dia de la constitució

Govern posa un topall a l'arribada de refugiats

Espot assegura que hi ha un marc legal sòlid per a l’acollida de refugiats i que cal rebre un nombre proporcional a les dimensions del Principat

La síndica general i les autoritats a l'acte per celebrar el 29è aniversari de la Constitució.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Govern estudia el nombre de refugiats ucraïnesos que pot acollir en condicions dignes, segons va fer públic ahir el cap de l’executiu, Xavier Espot, en el marc del Dia de la Constitució. “Estem disposats a acollir un contingent que s’ha d’acabar de determinar i que ha de ser raonable perquè no es tracta només d’acollir, sinó de fer-ho bé i en condicions de dignitat”, va esgrimir.

L’escenari actual a Andorra és el d’una norantena de refugiats inscrits al registre del ministeri d’Afers Exteriors, tal com va comunicar al Diari la ministra titular de la cartera, Maria Ubach. Ara bé, les dimensions del país obliguen a limitar-ne la xifra que, a ulls del cap de l’executiu, hauria de ser proporcional al nombre d’habitants del Principat prenent en consideració els països veïns. En aquest sentit, la dignitat va ser un argument clau per a Espot a l’hora d’esgrimir la necessitat de “fer un pas més enllà i comprometre’s a acollir un contingent raonable de refugiats”.

Pel que fa als aspectes normatius, el cap de Govern va defensar que el Principat compta amb un marc legislatiu sòlid per fer possible aquesta acollida, tot indicant que “no caldran canvis majors i, fins i tot, m’atreviria a dir que no hi haurà canvis” en la llei prevista per acollir refugiats sirians i que es va aprovar l’any 2018. A tall d’exemple, va explicar que actualment l’acolliment de les persones que fugen de la guerra s’està vehiculant a través de l’Acnur, que és precisament el mecanisme que ja preveu el text legal vigent. D’altra banda, la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, va reconèixer que ara per ara la llei d’asil, pendent des d’aquell mateix any, no es considera una prioritat, tenint en compte que el marc legal ja és prou garantista.

Per aquest motiu, Espot, que va recordar que actualment els refugiats es troben al país en règim de turistes, va manifestar que “podem tenir la tranquil·litat” que aquestes persones “tindran un encaix i una acollida sense cap tipus d’aspecte traumàtic”, tot assegurant que el país compta amb “tots els aspectes resolts perquè la seva acollida es pugui fer en condicions de dignitat”. Actualment, l’executiu està estudiant les possibilitats per donar resposta a les necessitats d’allotjament així com d’educació i sanitàries que “facin possible acollir aquesta gent”. El cap de Govern va deixar palès que la situació d’Ucraïna “preocupa molt” perquè “Andorra forma part de la comunitat internacional”. “Ens preocupa com hi podem posar el nostre gra de sorra”, va asse­nyalar.

La qüestió del conflicte es va estendre als discursos de tots els representants polítics. Des del grup parlamentari socialdemòcrata, el president, Pere López, va assegurar que “no ens podem abstraure d’aquest conflicte internacional de cap manera. Difícilment podem estar parlant de drets humans o de democràcia quan hi ha un estat membre del Consell d’Europa que està bombardejant la població civil d’un altre”, i va afirmar que “nosaltres estem d’acord amb diàleg com a solució del conflicte”.

També es va pronunciar sobre el conflicte Ferran Costa, que va lamentar que “en ple segle XXI encara haguem de veure tan a prop de casa nostra conflictes bèl·lics d’aquesta dimensió, ja que encara sobta i cal apel·lar a la via del diàleg i diplomàcia per resoldre aquests conflictes. Cal entendre que aquest conflicte també ens afecta perquè no som uns elements aïllats enmig del no-res”.

Carles Enseñat, president del grup parlamentari demòcrata, va reiterar que “ningú de nosaltres s’esperava que avui estiguéssim parlant d’un conflicte real amb armament però ha passat i cal respondre com a país amb l’aplicació de les sancions, evitant que a Andorra es faci allò que a d’altres països està prohibit”, i va afegir que “era important respondre humanitàriament però també des d’un vesant de sentit comú com a resposta a una invasió, però sent clars que no és una resposta contra les persones de Rússia, sinó sobre un poder polític que ha pres una decisió que, en aquest cas, és la invasió amb un exèrcit”.

Pel que fa a Josep Pintat, del grup parlamentari de terceravia, va recordar que la “neutralitat en un món globalitzat no existeix”, i va remarcar la necessitat de “pensar quin full de ruta tenim per encarar aquesta crisi econòmica que ens ve a sobre”.

LA SÍNDICA REIVINDICA QUE CAL "CUIDAR" LA DEMOCRÀCIA

La síndica general, Roser Suñé, va articular ahir un discurs en el marc del Dia de la Constitució al voltant de les cures en el sentit més ampli de la paraula i estenent-les a tots els àmbits de la vida social i política. Suñé va fer seves les paraules de l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena per reivindicar la importància de “cuidar” la democràcia, “com cuidem qualsevol cosa o persona que volem que visqui, creixi i es desenvolupi”, davant el “risc que es vegi afeblida pels creixents populismes i moviments extremistes”. En aquest sentit, va afegir que “cuidar també és situar les persones al centre de l’acció política” i per això va demanar solucions per a problemàtiques, com l’accés a l’habitatge o la salut mental. Així mateix, va apel·lar a la urgència de “fer efectiu el principi d’igualtat que consagra la Carta Magra” perquè “tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats per poder créixer i desenvolupar-se amb llibertat”. Pel que fa a la crisi sanitària, Suñé va fer un agraïment a la població andorrana, especialment els sanitaris, les escoles i les famílies per l’esforç que han fet al llarg de la pandèmia quan es compleixen dos anys del confinament. Finalment, la síndica no va voler acabar sense abans fer menció a la guerra d’Ucraïna, tot refermant la necessitat de “no romandre en silenci, per bé que com a país sempre advocarem pel diàleg”.

La síndica general durant el seu discurs en el marc del Dia de la Constitució.

Roser Suñé i Meritxell Palmitjavila.

tracking