La manca de conductors professionals de camions amenaça la logística

Les aigües baixen tèrboles al sector de la logística per la concatenació de diversos problemes conjunturals i la immersió en un canvi estructural de model que s’albira a mitjà termini. El primer, que afecta en l’àmbit global, és la interrupció de la cadena logística. Es tracta d’un problema conjuntural fruit del fort rebot de la demanda després de la pandèmia que, de retruc, afecta el sector del transport. Al mateix temps que les empreses de matèries primeres no poden abastir allò que el mercat demana amb la rapidesa que ho necessita, els operadors logístics es troben que no hi ha conductors habilitats per cobrir l’increment de demanda. És a dir, la manca de personal contribueix a les dificultats de base per distribuir les matèries primeres.

Un estudi del grup de pressió Transport Intelligence alerta que a Europa fan falta fins a 400.000 transportistes, amb països com ara Polònia (120.000), el Regne Unit (100.000), Alemanya (80.000), França (43.000) o Espanya (20.000) com a principals afectats. Recentment, el Regne Unit ha vist com la falta de transportistes ha provocat problemes en el subministrament de carburants i com el govern britànic ha hagut de recórrer a conductors militars per garantir-ne l’aprovisionament.

Precisament, aquest sector és un dels que ja albiren el problema a Andorra. Des de l’empresa Logística de Fluids asseguren que “estem buscant gent des d’abans de l’estiu i no en trobem. Hem tingut una baixa i no la podem cobrir i en pocs mesos hi haurà algunes jubilacions a la plantilla i no sabem si les podrem cobrir”.

Una posició que és compartida per Josep Magallón, de l’empresa Transports Logístics Internacionals, que indica que “nosaltres en concret, no, perquè som els que organitzem els viatges, però sí que els nostres col·laboradors es comencen a trobar amb problemes de manca de personal i també ara amb els preus dels carburants, que estan pujant molt”.

Pel que fa a les causes d’aquesta mancança, a Logística de Fluids relaten que “és un treball dur i la gent no arriba a tenir experiència per això mateix”. “El màxim són 15 hores i algunes vegades va just, perquè has d’anar a baix a carregar el carburant, però després no el descarregues tot d’una, sinó que comences per Sant Julià i potser acabes al Pas, i després fins que arribes al pàrquing costa, de veritat”, comenten. Des d’aquesta empresa indiquen que sí que hi ha gent que voldria treballar, però manca experiència per a aquest tipus de transport en concret. “La gent que ve no té experiència, la gent gran potser ho deixa pels salaris, però és que al final és dur. I no és una feina que atregui el jovent”, lamenten.

Les autoescoles del país relaten que sí que hi ha moltes trucades preguntant per les condicions per treure’s els carnets necessaris, però que els que fan el pas són pocs. Cal recordar que en l’actual regulació per poder conduir un camió articulat cal esperar dos anys i anar-se traient primer el carnet C, un any després el C2 i un altre any després l’E, que habilita per conduir els tràilers més comuns. Així mateix, la formació és constant i per a treballs específics com són els ADR cal una formació constant.

Canvi de model

Alhora que la falta de transportistes afebleix el sector, la transició energètica apunta cap la priorització del tren com a eix de mercaderies. A Espanya, actualment el 95% del transport modal es realitza per carretera, mentre que el tren suposa un 1%. L’objectiu de la UE és incrementar fins al 10% el percentatge.