x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
salut mental

Alerta per l'augment d'autolesions

Els psicòlegs destaquen l’increment d’adolescents que gestionen malament el dol i avisen que han crescut els intents de suïcidi
Un grup d'adolescents al Prat del Roure, a Escaldes.

Un grup d'adolescents al Prat del Roure, a Escaldes.

Un grup d'adolescents al Prat del Roure, a Escaldes.

Fernando Galindo
Actualitzada 17/10/2021 a les 11:02
La situació viscuda al si de les famílies al llarg de la pandèmia ha fet aflorar greus problemes de salut mental en tot el conjunt de la societat, però els psicòlegs alerten especialment de l’increment de les autolesions, els pensaments en la mort i les temptatives de suïcidi en els adolescents. Unes franges d’edat que en el cas del suïcidi van des dels 15 fins als 19 anys, però que pel que fa a les autolesions es dona entre els 10 i els 14 anys. La psicòloga especialitzada en l’acompanyament del dol i del trauma, Ariadna Alonso, relata que tant els canvis interns al propi cos com els externs als quals se sotmeten els adolescents en aquesta etapa de la vida generen frustracions i xocs amb els pares. Actes que en el fons són una via de sortida d’aquests canvis. No obstant, si aquestes vies no solucionen les ansietats i angoixes que pateixen, tendeixen a recórrer al dany físic com a via per alleugerir-les. “Moltes vegades volen transmetre l’angoixa a través del cos; les persones utilitzen aquest mecanisme per calmar-se, però és un alleugeriment fictici perquè el patiment segueix estant dins”, relata Alonso.

En aquest sentit, recórrer a les autolesions no és un mecanisme conscient, sinó que, com apunta aquesta experta en acompanyament del dol i del trauma, “el nivell d’angoixa i d’estrès és tan elevat que es fa, i en aquell moment tranquil·litza i calma, però no és vertader perquè el problema encara està pendent”. Envers això, cal centrar l’esforç en la prevenció perquè els psicòlegs alerten que els escenaris d’autolesions poden derivar en suïcidis. “El suïcidi està envoltat de molts tabús, en aquesta societat el dolor i el patiment el volem amagar, el volem silenciar perquè estar malament o estar trist implica ser vulnerable, però el primer que podem fer per trencar això és parlar-ne”, reivindica Alonso.

Des del Col·legi oficial de psicòlegs posen l’atenció en la importància de la prevenció i en els mecanismes per proporcionar eines que permetin conèixer les conductes que poden estar revelant una situació d’angoixa i estrès en els adolescents, així com també posar aquestes eines a disposició dels mateixos afectats i de les famílies per poder acompanyar i afrontar el problema que hi ha.

Pel que fa a les situacions viscudes durant la pandèmia, la psicòloga matisa que encara no hi ha dades per confirmar que la crisi sanitària ha fet incrementar els problemes de salut mental relatius a les autolesions, però el que sí que està assegurat és que l’escenari d’aïllament, de remissió dels contactes, les dificultats per a la comunicació i la manca de sociabilització en l’etapa adolescent han repercutit en els problemes de salut mental que afronten ara les societats occidentals. Així mateix, també es posa la crisi econòmica derivada de la pandèmia com a un dels elements que han activat les alarmes. Més enllà, en el rerefons hi ha una crisi existencial per la manca de perspectiva i la incertesa del futur que agreuja per acumulació els esmentats escenaris. “Aquesta situació afecta potser més les persones en situació de vulnerabilitat, que són persones amb dificultats econòmiques o amb situacions traumàtiques anteriors i que això ho agreuja, ho dificulta i genera angoixa i desesperança”, explica. Tanmateix, els psicòlegs insisteixen en la necessitat de l’acompanyament per no generar pensaments de suïcidi o intents.

Al respecte, el departament de Salut de Catalunya va alertar que el 2019 el suïcidi va ser la primera causa de mort no natural entre els joves del país veí entre 15 i 29 anys i va destacar que per cada persona que se suïcida, hi ha vint intents. Entre les eines que es poden emprar per prevenir i acompanyar en aquestes situacions, el Col·legi de psicòlegs destaca l’atenció als comentaris que fan els nens per detectar possibles angoixes i estar alerta per no projectar les pròpies angoixes en els adolescents així com evitar l’aïllament i ajudar a poder sortir d’aquesta situació.
Etiquetes
  • #8 Anonim
    (18/10/21 13:06)

    J. va dir..
    Clarooooo, com que a Andorra no hi ha gairebé gimnasos, ni muntanyes, ni centres de tecnificació. Segur que el problema es que en falten mes. Clar que si. 

    Respondre
  • #7 Xamanisme i psicologia: comparativa d'èxits.
    (18/10/21 12:20)

    A Holanda ja s'han aprovat i executat suïcidis assistits pel sistema de salut pública de l'estat, d'adolescents que han manifestat un profund, conscient i persistent fàstic davant la vida.

    Amb robustos informes psicològics, naturalment.

    I és que la persona està perdent alguna cosa sòlida en què assentar els fonaments. La societat gira cap a uns principis canviants, segons consens.

    I la psicologia és més una filosofia de l'individu amb quatre trucs per posar pegats al moment.

    Respondre
  • #6 P
    (18/10/21 11:08)

    M'agrada que tractin temes tant importants com la salut mental dels adolescents del país, però cal tenir clar que aquests problemes no venen només de la pandemia sinó que abans també n'hi havia i poc es parlava. Encara i així, sí que és un fet que els problemes han pogut augmentar però que abans de la pandemia ja hi eren. 

    Respondre
  • #5 Pere
    (18/10/21 09:40)

  • #4 J.
    (17/10/21 19:52)

    Menys tiktok, youtube, instagram, etc, etc... i més clubs d'esports, activitats, muntanya...

    Respondre
  • #3 Spot esta creant el seu propi monstre
    (17/10/21 17:14)

    Spot esta creant la seva pròpia societat perfecta! Perfecta només pels seus i nascuts amb la butxaca plena...

    Respondre
  • #2 Àngels
    (17/10/21 12:19)

    Ferran va dir..
    Toalment d'acord.Amb les excepcions de rigor, sense l'estructuració familiar i el caliu de l'afecte, i abduits per "pantalles" robotitzants i plenes de "brossa psiquica" carent de valors, la població juvenil es troba en un escenari incongruent sense direcció. De tota manera , les autolesions , son la punta d'iceberg d'un problema sistèmic de molta major trascendència.

    Respondre
  • #1 Ferran
    (17/10/21 06:50)

    Sense la jerarquia de la desapareguda institució familiar, els joves són preses fàcils de tot tipus de conductes psicòpates, és una forma de canalitzar el dolor emocional, si alguna cosa va malament és la nostra societat, la solució no són els psicofàrmacs, cal atacar el problema des de la base.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts