Les persones discapacitades lamenten les actituds paternalistes

“La capacitat ens ve donada per la societat.” Així de contundent es mostra l’Agustina Grandvallet, presidenta de l’Associació de minusvàlids i disminuïts d'Andorra, Amida, que cada dia ha de fer front a un munt de barreres que dificulten el desenvolupament del seu dia a dia. “La mateixa societat ens impedeix avançar per poder tenir una inclusió plena” assegura, mentre enumera exemples tan evidents com la inaccessibilitat de molts lavabos, la manca de rampes, els ascensors abarrotats de persones que no utilitzen les escales i, especialment, l’ocupació de les places d’aparcament reservades per a persones minusvàlides, una actitud que titlla de “falta d’empatia flagrant”.

Més enllà de les barreres arquitectòniques visibles a simple vista, pesen també altres obstacles menys evidents i que es fan extensius a qualsevol àmbit. “Qualsevol dimensió de la vida es veu afectada per tenir una discapacitat. Hi ha una sèrie de barreres que dificulten o, fins i tot, restringeixen la participació”, assegura Blanca Cegarra, sociòloga i investigadora del programa de recerca i innovació social de l’Institut Guttmann. D’entre aquestes, destaca com a principal àmbit ple d’obstacles l’accés al mercat laboral. A tall d’exemple, Cegarra indica que hi ha un percentatge molt petit del col·lectiu actiu i que, d’aquest, molts estan al mercat protegit, una mostra, al seu entendre, que vivim en una societat “que no és inclusiva”. Destaca també que, sovint, inclús “és pervers, perquè al final moltes de les prestacions són incompatibles amb el treball i la gent no fa el pas per por”. Igualment complicat explica que és l’accés a l’educació, a un habitatge accessible i assequible o a l’oci i la cultura.

Una altra gran dificultat són les discriminacions que pateix el col·lectiu derivades “d’actituds paternalistes, la cosificació, la sobreprotecció, la infantilització o la mirada tràgica de la discapacitat”, que consisteix a tractar a aquestes persones amb pena.

El camí cap a la inclusió total és llarg i encara “ens queda molt per avançar”, lamenta la presidenta d’Amida, qui, tanmateix, celebra l’aposta de Govern i l’Institut Guttman per impulsar el programa Participa al Principat. “Un estudi així no s’ha fet mai” assegura Grandvallet, que creu que “ajudarà que els ministeris puguin dur a terme projectes, polítiques i treballs en pro de la millora de la vida”.

UN ALTAVEU PER ALS DISCAPACITATS

El programa Participa és un projecte “amb vocació de transformació social”, apunta Blanca Cegarra, que ha de servir d’altaveu perquè les persones amb algun tipus de discapacitat puguin posar de manifest les dificultats a què han de fer front en el seu dia a dia. Durant quatre anys i a través d’una enquesta cada dos mesos, els participants manifestaran tant les dificultats com les facilitats que detectin. L’objectiu final és “que els resultats tinguin impacte en la participació de les persones amb discapacitat”.