Macron agafa avantatge enfront de Le Pen

França començarà el dilluns sabent si viurà cinc anys més d'Emmanuel Macron a l'Elisi o tindrà, per primera vegada, una persona d'extrema dreta als comandaments del país. La segona volta de les eleccions presidencials enfronta a Macron -i a una visió moderada de França i d'Europa- amb una Marine Le Pen que, a força de modelar imatge i discurs, aspira a guanyar suport fins i tot entre esquerrans desencantats.

Tots dos candidats ja van viure un primer cara a cara en les presidencials de 2017. Llavors, Macron va aconseguir un66 %dels vots i Le Pen es va haver de conformar amb menys del34 %, però l'escenari polític, econòmic i social de llavors no és el mateix que el d'ara, ni dins ni fora de les fronteres gal·les.

Macron va fer valer la seva condició de favorit en la primera volta del 10 d'abril i va aconseguir més del27 %dels sufragis, més de quatre punts per sobre de la seva rival directa. Aquest primer assaig va servir per a demostrar que la líder d'Agrupació Nacional té uns electors fidels, com ha vingut demostrant en les últimes grans cites electorals.

Els sondejos dibuixen ara un avantatge d'uns deu punts percentuals per a Macron per a aquesta segona volta, un fet que suposaria per a Le Pen millorar el seu resultat de 2017, però tant el president com el seu equip s'han esforçat en aquestes últimes dues setmanes per deixar clar que no es pot donar res per assegut.

Temen al fantasma de la desmobilització electoral i que no valgui amb el fet que pràcticament tots els candidats derrotats en primera volta -i dirigents europeus com l'espanyol Pedro Sánchez- hagin demanat el vot per a Macron. Només Éric Zemmour ha recolzat a Le Pen, mentre que l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon ha instat a no votar per la ultradreta ni a abstenir-se, en una postura ambigua.

Uns 48 milions de francesos estan cridats a les urnes, en un procés que arrenca el dissabte per als territoris d'ultramar i que conclourà a partir de les 19.00 hores del diumenge, quan tancaran la majoria dels col·legis electorals i començaran a difondre's els primers sondejos a peu d'urna i resultats oficials.

Diumenge a la nit es coneixerà al vencedor d'una carrera que ha estat esquitxada per tota mena de contratemps, en la qual l'ofensiva militar llançada per Rússia sobre Ucraïna ha acabat per impregnar-ho tot, des del calendari de Macron per a fer oficial la seva candidatura als missatges que un i un altre candidat s'han llançat entre ells.

I desprès, què?

Si perd l'actual inquilí de l'Elisi en la segona volta, s'avançarà el debat que ja circula sobre les possibilitats de supervivència del moviment que ell va fundar, sobre si pot existir un 'macronisme' sense Macron. Si guanya, acumularia dos mandats, acostant-se a noms com Jacques Chirac, François Miterrand i Valéry Giscard d'Estaing.

Per a Le Pen, una derrota podria ser definitiva si realment compleix el que va dir en una recent entrevista, en la qual va anunciar que, "teòricament", no es presentaria de nou a unes eleccions. No obstant això, ni el seu actual pes polític ni la seva edat (53 anys) permeten descartar que repeteixi a la recerca de l'assalt final a l'Elisi.

El que sí que sembla clar a hores d'ara és que els partits tradicionals hauran de reinventar-se si volen sobreviure en la nova França. Els Republicans (antiga Unió per un Moviment Popular) i el Partit Socialista, les dues formacions queanaven disputant-se el poder, no van sumar ni el7 %dels vots en la primera volta dels comicis presidencials.