, tots ells insisteixen en la necessitat d’agilitzar els tràmits perquè Andorra es converteixi en un país donant. Un escenari que contempla la Llei d’òrgans, teixits i cèl·lules que va aprovar Govern el 2018 però que encara no s’ha fet efectiva per la falta de reglaments i protocols. “És urgent aportar el nostre granet de sorra perquè estem parlant de vides humanes”, assegurava Alejandra.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts