La Batllia va reclamar 70.000 euros per còpies de sumari BPA

El cobrament de les fotocòpies a la Batllia pot semblar un fet menor tenint en compte que s’ha de pagar 0,35 cèntims per cadascuna. Vist des de l’òptica d'una persona del carrer és una minúcia que no hauria de ser motiu de comentari. El que passa és que molts dossiers judicials suposen milers de folis que poden convertir aquests 0,35 cèntims en una xifra exagerada.

Aquesta mala experiència l’han viscut alguns dels advocats que participen en el primer judici relacionat amb BPA, el del cas Gao Ping, que van rebre una factura de 20.000 a 70.000 euros per fotocòpies. El motiu és que es va haver de refoliar tots els dossiers –que són milers i milers de pàgines. Davant les queixes dels lletrats, el Tribunal de Corts va decidir tallar amb la polèmica d’arrel i va concloure que no s’havien d’abonar aquestes còpies, entenent que tampoc es podia atribuir als advocats o als seus clients la necessitat de refoliar de nou aquesta causa primera.

De fet, va ser quan es van canviar les taxes de pessetes a euros quan el Consell Superior de la Justícia (CSJ) va decidir deixar de cobrar per les fotocòpies.

Però aquest fet entronca amb el sentiment cada cop més implantat que la justícia comença a tenir un cost que perjudica els més desafavorits i que no tot és gratuït. Tota persona sense recursos té dret a un advocat d’ofici sota la premissa que la justícia és gratuïta i tothom hi té dret, però en canvi no té un procurador d’ofici. En determinats casos realment extrems aquesta figura fins ara habitual al sistema judicial ha fet la feina sense cobrar, a diferència del lletrat que sí que rep una remuneració de part del Govern. Des del col·lectiu dels procuradors, per exemple, és té la convicció que el justiciable està pagant més pel mateix servei que li ofereix la justícia. Tampoc creuen que l’ús de les noves tecnologies sigui fàcil i fan al·lusió al baix nombre de persones que actualment disposen de la signatura electrònica, necessària per a la majoria dels tràmits.

La introducció de nous models, com el de procediment civil i el d’accés electrònic a la justícia, té desconcertats alguns dels qui treballen quotidianament a la Batllia. Per exemple es queixen que, mentre el Tribunal Superior respecta les noves normes, les batllies no tenen un criteri unificat i fan interpretacions del procediment, fet que desconcerta els treballadors perquè s’apliquen coses del nou codi, que està en període de transició.

L’entrada en vigor del nou Codi de Procediment Civil, l’1 de maig passat, ja va començar a generar incertesa entre els col·lectius professionals que l’han d’aplicar.

Per exemple, els advocats consideren que l’increment de les taxes judicials que s’inclou en la modificació de la llei posa traves als ciutadans per accedir a la justícia. “L’augment del preu limita el dret a la defensa, ja que la gent que no tingui els recursos per poder abonar l’import no tindrà accés a un dret bàsic com és la justícia”, va manifestar Sophie Bellocq, exdegana del Col·legi.

NOMÉS 120 SENTÈNCIES DURANT ELS SET MESOS QUE VA DURAR EL CONFINAMENT

Empleats de la Batllia ressalten la contradicció existent entre la demanda de més recursos humans amb l’aposta per la digitalització. Així, exposen que d’una banda el president del CSJ, Enric Casadevall, va reclamar personal extern per fer unes sentències que haurien de signar els batlles –una reclamació totalment descartada pel ministeri de Justícia–, d’altra banda es veu en els tràmits electrònics la fórmula per descongestionar el retard que pateixen molts dossiers a l’espera d’una sentència. Fonts de la justícia van explicar que durant els set mesos que va durar el confinament, període que van treballar els set batlles que estaven operatius, només es van dictar 120 sentències, una xifra que troben ridícula. Les mateixes fonts van definir el sistema judicial de “tancat i opac”, i es queixen que durant el confinament es van fer molts tancaments que passen a la fase de conclusions, i en aquest moment els casos no apareixen a les estadístiques i per tant no comptabilitzen com a pendents. Les fonts sostenen que hi ha interès a bloquejar els tancaments per no engreixar la dimensió real dels retards.