“Més que un llibre sobre mi, és un llibre sobre un barri i els seus veïns”

Avui el Museu Fàbrica Reig acull a les 17 hores la presentació del llibre Bienes malversados a càrrec de l’autor, l’escriptor cubà resident a Sabadell Ramón Herrera. Es tracta d’un recull de contes que retrata l’Havana dels anys seixanta i setanta.

L’Havana va ser la ciutat on va viure i treballar com a mestre des dels 16 anys. La nostàlgia encara cou per dins?

Jo, de fet, encara tinc una casa a l’Havana i hi vaig cada any. La família està dividida i repartida entre Catalunya, Cuba i els Estats Units. Els meus fills, realment, ja no tenen aquest sentiment de pertinença tan fort com el meu. Però sempre passa el mateix. És una cosa que es va perdent amb les generacions.

Aquest fet és el que l’ha empès a escriure aquest llibre?

Jo el que faig és explicar en primera persona la història del meu barri. És una espècie de crònica de l’impacte que va tenir la revolució entre la societat, però vista des de dins. Més que un llibre sobre mi, és un llibre sobre un barri, sobre els veïns. L’entorn on vaig créixer.

Hi podem trobar personatges reals?

Alguns personatges tenen pinzellades de personatges reals, però són ficticis. De fet, tots es van implicant en els canvis de la revolució i això es pot veure en el dia a dia dels petits negocis, l’èxode, la censura... Al llibre he intentat que apareguin professors, estudiants, capellans... tots els estrats d’una societat que evoluciona amb el canvi d’unes lleis. I he intentat reflectir-ho a través d’un barri.

Per què ha optat pel format de contes?

Diguem que un conte pot ser una espècie de novel·la fragmentada. Cada conte se centra en un personatge, però aquest mateix personatge pot aparèixer perfectament en un altre moment. D’aquesta manera, el lector té la sensació d’anar a peu per un barri on també et pots creuar un veí molt fàcilment. Cadascú explica una mica la seva història. De fet, a Cuba es va molt a peu. He volgut reflectiu aquesta sensació.

El recull d’històries evoca la joventut cubana dels anys seixanta i setanta. És una excusa per parlar de ‘La Revolución’ i els primers anys del comunisme cubà?

Evidentment, tot i que no pretén ser un pamflet. Hi ha altres persones que es dediquen a això. A mi m’interessa més l’impacte sobre la gent. L’any 1970 el país complet es va mobilitzar per la zafra azucarera. A mi m’interessen aquest tipus d’episodis.

Què en pensa de la situació de repressió policial que està patint actualment el país?

A partir del moment que la gent que pensa diferent ha de marxar del país és que tenim un problema important. Els moviments de segregació racial dels Estats Units han impactat molt però penso que l’origen del problema és el fet de no voler escoltar totes les veus. S’ha de respectar el punt de vista de tothom.

Quin vincle manté amb Andorra?

Hi vinc sovint i hi tinc molt bons amics. Penso que fer la presentació del llibre al Museu Fàbrica Reig té un sentit especial. El tema del tabac també és molt important a Cuba.