Benazet plega

Joan Martínez Benazet deixarà de ser ministre de Salut a partir del 31 de març. Un problema de salut que es va manifestar al desembre després de contagiar-se per segon cop de la covid ha estat el detonant de la renúncia. Ho va anunciar el mateix Martínez Benazet en una compareixença acompanyat pel cap de Govern. Xavier Espot va explicar que el ministre fa una setmana que li va dir que no es veia en disposició de continuar en un càrrec “que exigeix molta concentració” i que “no s’hi pot dedicar tant com voldria pels problemes de salut”. El cap de Govern va afegir que va acceptar la renúncia “perquè vaig constatar que el que em sol·licitava era absolutament legítim”.

Espot va anunciar que el nou titular de Salut serà l’actual president del consell d’administració de la CASS, Albert Font, que reuneix “les condicions idònies” per al càrrec. Font és metge generalista i ha tingut responsabilitats en la gestió pública com a conseller general (2009-2011) i com a conseller al comú de la capital.

El cap de l’executiu va assegurar que es tracta “d’un relleu no traumàtic i absolutament lògic”, i que Font continuarà amb la reforma del sistema sanitari que ha treballat Martínez Benazet i que ja prové de les legislatures anteriors. “És un bon coneixedor del sistema sanitari del país i està plenament integrat en el procés de reforma que ha de liderar el ministeri”, va assegurar.

Aquest serà l’únic canvi que hi haurà al ministeri ja que es mantindrà Helena Mas de secretària d’Estat i Josep Maria Piqué al capdavant del SAAS.

Espot va afirmar que tot i el canvi al capdavant del ministeri “hem de continuar gestionant la pandèmia i hem de culminar el pla de salut mental, la història clínica compartida, la recepta electrònica, la via preferent i el projecte amb Grifols”.

Font assumirà el càrrec de ministre de Salut a partir del 31 de març i hores d’ara no hi ha substitut al capdavant del consell d’administració de la CASS, que “s’escollirà les properes setmanes”. Cal recordar que des de la mort de Susanna Arasanz, l’octubre de l’any passat, està vacant un dels quatre càrrecs del consell d’administració de la parapública que nomena el Govern.

Quant a si la sortida de Font pot afectar el procés de reforma del sistema de pensions, el cap de l’executiu va indicar que la feina de la CASS ja està feta. “La parapública ja ha recorregut la part del camí que li corresponia, que era fer els estudis actuarials i un informe amb propostes de mesures ja entregades al Govern i al Consell General, que són els que han d’agafar el testimoni”, va dir.

APLAUDIMENTS PER BENAZET

“Ha estat un honor i una sort haver-lo tingut al capdavant de Salut durant la covid, la lluita contra la pandèmia que hem dut a terme no s’entén sense en Joan Martínez Benazet”, va indicar Espot, aplaudint la feina del ministre al capdavant de la cartera. No van ser els únics aplaudiments que va rebre Martínez Benazet, a qui fora de la sala de premsa del Govern esperaven diversos ministres, que el van ovacionar després de la compareixença.

Abans el ministre va explicar que la seva malaltia, que “segur que superaré”, necessita dedicació tot i que “no representa risc per a mi”. Quant al seu pas per un ministeri marcat per la covid va dir que “sempre he preferit estar on estava que mirar-m’ho des de la barrera”.

PERFIL

Joan Martínez Benazet L’home fort de la crisi El ministre ha liderat la lluita contra la covid des de l’inici tant des d’un punt de vista sanitari com comunicatiu. En la memòria de tots quedarà de ben segur el moment de distensió que va protagonitzar el Barry, el gat del ministre, quan va aparèixer en plena connexió en directe durant l’actualització sanitària. Joan Martínez Benazet (1954) ha liderat la pandèmia no només des d’un punt de vista sanitari, sinó també comunicatiu. Es va colar a casa nostra diàriament durant mesos per explicar la complexitat d’un virus desconegut i les seves terribles conseqüències. Amb més o menys encerts, ha estat al capdavant de la gestió de la crisi sense gairebé descans fins que una malaltia provocada per la mateixa covid –que ha patit dues vegades– l’ha apartat de la primera línia. Una decisió que no ha estat fàcil per a l’ordinenc, que és més d’acció que d’omissió. “Estic cansat però amb energia. Tal com soc, prefereixo decidir, estar actiu i al capdavant i no de forma passiva”, admetia en una entrevista al Diari l’any passat. En el tracte més proper explicava que poc imaginava quan va encapçalar la llista d’Ordino a les darreres eleccions generals que els estudis en medicina i la seva dilatada carrera com a pneumòleg serien claus per afrontar una crisi sanitària sense precedents. Els seus coneixements juntament amb un to comunicatiu proper han generat confiança a bona part de la població, que fins i tot va dedicar-li un compte a les xarxes socials per lloar la seva tasca. També va presidir el Col·legi de Metges (1996 i 1998) i va ser conseller general el 1989, la darrera legislatura preconstitucional. La crisi l’ha enfrontat als dubtes d’una part de la població, especialment amb l’ús del passaport covid i les vacunes. La perserverança del ministre no ha defallit, repetint insistentment els beneficis del vaccí i impulsant estratègies innovadores per frenar el virus, com els stoplabs. La necessitat de fer proves diagnòstiques ha estat una de les seves grans obsessions, convertint el país en un dels impulsors dels cribratges massius. Amb un somriure i un fort grau de paciència, les seves compareixences han acabat gairebé sempre amb un missatge per als més petits. Ara, fa un pas al costat per cuidar-se però reconeix, en petit comitè, que estarà “a l’aguait” per si les coses es torcen.