Obertura any judicial
La Fiscalia alerta que va camí del “col·lapse”
Alberca admet que la falta d’efectius fa que el ministeri públic estigui immers en “una evolució cap al bloqueig”
El fiscal general, Alfons Alberca, intervenint en l'obertura de l'any judicial.
La Fiscalia “està immersa en una evolució cap al col·lapse o bloqueig”. Són les paraules que el fiscal general, Alfons Alberca, va dirigir a les autoritats judicials i legislatives presents ahir a l’acte d’obertura de l’any judicial celebrat a la sala magna de la seu de la Justícia, després de recordar que el ministeri públic compta a dia d’avui amb només quatre fiscals adjunts, “quan des del 2018 se’ns diu que el mínim ha de ser de vuit”.
Alberca va recordar que el fet que les dues fiscals adjuntes amb més anys d’experiència hagin deixat vacants les places fa més d’un any, juntament amb l’ampliació del nombre de batlles fins a un total de 17 i l’entrada en vigor del Codi de procediment civil, està comportant ja “una impossibilitat d’assistir en temps adequat i de forma personal a la integralitat dels requeriments que ens són sol·licitats pels diversos òrgans jurisdiccionals”.
A banda d’això, va afegir el màxim representant del ministeri públic, “actualment els terminis reals de resposta de la Fiscalia general en els dossiers complexos o voluminosos penals traslladats pels òrgans jurisdiccionals, amb independència de si són relatius a la instrucció especialitzada o ordinària, no són els adequats o els que desitjaria com a responsable de la institució”.
El fiscal general va lamentar que tot i que s’hagin fet concursos per proveir fins a tres places de fiscal adjunt, no s’han pogut cobrir per falta de candidats o pel baix nivell dels que s’hi han presentat.
En un posicionament similar al d’Alberca, part del discurs del president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, va girar a l’entorn a les mancances que hi ha a l’administració que dirigeix. Casadevall va anunciar un pla de xoc consensuat amb el Govern que posarà en mans del CSJ uns 700.000 euros. “La voluntat del pla de xoc és incrementar les places de treballadors de la justícia de manera temporal per poder treure tota la feina que tenim endarrerida i un cop la situació es normalitzi s’eliminarien.”
Bona part dels nous efectius anirien a la Batllia especialitzada, va matisar, perquè “a la justícia existeix una evident inacció atès que és impossible atendre el volum de treball que aquestes dues oficines tenen atribuïdes”.
El president del CSJ, d’altra banda, va insistir en la petició de dotar la justícia d’assistents judicials i jurídics, “dues figures que contribuirien a agilitzar les funcions de l’administració de justícia sense irrompre en un abús de competències i que, a més, serien temporals”.
Preguntat sobre aquestes dues figures, el ministre de Justícia i Interior va apostar per la de secretari adjunt com la “idònia per desbloquejar el col·lapse judicial”, el qual tindria un pes important. “Crec que ja es troba regulada per la Llei qualificada de la justícia i només faria falta una petita modificació”, va assegurar.
També amb l’objectiu de desbloquejar la justícia, tant Alberca com Casadevall van coincidir en la necessitat de dotar de més mitjans la policia judicial, l’encarregada d’ajudar batlles i magistrats a preparar la part tècnica de les causes. El president del CSJ va assenyalar que cal un increment del personal adscrit a la policia judicial per agilitzar la feina, ja que “nosaltres no podem anar més de pressa que ells perquè la nostra feina ve després de la seva”. Rossell, així, va indicar que és una qüestió que s’ha de tractar de manera conjunta i analitzar dintre de la reforma del Codi de procediment penal. “Potser també faltaria una altra Batllia especialitzada per cobrir de manera eventual aquestes qüestions”, va admetre el ministre.
CAU LA DELINQÜÈNCIA
El fiscal general va aprofitar la seva intervenció en l’acte de l’obertura de l’any judicial per fer balanç de la feina del ministeri públic en l’exercici 2020-2021. Va explicar que durant aquest període judicial s’han iniciat un total de 3.840 causes penals davant les 4.993 del període anterior, a través de les quals s’han perseguit 4.055 infraccions penals davant el nombre de 5.366 del període 2019-2020. Va afegir que han disminuït en 1.153 el nombre de causes penals incoades en relació amb l’exercici anterior, que representa una disminució del 23,09%, havent-se investigat 1.311 infraccions penals menys, que representa una disminució de la delinqüència aparent xifrada en el 24,4%.
Una caiguda de la criminalitat conseqüència de la reducció dels delictes relacionats amb l’entrada de marihuana i haixix per les fronteres i del consum dels estupefaents dins del país. Les principals infraccions en aquest any judicial han estat les relacionades amb els delictes contra el patrimoni (33,5%), contra les persones (23,3%) i contra la salut pública (14,4%).
Alberca també va destacar que el 94,86 % de les 1.012 ordenances penals proposades pels batlles instructors han estat acceptades pels encausats. “Reitero que caldria ampliar l’àmbit d’aplicació de l’ordenança penal a un major nombre de delictes, entre d’altres, a aquells que tenen penes de fins a vuit anys de presó”.
Respecte a aquesta petició, Rossell va indicar que es podria incorporar en una revisió del Codi de procediment penal.