La despesa de l'executiu per pagar els ERTO s'enfila fins als 42 milions

L’Estat ha hagut de fer front al pagament d’una part de 62.000 salaris des del maig del 2020 fins al juliol del 2021

Carrers buïts durant el confinament de l'any passat.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La despesa del Govern entre el maig del 2020 i el juliol 2021 per pagar treballadors en ERTO, ja fos en règim de suspensió temporal de treball o de reducció de jornada laboral, s’ha enfilat fins als 42 milions d’euros. En aquest període de temps, l’Estat, que subvenciona una percentatge del sou de la persona en ERTO, ha hagut de fer front al pagament d’una part de prop 62.000 salaris. Són dades que es recullen a la resposta parlamentària que el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha fet a la pregunta escrita presentada pel president del grup socialdemòcrata, Pere López, relativa a les variacions del producte interior brut (PIB) durant la pandèmia.

El Govern va calcular que la partida per al pagament dels ERTO estaria entre 90 i 120 milions d’euros. Una xifra que passats uns mesos ja es va veure que estava per sobre de la realitat.

El maig del 2020 ha estat el mes amb la despesa més gran quant al pagament dels ERTO, ja que l’executiu hi va invertir 7,3 milions. Al juny hi va pagar uns 5,3 milions i la despesa es va anar reduint conforme es van relaxar les restriccions adoptades per lluitar contra la Covid-19.

L’arribada de la segona i la tercera onada de coronavirus, que va impossibilitar que hi hagués temporada d’hivern, va obligar el Govern a pagar uns 15 milions d’euros entre el novembre del 2020 i el març del 2021. Des del febrer la despesa en ERTO s’ha anat reduint fins a ser al juliol gairebé irrisòria.

I és que a final del mes passat, segons informa Gallardo, només hi havia setanta persones en règim de suspensió temporal de treball o de reducció de jornada laboral. El pic, amb uns 9.200 treballadors en ERTO, va ser al maig del 2020. Al juny de l’any passat i havia uns 8.000, xifra que es va anar reduint fins als 2.300 a l’octubre passat. Sense temporada d’hivern, els treballadors en ERTO van anar augmentat fins a arribar a un pic de 4.800 el passat febrer. Al maig hi havia uns 3.800, al juny no arribaven per poc al 2.000 i la recuperació de l’economia al juliol els ha deixat en 70.

Respecte al PIB, que va caure un 12% l’any passat i un 9,3% el primer trimestre del 2021, el ministre recorda que les mesures excepcionals per fer front a la crisi sanitària van repercutir directament en el del primer trimestre i el segon trimestre del 2020 i que amb l’aparició de la segona onada, a finals de l’estiu, els països de l’entorn van tornar a limitar la mobilitat, fet que va repercutir negativament en el darrer trimestre del 2020 i en tot l’exercici.

ESTIRADA DE LES ORELLES AL PS PER LA PREGUNTA

La pregunta del PS té una exposició de motius en què, segons el ministre Gallardo, “es fan una sèrie d’asseveracions incorrectes i contradictòries”. En primer lloc, indica, es diu que la davallada del PIB ha estat d’un 12%. “S’assumeix que es fa referència a la xifra anual del 2020, tot i que no s’especifica. Aquesta afirmació és correcta. No obstant això, més tard es fa referència que el decreixement del 2020 va ser del 20%, fet que contradiu la primera xifra a la qual es fa referència”. En segon lloc, s’afirma que l’estadística de càlcul del PIB té febleses. “No s’apunten quines són, fet que mostra que l’afirmació suposa més un desconeixement de la metodologia que no una argumentació fonamentada”.

tracking