canvi climàtic

Espot veu Andorra l'“alumne avantatjat” de la COP26

Espot assegura que el full de ruta d’Andorra està alineat amb els compromisos internacionals

Declaració telemàtica del cap de Govern a la COP26
detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Andorra ha arribat a la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic COP26 “com un alumne avantatjat”, segons va indicar el cap de Govern, Xavier Espot, en una conversa amb el Diari. El líder de l’executiu va explicar que des de l’adopció de l’Acord de París el 2015, “el país ha anat traçant un full de ruta alineat amb les COPS” i que, per tant, els compromisos exposats a la conferència per mitigar el canvi climàtic no arriben de forma “sobrevinguda”. De fet, tot el contrari, perquè segons Espot, fa anys que el país implementa accions per assolir els objectius de reduir en un 37 per cent les emissions de gasos d’efecte hivernacle de cara al 2030 i d’arribar a la neutralitat climàtica el 2050.

En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, que va viatjar a Glasgow per representar la delegació andorrana en l’acte de les Nacions Unides, va reiterar la implicació del Principat en la lluita contra el canvi climàtic. “Hem estat capdavanters a enviar la nostra declaració de compromís”, va asseverar. Concretament, Andorra va ser un dels deu primers països a traslladar aquest document, que es revisa cada cinc anys, a les Nacions Unides. Rossell va assenyalar que el secretari general de les Nacions Unides va advertir que si els països no fan més accions no s’assoliran els objectius, i va demanar més esforços perquè els que encara no ho han fet facilitin les declaracions com més aviat millor.

Durant la segona jornada de la COP26, que es va celebrar ahir, Andorra es va adherir a la declaració sobre boscos i l’ús del sòl que va impulsar la presidència anglesa. El text, que va rebre el suport de cent països, encoratja a reforçar el treball en matèria de protecció de boscos, a accelerar la reforestació, a augmentar el finançament i la inversió, a compartir accions en favor de la producció i consum sostenibles i a donar suport a les comunitats locals i propietaris de terra.

En el cas d’Andorra, Espot va destacar que els boscos representen més del 40 per cent de la superfície del país i que són el principal embornal de gasos d’efecte hivernacle. En concret, absorbeixen el 25 per cent d’aquestes emissions i, per tant, “assolir la neutralitat de carboni significa que tots les emissions de gasos d’efecte hivernacle hauran d’estar compensades pels boscos”.

El país també es va adherir ahir al compromís global del metà, impulsat pels Estats Units i la Unió Europea i que té com a objectiu reduir un 30 per cent l’emissió d’aquest gas el 2030. Rossell va apuntar que es tracta “d’un dels gasos amb més impacte negatiu en l’efecte hivernacle, superior al del CO2”, mentre que Espot va detallar que “això permetrà reduir 0,3 graus la temperatura mitjana d’aquí al 2030”. Ara bé, el secretari d’Estat va apuntar que les emissions de metà al Principat són molt reduïdes i que “preveiem mitigar-les amb la reducció dels carburants”. Malgrat que es tracta de declaracions i objectius no vinculants, tant Espot com Rossell es van mostrar confiats que els països s’esforçaran per donar-hi compliment.

En el cas d’Andorra, parlar d’accions concretes nascudes de la COP26 no és possible, perquè el país “ja venia amb la feina feta”, segons va admetre Rossell, en la mateixa línia que el cap de Govern. Tots dos van emfatitzar en l’ecosistema legal que s’ha creat per emparar les accions que s’estan implementant per lluitar contra el canvi climàtic i que se centren en “l’habitatge i la mobilitat, les principals fonts d’emissió del país”. En aquest sentit, van destacar la nova taxa verda, que entrarà en vigor a partir de l’any que ve i que servirà per crear un “fons verd” que es destinarà a accions que permetin la transició energètica. També van ressaltar el programa Engega, que fomenta el vehicle elèctric, l’abaratiment dels abonaments del transport públic i el programa Renova que treballa per assolir la sostenibilitat dels edificis.

ALGUNES ACCIONS

Marc legal

La Llei 21/2018, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic crea un ecosistema legal que empara les accions contra el canvi climàtic.

Taxa verda

Es tracta d’un impost finalista que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener del 2022 i que té com a objectiu ajudar a reduir, mitigar i reparar els efectes de les emissions de CO2. Aquesta taxa grava la importació d’hidrocarburs i els diners recaptats aniran destinats a generar el fons verd que s’invertirà en accions per a la transició energètica. Aquest objectiu es concreta en dos projectes: fer el link transport públic d’accés universal i el link millorar el confort a les llars.

Habitatge

El pla Renova preveu ajuts per millorar l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables. En concret, ha permès atorgar més de 12 milions d’euros en subvencions directes i 16 milions en préstecs avalats per rehabilitar habitatges antics i aconseguir que siguin més sostenibles.

Mobilitat

El programa Engega té com a objectiu promoure el vehicle elèctric. Des del 2014 ha aconseguit augmentar el parc en 1.400 vehicles. També s’ha implementat una reducció de les tarifes d’autobús per fomentar l’ús del transport públic. Enguany s’ha aprovat l’abonament mensual de 30 euros.

Energia renovable

La producció d’energia renovable i el foment de l’autoconsum, entre d’altres, busquen assolir un 33 per cent de producció nacional elèctrica el 2030 i un 50 per cent el 2050.

Carles Jordana i Marc Rossell seguint la intervenció del representant dels Estats Units.

tracking