x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Infraestructures

Obertura entre octubre i novembre

La Generalitat sosté que el túnel de Tresponts està “al 99,9% finalitzat” i assegura que s’inaugurarà a la tardor
Obres al túnel de Tresponts durant aquesta primavera.

Obres al túnel de Tresponts durant aquesta primavera.

Obres al túnel de Tresponts durant aquesta primavera.

Fernando Galindo
Actualitzada 30/08/2021 a les 10:14
Definitivament ja es veu la llum al final del túnel de Tresponts, que serà inaugurat oficialment aquesta tardor si no hi ha cap contratemps de darrera hora. Així ho va confirmar el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de l’executiu català, Isidre Gavín, en declaracions al Diari en què va asseverar que “amb total seguretat” es podrà circular per l’interior del túnel “entre finals d’octubre i inici de novembre”.

“No donem una data exacta perquè no volem tenir pressa amb el procés de comprovació dels sistemes de seguretat”, va afirmar Gavín, que va insistir que l’obra civil està “al 99,9% finalitzada” en tot allò relacionat amb cobriments interns i instal·lacions. De fet, en la darrera visita que va realitzar la comissió de seguiment el 26 de juliol passat ja es va poder accedir als dos edificis exteriors que s’encarregaran de gestionar les comunicacions amb l’interior del túnel. I aquí és on es troba el moll de l’os.

Per la seva llargada, més d’un quilòmetre, el dirigent català va explicar que les darreres directrius que ha actualitzat la Unió Europea són molt “complexes i exigents”. “Fa 12 anys un túnel no tenia el nivell d’excel·lència i perfecció dels sistemes que té ara”, va expressar. I aquí és on entra en joc tota la part tecnològica: grups electrògens, aparells ventiladors, càmeres de vigilància, sistemes d’emergència, etc.

“Cadascun dels dos edificis que hi ha situats al sud i el nord controlen la meitat del túnel. Si falla un dels dos, l’altre pot agafar el control, però alhora hi ha d’haver una supervisió a distància des del Centre de Control Viari de la Generalitat, que està a Vic. Llavors ara estem revisant les comunicacions perquè siguin sistemes segurs i fiables”, va explicar Gavín. En altres paraules, que quan sorgeixi algun problema o imprevist dins del túnel es puguin activar d’immediat els protocols de seguretat. I, configurar tot això, “pot durar tranquil·lament setmanes”, va apuntar.

Per al secretari d’Infraestructures i Mobilitat, la creació de la infraestructura persegueix un objectiu primordial: millorar la seguretat d’una tram reiteradament amenaçat per la caiguda de rocs a la carretera. “Aquella zona, tot i tenir un sistema de malles protectores als talussos del congost, tenia unes característiques geològiques que feia que en alguna ocasió no hagués estat prou garantida la seguretat”, va reconèixer.

És per aquest motiu que l’abast de l’obra va més enllà dels 1,3 quilòmetres de llargada del túnel. Concretament, segons detalla Gavín, l’actuació de tots els treballs realitzats a la zona té una extensió de 3,2 quilòmetres. “És una part de la inversió gens menor la que s’ha fet fora del túnel per donar més amplitud a la carretera i a més també hem ampliat el diàmetre d’un petit túnel a la zona sud, d’uns cinquanta metres, foradant la roca”, va comentar.
En un segon estadi, una altra de les conseqüències colaterals d’aquesta infraestructura serà l’escurçament del trajecte que actualment voreja el congost per la C-14. “El túnel té una traçada molt recta i substitueix un tram de carretera molt sinuós, però no hem d’oblidar que existeix una limitació de velocitat. Jo crec que estaríem parlant d’una reducció d’entre 3 i 4 minuts”, va dir.


Finalment, un altre dels elements que va afegir a l’equació dels avantatges que comportarà el túnel és la millora de la confortabilitat que, en funció de la ruta, pot arribar a tenir una incidència en la mobilitat. “És veritat que els usuaris cada vegada prioritzen la comoditat d’un trajecte com un factor significatiu, de vegades fins i tot per davant del temps. I el fet que abans es circulés per una carretera sinuosa amb malles protectores donava una certa sensació d’inseguretat”, va concloure Gavín.
Etiquetes
10
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts