L'escola tindrà una matèria alternativa a la de religió

La Junta de Presidents va acordar ahir que la llei que prohibirà l’exhaltació de símbols religiosos a l’escola andorrana s’aprovarà a la sessió del Consell General convocada per al proper dia 7 d’abril. El text s’ha demorat en el temps i no s’ha tramitat amb l’agilitat que va prometre la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, perquè s’ha volgut prioritzar el consens polític per evitar allargar el tràmit parlamentari. Per aconseguir-ho s’ha hagut de fer concessions, segons fonts de l’executiu; l’oposició socialdemòcrata renuncia que la religió deixi de ser una assignatura als centres públics, i d’altra banda el Govern s’ha compromès a implantar una assignatura alternativa per a aquells alumnes que no triïn la religió, ja que ara dediquen aquest temps a l’estudi. En tots dos casos no seran computables per a les notes.

La majoria parlamentària i l’executiu desconeixen quina serà la postura de terceravia –abstenció o vot en contra–, però donen per segur que no presentaran esmena, quelcom que dificultaria l’aprovació ràpida d’aquest text que, a priori, ha de posar fi a una polèmica que s’arrossega des de l’inici del curs escolar quan una nena d’11 anys es va negar a anar a classe sense el mocador al cap, fet que va comportar el trasllat del Lycée francés a l’escola andorrana d’Escaldes, però no la solució del conflicte.

L’acord amb el PS suporà aconseguir aquest consens que el ministeri desitja davant un afer tan sensible que ha generat diversitat d’opinons entre la ciutadania. La notrmativa interna de l’escola va ser tombada per la Batllia, que va considerar que es vulneraven els drets a la llibertat religiosa i a l’educació. La resolució va obligar el ministeri a reaccionar i Vilarrubla va anunciar una llei d’urgència per vetar tots els símbols religiosos a l’escola andorrana.

El PS està satisfet a mitges, segons va explicar ahir la presidenta suplent del grup parlamentari, Judith Salazar, que va admetre que dins del partit va existir un profund debat sobre si acceptar un petit “avenç cap a una escola una mica més laica, o mantenir la defensa de treure la religió”.

Salazar va remarcar que tant la Constitució com el concordat amb la Santa Seu fan molt difícil ara mateix un gir en el tractament de la religió als centres educatius. Concretament l’article 11.3 de la Carta Magna diu: “La Constitució garanteix a l’Església Catòlica l’exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l’Estat d’acord amb la tradició andorrana.” També el concordat contempla l’assignatura, i una reforma en aquest àmbit no és gens fàcil i fins i tot toparia amb els preceptes constitucionals.

El PS s’havia posicionat en aconseguir una escola totalment laica, tenint en compte que els centres confessionals també són sufragats amb diners públics.

Quan el ministeri va optar per reformar la Llei qualificada d’educació, es va contactar amb el PS per aconseguir un consens i la possibilitat de fer aportacions per escurçar el termini parlamentari.

És una llei molt curta i senzilla i el desig del Govern és que tingui el màxim suport. Els socialdemòcrates es van posicionar a favor d’una neutralitat religiosa absoluta dins de l’escola pública, i després d’un “clima de treball bo” –segons Salazar–, es van resoldre les diferències “tot i que el PS volia anar més lluny”.

Aquesta nova assignatura optativa s’introduirà primer com a prova pilot fins que quedi integrada en el pla d’estudis. Els alumnes podran triar i encara queda per definir quin àmbit abastarà aquesta assignatura. La nova llei de símbols religiosos serà aprovada pel Consell de Ministres la setmana que ve.

POSSIBILITAT D'INDEMNITZACIÓ

Després de la sentència de la Batllia donant la raó a la família musulmana respecte que s’han vulnerat els drets de la seva filla a la llibertat religiosa i a l’educació, si el Tribunal Superior fes ferma la sentència hi hauria la possibilitat de reclamar una indemnització. Aquesta, segons fonts jurídiques, seria molt baixa. Amb prou feines serviria per pagar les despeses de la primera instància i es tractaria d’una indemnització simbòlica. El conflicte està encallat i la nena i el seu germà segueixen sense anar a classe.