Sessió del consell general
La llei de mesures urgents en l'habitatge veu la llum amb el déjà-vu de la falta de consens
El ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy.
El projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu, el quart consecutiu des que va entrar el primer en vigor l’1 de gener del 2019, va tornar a comptar amb un exhaustiu debat parlamentari de fort component ideològic entre la majoria i l’oposició. El text, finalment, va ser aprovat amb els vots favorables dels grups que donen suport a la coalició mentre que el PS i terceravia hi van votar en contra, tot i que en alguns punts concrets de l’articulat van diferir el seu sentit de vot. Una de les novetats del text que entrarà en vigor l’1 de gener del 2022, tal com va assenyalar el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat, és que els propietaris podran incrementar la renda del lloguer fins a un màxim del 10% a aquells contractes que expiraven el 2019 i que, per tant, portaven tàcitament nou anys congelats. Així mateix, els arrendataris disposaran d’un any per buscar un nou pis si no s’arriba a cap acord.
En les tres hores que es va allargar el debat, el conseller del PS Carles Sánchez va tractar de defensar el model socialdemòcrata per vincular els ingressos familiars al preu de referència de l’habitatge de preu assequible, mentre que des de terceravia, Joan Carles Camp va denunciar el “desmantellament” del mercat de compravenda d’habitatges.